Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Capó i Ferrer, Samuel

6 Respostes

(Pollença, Mallorca, 1894 – Barcelona, 1995)

Pastor evangèlic. Fill de Joan Capó i Pons, germà de Joan i de Josep, i pare d’Enric Capó i Puig. Exercí les seves activitats pastorals a Maó i, des del 1955, a Barcelona, on s’encarregà de l’església del carrer dels Tallers.

Influí en la revitalització de les comunitats evangèliques de la Llagosta, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, ciutat en que aconseguí la construcció de la Residència Bet-San per a persones grans.

L’any 1994, en ocasió del seu centè aniversari, li fou dedicat un llibre homenatge titulat Vivència i predicació de la Paraula de Déu.

També fou el pare de Humbert Capó i Pascual   (Rubí, Vallès Occidental, 1923 – Madrid, 1995)  Pastor protestant. Després d’haver col·laborat en l’obra evangèlica a Mallorca, passà a residir a Madrid, on ocupà un alt càrrec a l’església evangèlica espanyola.

Capmany i Casamitjana, Josep

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 6 març 1920 – Madrid, 20 abril 1995)

Eclesiàstic. Bisbe auxilliar de Barcelona (1968). Fou professor de teologia del seminari de Barcelona.

És autor de “Miles Christi” en la espiritualidad de san Cipriano (1956), tesi doctoral a la universitat gregoriana de Roma, i Espiritualitat del sacerdot diocesà (1962).

Capella i Feliu, Jacint

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 octubre 1878 – Madrid, 5 març 1935)

Escriptor i periodista.

Autor de narracions, quadres de costums i poesies: Llibre del dolor (1903), sainets, com La planxadora (1900), comèdies, com La gent d’ordre (1901), i teatre líric: Barcelona al dia (1904). Fou col·laborador del diari “La Renaixença”.

També escriví teatre en castellà, a Madrid.

Capdevila i Alvia, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1760 – Madrid, desembre 1846)

Metge. Estudià a Cervera i fou catedràtic a València i a Madrid, i sotsdirector del Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Membre de l’Akademie der Wissenschaften de Göttingen i de l’Academia Naturae Curiosorum.

Publicà Teoremas y problemas para examinar y saber usar cualesquiera aguas minerales (1775), Manual para el modo de tratar las heridas hechas por mordeduras de animales rabiosos (1787), i deixà inèdits treballs sobre botànica, matemàtiques i medicina.

Candel i Vila, Rafael

Deixa un comentari

(Pamplona, Navarra, 14 agost 1903 – Madrid, 9 febrer 1976)

Geoquímic. Fou un dels fundadors de l’Institut-Escola de Barcelona (1932), i dirigí l’Institut Ausiàs Marc (1933-39).

Exiliat a França, li fou concedit el títol d’enginyer geòleg de l’Escola Superior del Petroli i dels Combustibles Líquids de la Universitat d’Estrasburg.

De nou a Barcelona, guanyà el premi Enric de Larratea, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’obra Jaciments petrolífers dels Pirineus Orientals (1950).

Col·laborà amb Alfred Kastler, premi Nobel de Física (1966), del qual fou ajudant a Bordeus. Ocupà la càtedra de geoquímica a la Universitat de Barcelona.

És autor de nombrosos treballs d’investigació i de traduccions.

Canals i Martí, Joan Pau

7 Respostes

(Barcelona, 1730 – Madrid, 1786)

Fabricant d’indianes i químic. Era fill i successor d’Esteve Canals. L’any 1760 anà a Madrid comissionat pels fabricants d’indianes de Barcelona.

Fruit dels seus estudis sobre tints, redactà un informe favorable sobre la roja espanyola i fou nomenat director i inspector general de tints (1764), i creà a Madrid una companyia per al conreu i comerç de la roja, que s’estengué especialment per Castella la Vella-Lleó (especialment Valladolid i Mojados) i també per Andalusia i Catalunya.

En demostrar-se la seva qualitat, s’inicià l’exportació a França, Anglaterra i Holanda, que prengué un gran impuls fins als primers anys del segle XIX.

Fou un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona (1772). El 1778 sol·licità i obtingué el títol de baró de Vall-Roja. Era membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Deixà nombroses memòries i estudis, entre els quals Recopilació de las reglas principals sobre lo cultiu i preparació de la planta anomenada roja o granza (1766), i Informe sobre la cochinilla.

Canalejas Méndez, José

11 Respostes

(El Ferrol, Galícia, 31 juliol 1854 – Madrid, 12 novembre 1912)

Polític liberal i advocat. Fill de l’enginyer Josep Canalejas i Casas.

Com a president del consell de ministres (1910-12) i amb l’oposició d’importants sectors conservadors i liberals, acceptà parcialment les reclamacions catalanes per a l’autonomia i presentà a les corts el projecte de llei de mancomunitats i delegacions (1911), que possibilità la constitució de la Mancomunitat de Catalunya (1914).

Morí tirotejat per un anarquista.

Canalejas i Casas, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 4 desembre 1827 – Madrid, 22 novembre 1902)

Enginyer i publicista. Pare de José Canalejas Méndez. Estudià a Madrid i a Lieja. Per encàrrec del famós banquer José de Salamanca va construir algunes línies fèrries.

Milità al partit liberal i fou diputat i senador. Director de la companyia del ferrocarril de Ciudad Real, a Badajoz. Dirigí la revista “El Eco Agrícola”, i col·laborà a “El Ingeniero Industrial”.

És autor, entre altres treballs, d’un Anuario de los progresos tecnológicos de la industria y de la agricultura (1861) i Estudio de la situación moral y material de los reclusos de la casa municipal de corrección de Barcelona (1860).

Camps i Camps, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1795 – Madrid, 15 març 1877)

Doctor en farmàcia. Fou catedràtic i degà a la facultat de farmàcia de Madrid (1835), diputat a corts el 1833 i conseller d’instrucció pública.

Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1833), publicà Lecciones de práctica de operaciones farmacéuticas (1871) i col·laborà a la “Farmacopea Española”.

Calzada i Carbó, Josep

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1878 – Madrid, 1965)

Escriptor. Visqué anys fora de Catalunya.

Publicà Poesies, d’estil pre-modernista, les proses La sacra tragèdia, i les obres de teatre Campanel·la (1909) i Plautus (1924).