Arxiu d'etiquetes: juristes

Serra, Pere -varis-

Deixa un comentari

Pere Serra  (Catalunya, segle XIV)  Jurisconsult. Fou nomenat jutge de la batllia de Girona el 1339. Escriví alguns articles sobre els costums d’aquesta ciutat.

Pere Serra  (Menorca, segle XIV – segle XV)  Religiós. És autor d’un Llibre de diverses profecies, polítiques i religioses, i un recull de consells dirigits a la ciutat de València amb el títol Del stament de la vida política.

Pere Serra  (Catalunya, segle XVIII – 1796)  Escultor. És autor del grup escultòric de la fornícula de Santa Maria de Cervelló, a la basílica de la Mercè de Barcelona.

Sarrovira i d’Aloy, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI)

Jurista. Per ordre de les corts de Montsó del 1585 compilà una obra sobre el Cerimonial de corts, publicada el mateix any i reimpresa per deliberació dels braços de les corts el 1701.

Santmartí, Antoni

Deixa un comentari

(Lleida, segle XVII – segle XVIII)

Jurista. És autor d’un estudi on recollí la nova legislació pública implantada per Felip V de Borbó al Principat, amb el Decret de Nova Planta.

Santacília * -jurista-

Deixa un comentari

Veure> Sanctacília (jurista català del segle XIV).

Sanctacília -jurista, s. XIV-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Jurista de qui no es coneixen dades biogràfiques.

És l’autor de la recopilació de les Consuetuds de la ciutat de Barcelona conegudes amb el nom d’Ordinacions d’En Sanctacília.

Requesens, Berenguer de -varis-

Deixa un comentari

Berenguer de Requesens  (Tarragona, segle XIII – 1317/18)  Jurat del port de Tarragona. Fill de Guillem de Requesens (m 1287) i germà de Pere (m 1328?). Intervingué en empreses comercials i amb el capital que li produïren comprà les senyories baixes de Vilallonga i Castellnou. Fou pare de Berenguer i Pere de Requesens i de Llorenç.

Berenguer de Requesens  (Catalunya, segle XV)  Noble. Fou per un temps governador de Catalunya. Prengué partit per Joan II el Sense Fe a la lluita d’aquest contra la Generalitat, les forces de la qual l’agafaren presoner pel maig de 1464.

Berenguer de Requesens  (Catalunya, segle XV – Nàpols, Itàlia, segle XV)  Cavaller. Serví el rei Ferran I de Nàpols. N’era majordom el 1476.

Rabassa, Guillem

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII)

Jurista i notari reial de Jaume I el Conqueridor. El 1227 compartí amb el seu senyor el mig segrest de què els feren objecte a Osca.

En tal ocasió el rei li preguntà si tenia alguna llei que els fos de profit a tots dos, i Rabassa respongué que no eren de profit, en aquelles circumstàncies, ni llei ni dret.

L’any següent fou un dels dos testimonis del contracte de concubinatge del monarca amb la desposseïda comtessa Aurembiaix d’Urgell.

Rabassa, Giner

1 Resposta

(País Valencià, vers 1342 – després 1412)

Jurista i cavaller. El 1378 era jurat de la ciutat de València. Fou tresorer del rei Joan I el Caçador. Gaudí de gran prestigi.

Seria un dels tres representants de València al compromís de Casp (1412), com a figura que ningú no discutí, tot i haver estat manegada la designació de compromissaris pels partidaris de Ferran d’Antequera i ser Rabassa un dels pocs independents.

Tenia llavors més de vuitanta anys. Sofria trastorns mentals que foren certificats per una comissió de metges. Aquesta deficiència el féu dimitir com a compromissari. Fou substituït per Pere Bertran, que votaria en blanc per manca de temps a estudiar les candidatures.

És autor de notes sobre el dret foral de València.

Pou, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)

Jurista. Exercí l’advocacia a Barcelona. És autor de nombroses obres de caràcter jurídic.

Col·laborà a algunes publicacions periòdiques.

Pons -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Pons  (València, segle XVI – Llutxent, Vall d’Albaida, 1625)  Frare dominicà. Fou canonge lectoral de Tortosa des del 1595. Ocupà diversos càrrecs dintre el seu ordre. Escriví unes Maravillas del Santísimo Sacramento, editades el 1613.

Antoni Pons  (Maó, Menorca, 1717 – 1789)  Mecànic. És autor d’alguns escrits.

Antoni Pons  (Sogorb, Alt Palància, 1725 – 1792)  Pintor. Li fou encomanada la restauració i nova decoració de la biblioteca de l’Escorial. Destacà també pels seus estudis sobre antiguitats.

Arnau Pons  (Catalunya, segle XIII)  Frare mercenari. És autor de les obres De bono meditationies libellus, De meditatione mortis, Super illa verba Gen, XXIV i Egressus fuerat Isaac ad meditandum in agrum iclinata jam die.

Bernat Pons  (País Valencià, segle XVII)  Arquitecte. Treballà al temple dels Sants Joans, de València. Hi construí l’edicle que dóna al mercat.

Francesc Pons  (Figueres, Alt Empordà, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)  Metge. Des del 1793 exercí a Barcelona. Era membre de la Societat de Medicina de París. És autor d’escrits professionals.

Jaume Pons  (Illes Balears, segle XV)  Mestre d’esgrima. És autor del primer tractat d’esgrima conegut, publicat a Perpinyà el 1474, als primers temps de la impremta.

Jeroni Pons  (Sóller, Mallorca, 1889 – en alta mar, 1954)  Escriptor i historiador. És autor de la novel·la de costums La llar dels avis (Sóller, 1921).

Joan Pons  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Jurista. Serví l’administració de Carles I. Fou auditor i jutge als territoris d’Itàlia, i per alguns temps actuà de governador de Nàpols. Era el pare de Lluís Ponç i d’Icard.

Pere Pons  (Cervera, Segarra, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Jurista. Feu comentaris dels Usatges.

Pere Pons  (Menorca, 1711 – 1792)  Historiador. Era metge. Fou jurat major de Maó el 1781. És autor d’unes Memorias para servir a la historia de Menorca, en quatre volums, que restaren inèdites.

Pere Joan Pons  (Illes Balears, segle XVI)  Escriptor. Autor de poesia en castellà.

Sebastià Pons  (Catalunya, segle XVI – França, 1618)  Frare dominicà. Visqué a França, on destacà pels seus debats apologètics durant els trasbalsos religiosos produïts per l’extensió del calvinisme.

Sebastià Pons  (Palma de Mallorca, 1613 – segle XVII)  Escriptor. Era mestre de gramàtica a l’Estudi General de Palma. Versificava en llatí i en castellà. Els seus poemes més ambiciosos són inspirats per les figures de santa Caterina de Siena i sant Ramon de Penyafort.

Sebastià Pons  (Illes Balears, segle XVIII)  Jurista. És autor d’alguns escrits de caràcter professional.

Simó Pons  (Corbera de les Cabanes, Rosselló, 1861 – Rosselló, segle XX)  Botànic. Fou un gran estudiós de la flora pirinenca. Cedí al Museu de Vienne un herbari important. Publicà la notable sèrie d’opuscles Herbarum rosarum.