(Girona, segle XVI – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XVI)
Jurista. Fou abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
És autor del tractat De rebus feudalibus.
Agullana, Antoni d’
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: juristes
Xirau i Palau, Josep
(Figueres, Alt Empordà, 1 gener 1893 – Villefranche-sur-Mer, França, 22 gener 1982)
Jurista i polític. Germà d’Antoni i de Joaquim. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, el 1917 guanyà la càtedra de procediments judicials i pràctica forense a la Universitat de Múrcia, i posteriorment a la de Sevilla i a la de Barcelona.
El 1923, en formar-se la Unió Socialista, hi ingressà. Després de viatjar per l’estranger, fou diputat a les corts (1931), i formà part de la Comissió de l’Estatut.
Col·laborà a la “Revista de Derecho Privado”, de Madrid, entre d’altres, i a partir del 1932 dirigí la “Revista Jurídica”.
Entre les seves obres destaquen El concepto de la donación (1917), Eugenio Huber: su vida y su obra (1923), La condizioni del processo civile in Spagna (1925) i La funzione giurisdizionale e l’equità (1927).
Xetmar i de Sala, Joan Pau
(Barcelona, segle XVII)
Jurista. El seu cognom és grafiat habitualment Xammar. Formà part del consell reial, i fou assessor del batlle de Barcelona. Era doctor en dret, professor de dret canònic a l’estudi general de Barcelona i cònsol de llotja.
El fet d’ésser assessor de la batllia general féu que, l’any 1641, fos declarat enemic del Principat, però pocs anys després fou rehabilitat.
És autor de les obres De officio iudicis et advocati (1639), Civilis doctrina de antiquitate et religione, regimine, privilegiis et preheminentiis inclitae civitatis Barcinonae (1644), obra reimpresa el 1688 amb addicions de Mont-ras, amb pròleg de Bonaventura de Tristany, i citada sovint en acords i dictàmens del consell barceloní, i Rerum indicatorum in Sacro Regio Senatu Cathaloniae sub diversis diffinitionibus cum rationalibus, seu allegationibus (1657).
Vives i Ximenes, Joaquim
(Barcelona, 1671 – Catalunya, després 1713)
Jurisconsult. Ciutadà honrat de Barcelona, fou doctor en lleis i exercí com a advocat. El 1708 era oficial del braç militar; durant la guerra de Successió fou partidari de Carles III.
Amb el pseudònim de Rector dels Banys participà en la primera edició de les poesies de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, juntament amb Manuel de Vega i Rovira i Joan Bonaventura Gualbes; hi inclogué un elogi d’aquest últim i dos sonets adreçats a F. Vicent Garcia.
Vives i Oriol, Francesc de Montserrat
(Reus, Baix Camp, 1617 – Barcelona, 1688)
Doctor en lleis. Establert a Tarragona.
Baró d’Altafulla i de Ribelles, governador de Barcelona.
El 1681 fou nomenat marquès de Tamarit.
Vives i Cebrià, Pere Nolasc
(Barcelona, 30 gener 1794 – 14 novembre 1874)
Jurista. Es doctorà en dret a Cervera (1817). Fou relator de l’audiència de Barcelona (1820-32), i en restablir-se la Universitat de Barcelona hi professà, i més tard en fou catedràtic.
El 1832 inicià la publicació dels usatges catalans, traduïts al castellà i amb notes. Atacà l’actitud favorable a la desamortització expressada per Joan Illas i Vidal en l’opuscle Observaciones sobre el consejo dado al partido moderado por D. Juan Illas y Vidal.
Per iniciativa seva fou restaurada la Casa de la Ciutat de Barcelona.
Vinyes, Felip
(Ripoll, Ripollès, 1583 – Madrid, 1643)
Jurista, polític i historiador. El 1623 era ambaixador català a Madrid. A les Corts de Barcelona de 1626 assessorà una facció important del Braç Militar o nobiliari.
Més tard, sota promesa de recompenses, es convertí en confident de la cort de Felip IV. Fou oïdor i advocat fiscal de l’Audiència de Barcelona. Treballà activament com a reialista. Es mantingué en aquesta actitud després d’esclatar la guerra de Separació.
Publicà l’opuscle Respuesta a las pretensiones de Cataluña que motivaron su separación en 1640, i la seva gran obra històrica Ilustraciones del Principado de Catalunya (inèdita).
Viñas i Graugés, Manuel
(Girona, 1842 – 1899)
Jurista i escriptor. Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou passant de Francisco Silvela. Tornà a Girona, on exercí d’advocat.
Fou un dels fundadors de la “Revista de Gerona”, en la qual publicà obres de tema jurídic i col·laboracions de tema històric.
Col·laborà en la creació de la Universitat Lliure de Girona i en fou rector (1870-72).
Vilosa, Rafael de
(Barcelona, 1609 – Madrid, 1681)
Jurisconsult. Tingué un gran prestigi professional, fins al punt de ser considerat, al seu temps, com el millor advocat de Catalunya. Fou vicari pretori de Cremona i gran conseller de Milà.
És autor de bon nombre d’obres, entre les quals destaquen Disertación política y jurídica sobre si comete delito de lesa majestad el que mata al lugarteniente del rey (Madrid 1670), Discurso en que se prueba que la tierra del Conflent parte del condado de Cerdaña y no del Rosellón, De fugitivis ad explicationem Triphonini in Liber fugitivus tractatus i Contra Martinum Martinus.
Vilaplana, Antoni de
(Lleida, segle XVII)
Jurisconsult. Cavaller. Professor de dret civil de la universitat lleidatana, jutge de reclamacions, veguer i batlle de Barcelona.
Autor d’unes Proposiciones cristianas y políticas (1679) i d’un tractat De brachio militari et pristina nobilitate Gotholanorum (1684).
Comentà l’obra de Peguera sobre els lluïsmes amb el títol Illustrationes feudales et emphiteuticales i anotà l’Ordus judicarius d’A. de Ripoll.
Dades dels Països Catalans 