Arxiu d'etiquetes: juristes

Bardaixí, Berenguer de

(Benasc, Ribagorça, vers 1365 – Barcelona, 1432)

Cavaller, jurista i funcionari reial d’origen jueu. Fou qui proposà que el problema successori, que hi havia plantejat a la corona catalano-aragonesa, el resolgués una comissió restringida i no les Corts.

Malgrat que era conegut i denunciat el fet que estava a sou de Ferran I d’Antequera, va ésser elegit compromissari per a les Corts aragoneses i, conseqüentment, participà en la reunió de Casp. També participà en les accions contra Jaume II d’Urgell i rebé part del seu patrimoni en recompensa.

Fou conseller de Ferran I i el seu fill Alfons IV el Magnànim. El 1420 succeí a Ximénez Cerdán com a justicià major d’Aragó.

Bardaixí, Abraham ben

(Catalunya ?, segle XIII)

Jurista hebreu. Assolí un gran prestigi al seu temps. Fou anomenat el Ciceró hebreu.

Ha estat considerat antecessor del llinatge catalano-aragonès del mateix nom.

Bages, Joan Antic de

(Catalunya, segle XV – Saragossa ?, segle XV)

Jurista. Passà de Barcelona a establir-se a Saragossa, on escriví, l’any 1437, Glossa de Observantia Regni Aragonum, obra que tingué força difusió.

Avacés, Bartomeu

(Tarragona, segle XVI)

Jurisconsult. És autor del tractat Ordo procedenti contra invasores, secundum consuetudines tarraconenses.

Asso y del Río, Ignacio Jordán de

(Saragossa, Aragó, 4 juny 1742 – 21 maig 1814)

Historiador, jurista i naturalista. Estudià al col·legi de Cordelles de Barcelona. Es graduà en arts a Cervera (1760).

Edità sota el pseudònim de Melchor de Azagra una col·lecció de cartes adreçades a l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí (Cartas de algunos Literatos Españoles, 1773).

Arús -jurista, s. X-

(Barcelona, darreria segle X)

Jurista en temps de Borrell II de Barcelona.

Fou el principal organitzador de les llargues i costoses operacions de rescat per alliberar el gran nombre de ciutadans de Barcelona captius a Còrdova, després de la incursió d’Al-Mansur contra la ciutat en 985. La seva activitat en aquest sentit fou molt intensa.

Armengol i Cornet, Pere

(Barcelona, 1837 – 1896)

Jurista. Fundador de l’Asociación Española para la Reforma Penitenciaria (1879) i promotor de la presó cel·lular de Barcelona.

Publicà diversos estudis sobre qüestions penitenciàries.

Arisba

(Barcelona, segle XIII)

Jurista hebreu. Deixà escrits notables, de caràcter filosòfic, i fou un excel·lent orador.

Era conegut per l’apel·latiu de Ciceró jueu.

Agullana, Antoni d’

(Girona, segle XVI – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XVI)

Jurista. Fou abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

És autor del tractat De rebus feudalibus.

Xirau i Palau, Josep

(Figueres, Alt Empordà, 1 gener 1893 – Villefranche-sur-Mer, França, 22 gener 1982)

Jurista i polític. Germà d’Antoni i de Joaquim. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, el 1917 guanyà la càtedra de procediments judicials i pràctica forense a la Universitat de Múrcia, i posteriorment a la de Sevilla i a la de Barcelona.

El 1923, en formar-se la Unió Socialista, hi ingressà. Després de viatjar per l’estranger, fou diputat a les corts (1931), i formà part de la Comissió de l’Estatut.

Col·laborà a la “Revista de Derecho Privado”, de Madrid, entre d’altres, i a partir del 1932 dirigí la “Revista Jurídica”.

Entre les seves obres destaquen El concepto de la donación (1917), Eugenio Huber: su vida y su obra (1923), La condizioni del processo civile in Spagna (1925) i La funzione giurisdizionale e l’equità (1927).