(Lleida, 1906 – Barcelona, 1975)
Pintor. Estudià a Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i al Cercle Artístic.
Ha realitzat bon nombre d’exposicions individuals i obtingut alguns premis. Destacà com a paisatgista.
(Lleida, segle XVI – Catalunya, segle XVI)
Cantor. Fou membre de la Capella Pontifícia, on ocupà càrrecs de consideració.
Assistí al concili de Trento com a delegat per a qüestions musicals.
(Lleida, 1850 – segle XIX)
Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics, com el d’ardiaca de la seu lleidatana des del 1886.
Ensenyà també al seminari del seu bisbat, i hi destacà per la seva competència.
(Lleida, s XII – 1231)
Jurista. Cònsol de Lleida (1207).
Fou autor de la compilació dels usatges (Consuetudines Ilerdenses) de Lleida (1228), el codi local més antic de Catalunya, prova de la seva àmplia i rigorosa formació jurídica.
(Lleida, 1858 – 1941)
Artista fuster. Fou deixeble d’Ermengol Jou. Construí l’obra de fusta dels altars de gran nombre d’esglésies, sobretot a Lleida i a poblacions del Segrià i de l’Urgell, i també algunes a Barcelona.
El seu taller fou continuat pel seu fill Ramon Borràs i Vilaplana.
Bernat Borràs (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Guerriller. Fou molt actiu contra les tropes napoleòniques. Combaté al Camp de Tarragona, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Destruí un gran nombre de combois enemics.
Crispí Borràs (Cervera, Segarra, 1838 – 1902) Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l’arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d’Espanya. També és autor de pintures d’inspiració religiosa.
Francesc Borràs (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837) Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d’anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21).
Josep Borràs (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1797 – Itàlia ?, segle XIX) Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic.
Lluís Borràs (Lleida, 1874 – segle XX) Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa.
Pere Borràs (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1844) Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l’escorbut.
Andreu Boixadors (Catalunya, segle XV) Poeta. Només se n’ha conservat una obra d’intenció satírica, bastant grollera.
Arnau de Boixadors (Catalunya, segle XIII) Noble. Formà part de la casa reial. Rebé diverses cases i terres del rei a València entre el 1273 i el 1276.
Bernat Guillem de Boixadors (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Es distingí servint Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 formà part dels abundants reforços introduïts a Aragó, després de la caiguda de Carinyena, per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel.
Miquel de Boixadors (Lleida, segle XV – Catalunya, segle XV) Cavaller. El 1462 es mostrà partidari de la Generalitat contra Joan II. Fou nomenat membre del consell assessor de la Generalitat el mateix any, el substitució del desafecte Galceran Burguès.
Onofre de Boixadors (Catalunya, segle XVI – després 1586) Fill de Bernat-Guerau de Boixadors i d’Urries. Iniciador de la branca de Pontons.
(Lleida, 1853 – 1934)
Farmacèutic i botànic. Director de l’estació enològica de Seta (Llenguadoc).
Publicà Apuntes para una flora de Lérida (1888).
(Lleida, segle XVII – Escaladei, Priorat ?, 1675)
Pintor i cartoixà. Fortament influït per l’obra de Vincenzo Carducci, decorà el claustre menor i el refectori de la cartoixa d’Escaladei, del qual fou també prior.
(Lleida, 1824 – 1865)
Periodista i advocat. Fou cronista de Lleida.
Escriví una Memoria referente a las mejoras locales de que es susceptible Lèrida.
Dades dels Països Catalans 