(Barcelona, 10 febrer 1907 – Oxford, Regne Unit, 6 maig 1998)
Editor, llibreter, traductor i bibliòfil. Nebot de Gustau Gili i Roig.
Emigrà a Londres on fundà l’editorial The Dolphin Book Company.
Entre les seves nombroses publicacions destaquen Anthology of Catalan Lyric Poetry (1953), de Joan Triadú, i Catalan Grammar (1943), primera gramàtica catalana per a anglesos, de la qual s’han fet diverses edicions.
(Barcelona, 1878 – 7 febrer 1946)
Gravador i exlibrista. Format a Llotja (Barcelona), on exercí una tasca pedagògica important, com també a l’Institut Català de les Arts del Llibre. Fou degà de l’Escola Elemental del Treball, de Barcelona.
Fou premiat en diversos concursos, col·laborà amb freqüència en diaris i revistes i publicà obres relatives a la seva especialitat.
(Cigales, Castella, segle XV – Barcelona, segle XVI)
Llibreter i impressor. D’origen probablement escocès, establert a Barcelona i a València almenys entre el 1487 i el 1500.
Dedicat a la importació de llibres d’Itàlia, continuà els negocis a València el 1488 a causa potser del procés inquisitorial dut a terme a Barcelona contra la seva mare.
De nou a Barcelona, treballà (1497) com a impressor a sou de Diego Gumiel, i després d’una nova estada a València, esdevingut ciutadà de Barcelona, formà societat (1500) per a imprimir un Flos sanctorum en català.
(Barcelona, 1924 – 2013)
Llibreria i editorial. Fundada per Antoni López i Llausàs, Manuel Borràs de Quadras i Josep Maria Cruzet. El 1939 hagué de canviar el nom per Casa del Libro.
En els seus inicis es féu càrrec de l’edició de la “Biblioteca Literària” d’Editorial Catalana i continuà les revistes “D’Ací i d’Allà”, “Agricultura i Ramaderia” i “Economia i Finances”.
El 1924 inicià la “Biblioteca Catalònia”, dedicada a prosistes catalans, i les biografies de “Quaderns Blaus” i la “Biblioteca Univers”, dedicada sobretot a novel·listes estrangers.
Durant la República intensificà el nombre de publicacions, i des del 1946 Editorial Selecta hi té la redacció. Durant molts anys hi hagué sala d’exposicions i conferències.
Degut a la baixada de vendes va tancar l’any 2013.
(Pont de Rouen, França, segle XVI – Barcelona, 21 març 1581)
Impressor, llibreter i editor. Documentat a Barcelona des del 1548. Fou un dels impressors més actius i de més qualitat de la seva època, tant en llatí com en català i castellà (hom en coneix més de 150 entre llibres i opuscles, com el Lexicon latino-catalanum de Nebrija).
Estigué en relació amb els mestres de l’estudi general de Barcelona, dels quals publicà algunes obres, i amb els cercles religiosos de la ciutat; contribuí així mateix a les edicions lul·lianes.
Cal remarcar la seva tendència erasmista, manifestada en els dues edicions que publicà, i molt especialment en les notes i els prefacis del mateix Bornat que les acompanyen. També imprimí obres històriques i literàries.
S’associà temporalment amb altres impressors i amb la companyia de llibreters.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 5 setembre 1815 – Barcelona, 24 abril 1892)
Llibreter. Propietari de l’antiga llibreria religiosa de la vídua Pla, de Barcelona, després d’un viatge a Roma el 1861 dedicà les seves activitats a fomentar el culte a sant Josep i a la família cristiana.
Fundà l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep (1866), que aconseguí 600.000 associats, la revista “El propagador de la devoción a San José” (1866), amb una tirada de 25.000 exemplars, i uns tallers de Sant Josep per a obrers i aprenents.
Planejà i inicià la construcció del temple de la Sagrada Família.
(Barcelona, 12 febrer 1869 – 15 març 1939)
Llibreter i bibliòfil. Fundà l’editorial l’Arxiu, que edità obres antigues. Fou, també, el director del “Calendari Català” (1898-1905).
Col·leccionador de literatura popular, especialment goigs, i autor de les obres Rondalles catalanes (1895-1909) i Los goigs a Catalunya en el segle XVIII (1925).
(Barcelona, 1816 – 1893)
Llibreter i editor. Establert el 1840 com a relligador i llibreter, amb l’ajut del seu fill Antoni Joan Bastinos i Estivill, va fundar (1842) l’editorial Bastinos, dedicada especialment a la publicació d’obres didàctiques de llengua castellana, d’una gran difusió a la Península Ibèrica i a l’Amèrica Llatina.
Afiliat al partit progressista, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona.
També fou el pare de Julià Bastinos i Estivill.
(Barcelona, 10 febrer 1913 – 27 juliol 1980)
Editor, llibreter i activista cultural. Director de les “Edicions d’Aportació Catalana”, llibreria especialitzada en literatura i pensament català i va promoure l’edició de nombrosos treballs sobre diversos assumptes d’interès polític, sempre des d’una perspectiva nacionalista, com la publicació a Montevideo de Per una consciència de país (1963).
També promogué durant els anys 1950 les campanyes de propaganda de la llengua i de les relacions culturals entre els països de parla catalana.
Pòstumament aparegué Esperit i doctrina internacionals (1980).
(Reus, Baix Camp, 20 juliol 1900 – Barcelona, 24 octubre 1990)
Escriptor, llibreter i impressor. Impulsor del futurisme i l’avantguarda a Reus, fou editor de les revistes “La Columna de Foc” (1918) i “Reus, 1973” (1923), entre d’altres.
Publicà els opuscles El fruit d’una passió (1918), Cercant la pau del cor (1918), Fritz i Emma (1922), Buirac (1923), Llibre de Prades (1982), Antologia lírica de Santes Creus (1982), etc.
Pel seu catalanisme, fou desterrat fora de Catalunya durant la Dictadura de Primo de Rivera. En la postguerra fou un dels primers a reprendre les edicions de llibres en català amb l’editorial Torrell de Reus.
La seva col·lecció de goigs, dels quals publicà alguns reculls (Goigs de Reus, 1974), és una de les més importants de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 