Arxiu d'etiquetes: juristes

Gubern i Fàbregas, Santiago

Deixa un comentari

(Barcelona, 1875 – 1960)

Advocat, magistrat i polític. Llicenciat en dret (1897), s’afilià a la Unió Catalanista.

El 1904 s’integrà als dissidents de la Lliga Regionalista, agrupats entorn del setmanari “El Poble Català”. Membre destacat del Centre Nacionalista Republicà, intervingué activament en la formació de la Solidaritat Catalana.

Posteriorment impulsà la separació del Centre Nacionalista Republicà de la Solidaritat, al costat de Lluhí i Rissech. Passà a la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910), de la qual fou president els anys 1912 i 1913. Fou un dels propulsors de l’aliança amb el Partit Radical de Lerroux en el pacte de Sant Gervasi (1914).

Retirat de la política poc temps després, es dedicà a l’advocacia. President del Tribunal de Cassació de Catalunya (1934-36), dimití per desacord amb uns comitès anarquistes.

Exiliat a Marsella, el 1942 tornà a Catalunya, on obrí novament el seu despatx d’advocat.

Gualbes, Bernat de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV – 1422)

Jurista. Membre de la família patrícia de Barcelona, ciutat de la qual fou conseller segon (1404) i conseller en cap (1408-09).

Al servei de Benet XII intervingué com a advocat en el concili de Pisa i assessorà Martí I el Jove en la campanya de Sardenya (1409).

Fou l’únic dels tres compromissaris de Catalunya que atorgà el vot a Ferran I d’Antequera a Casp, el qual, quan la sentència del Compromís de Casp el proclamà rei (1412), el nomenà tot seguit vice-canceller.

Greus i Roig, Vicent

Deixa un comentari

(Alginet, Ribera Alta, novembre 1837 – Barcelona, 1907)

Escriptor. Fou magistrat a Albacete, Tarragona i Barcelona. Era gran amic de Teodor Llorente i Vicent Venceslau Querol.

Té una producció poètica abundant, en majoria esparsa. Escriví més en castellà que no pas en català.

Les obres més destacades són el poema Iolanda i el llibre Idealisme.

Grases i Gralla, Francesc

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 5 octubre 1658 – 27 febrer 1744)

Jurisconsult. Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, on residí.

El 1693 era procurador del poble i el 1695 fou nomenat advocat fiscal de Catalunya. Defensà la causa austriacista, i el 1705 Carles III li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona. El 1706 fou elegit oïdor de l’Audiència. Amb Salvador Feliu de la Penya fou, el 1709, el principal soci de la Companyia Nova de Gibraltar.

L’any 1711 publicà Epítome o compendi de les principals diferències entre les lleis generals de Catalunya, i los capítols de redreç o ordinacions generals d’aquella…, obra que fou considerada de tendència absolutista. Per exigències d’una delegació dels tres braços del Principat fou condemnada, els exemplars cremats i Grases destituït de tots els càrrecs i li foren confiscats els béns.

González i Fiol, Vicenç

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1692 – Tarragona, 1782)

Jurista. És autor de les obres Poliantea política recull de fets polítics on defensa els dominicans i en contra dels lul·listes, i Elenco historial, Sucinta noticia de los sucesos del mundo, inèdites.

Gil i Polo, Gaspar

8 Respostes

(València, 1516 – Barcelona, 1591)

Poeta i jurisconsult. Autor de Diana enamorada (1564), novel·la pastoral, continuació original de l’obra de Jorge de Montemayor. Llibre salvat d’ésser cremat en l’escrutini de la llibreria de Don Quijote.

Autor d’una poesia culta i amb gran domini de la forma.

Fou el pare de Gaspar Gil i Polo  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Jurista. Fou advocat del Braç Reial a les Corts de Montsó de 1626. Encara que privat dels dots literaris del seu pare, el superà en capacitació jurídica. És autor de bon nombre d’obres professionals.

Gil Maestre, Manuel

Deixa un comentari

(Salamanca, Castella, 1844 – Madrid, abril 1912)

Jurista i polític. Magistrat de l’audiència de Girona i governador civil de Barcelona.

Preocupat per la qüestió social, en la línia assenyalada per Lleó XIII, publicà, entre altres obres, La criminalidad en Barcelona y en las grandes poblaciones (1886), El anarquismo en España y el especial de Barcelona (1897) i Los problemas del trabajo y el socialismo (1897).

Garriga, Josep -científic-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1765 – segle XIX)

Jurista i científic. Estudià lleis a Alcalá de Henares.

Fou professor de matemàtiques i meteorologia a l’Observatori de Madrid. Des del 1971, fou membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona.

Entre els seus treballs destaquen dos tractats de meteorologia i l’adaptació al castellà d’una obra de Montesquieu: Observaciones sobre el espíritu de las leyes (1787).

Garidell, Gonçal

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Jurista. Era síndic de la ciutat de Tortosa.

En 1411 fou elegit entre els 24 comissionats que havien de compondre la junta executiva del parlament de Catalunya. Sembla que afavorí la candidatura de Ferran d’Antequera. Fou un dels parlamentaris més actius.

En 1413 era un dels prohoms cridats a consell per Ferran I abans de decidir l’ús de la força contra Jaume II d’Urgell.

Garcia del Corral, Ildefons

Deixa un comentari

(Jerez de la Frontera, Cadis, Andalusia, 1848 – Barcelona, 1919)

Jurisconsult republicà. Residí a Barcelona des del 1876 i col·laborà regularment a “Gaceta de Cataluña” i “La Publicidad”.

S’uní a la Solidaritat Catalana (1906) i després a la UFNR; en 1912-15 fou un dels caps del reformisme barceloní.

Traduí al castellà el Corpus Iuris Civilis (1889-98, en sis volums).