(València, 25 desembre 1738 – 22 març 1806)
Jesuïta i dramaturg. Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 i fou exiliat a Itàlia el 1767; s’establí a Ferrara i a Bolonya.
Poeta llatí i italià i traductor de Lokman (Bolonya, 1780), fou conegut sobretot per les seves tragèdies neoclàssiques: Ormisinda (1783, inspirada en Moratín), Lucia Miranda (1784) i Sancio Garcia (1793, imitació de Cadalso).
(València, 1660 – 1736)
Eclesiàstic i escriptor. Jesuïta, ocupà alguns càrrecs de relleu.
És autor de poesies llatines i de molts escrits religiosos, de caràcter històric i apologètic.
Antoni Joan (País Valencià, segle XV) Fuster artístic. Obrà, el 1493, l’altar de la capella del palau de la Generalitat de València. Al mateix edifici treballà, el 1496, diverses portes.
Antoni Joan (Andratx, Mallorca, 1571 – Palma de Mallorca, 1652) Frare observant. Sobresortí com a orador sagrat. És autor d’un poema a honor de la Concepció, publicat a València el 1597.
Francesc Joan (Xàtiva, Costera, segle XV – segle XVI) Cronista. Almenys durant el període 1503-28 intervingué en la redacció del Llibre de memòries o Llibre de notícies, obra col·lectiva d’interès considerable per a l’estudi de la història de València.
Joaquim Joan (Onil, Alcoià, 1714 – País Valencià, segle XVIII) Religiós jesuïta. Fou canceller de la Universitat de Gandia i rector del Seminari de nobles de València. És autor de diversos escrits religiosos, alguns d’ells sobre la Concepció de Maria.
Miquel Joan (País Valencià, segle XVI) Poeta en llengua catalana. Era notari. El 1532 participà al concurs poètic de la Concepció, a València.
Pere Joan (Catalunya, segle XV) Brodador. Era establert a Barcelona.
(Barcelona, 1572 – Gandia, Safor, 1610)
Jesuïta. És autor d’obres religioses.
(Càrcer, Ribera Alta, 3 maig 1686 – Los Llanos, Veneçuela, 16 juliol 1750)
Missioner, geògraf i etnòleg. Membre de la Companyia de Jesús enviat a la regió de l’Orinoco, estudià la història natural d’aquella regió.
Escriví El Orinoco ilustrado y defendido. Historia natural, civil y geográfica de este gran río y sus caudalosas vertientes (1741).
Santuari (la Mare de Déu de Goient), en un vessant damunt l’Éssera, al nord-est del poble. Erigit el segle XI, fou reformat el XVII.
El segle XX esdevingué residència d’estiu dels jesuïtes.
Giner (Illes Balears, segle XVI) Pintor. Establert a València durant la segona meitat del segle XVI.
Damià Giner (Xàbia, Marina Alta, segle XVI – País Valencià, segle XVI) Frare observant. Fou ministre provincial de l’orde. És autor d’uns Comentarii Scoti in IV libros sententiarum in faciliorem, et clariorem methodum redacti (València, 1598).
Francesc Giner (Illes Balears, segle XVI) Escultor. Trobant-se a València el 1588, el beat Juan de Ribera li encarregà una imatge de Crist Mort per al monument de Setmana Santa del col·legi de Corpus Christi.
Gregori Giner (Alcoi, Alcoià, 1727 – Manila, Filipines, 1778) Religiós agustí. És autor d’un Flos sanctorum i de quatre volums de sermons en tagal. Promogué millores urbanes en diverses poblacions filipines.
Joan Giner (Catalunya, segle XVIII) Mestre i músic. Fou organista a Arbeca. És autor d’una Aritmètica.
Joaquim Giner (València, 1730 – 1755) Gravador. Autor de treballs notables.
Sebastià Giner (València, segle XVIII) Escriptor i jesuïta. Fou mestre de retòrica al Seminari de Nobles. És autor d’una obra dialèctica, publicada el 1741.
(València, 1740 – Venècia, Itàlia, 1800)
Dramaturg. Jesuïta. Per expulsió del seu orde (1767), residí a Ferrara i a Venècia.
Escriví en italià poemes, elogis fúnebres i drames; entre els darrers destacà Tarquino il Superbo (1782), així com adaptacions d’obres de García de la Huerta Marcella, ossia la innocenza salvata e la calunnia punita (1786), Gonzalo della Riviera… (1786-89) i La zingara (1791-1800).
Veure> Francesc Guerau (escriptor jesuïta català, 1640-1701).
(Campos, Mallorca, 1668 – Illes Balears, segle XVIII)
Jesuïta. Excel·lí com a predicador i lul·lista. Publicà alguns escrits.
Dades dels Països Catalans 