(Russafa, València, segle XVI – Roma, Itàlia, 1590)
Jesuïta. Estudià filosofia a París abans d’entrar en religió. Fou provincial a Portugal i confessor del rei Joan III d’aquell país. Més tard ocupà altres alts càrrecs de l’orde, entre ells el de provincial d’Aragó.
És autor de diverses obres, que escriví en llatí.
(València, 1699 – Palma de Mallorca, 1766)
Religiós jesuïta. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1717. Fou rector i canceller de la universitat de Gandia.
És autor de volums de sermons i d’unes Oraciones fúnebres.
(Palma de Mallorca, 11/des/1841 – Madrid, 29/des/1912)
Escriptor i eclesiàstic. El 1857 ingressà als jesuïtes. Exiliat a França arran de la Revolució del 1868, des del 1871 residí a Madrid. Contribuí a l’edició de les cartes de sant Ignasi i de les obres de Ribadeneyra, la Palma i Nieremberg.
El 1886 fou rebut a la Real Academia Española. El mateix any els superiors el traslladaren a Saragossa, fet que, a la llarga, el portà a deixar la Companyia (1891) i a escriure Los jesuitas de puertas adentro (1891) i Historia interna documentada de la Compañía de Jesús (1813, 2 volums).
Destaquen, de les seves obres, La condesa de Bornos (1880), Bartolomé Leonardo de Argensola (1891), Historia de la Pasión (1893) i Santa Teresa de Jesús (1912).
(País Valencià, segle XVIII)
Jesuïta. Visqué a Bolonya durant l’exili del seu orde.
És autor d’obres religioses i de produccions teatrals.
(Palerm, Itàlia, 1738 – Roma, Itàlia, 1810)
Escriptor i eclesiàstic. Jesuïta (1753), com els seus germans Baltasar i Joan Francesc.
La seva activitat fou a Quito (des del 1759) i a Popayán (on era el 1767), des d’on passà a l’exili italià: Ravenna (fins al 1773), Camerino (on ensenyà teologia a la universitat), Piacenza, dedicat al magisteri i a la preparació de la seva obra sobre sant Agustí (Divina gratia Augustini recuperata, Camerino 1791).
Deixà un manuscrit sobre alguns jesuïtes il·lustres de la província de Quito morts a l’exili i un tractat sobre teologia natural.
(València, 1660 – Valladolid, Castella, 1730)
Jesuïta. Fou excel·lent teòleg. Ensenyà la seva especialitat a Salamanca, Àvila, Lleó i Valladolid.
Publicà les obres Tractatus theologicus dogmaticus et canonicus, de libertate actus divinae fidei (1719) i Sacre disertationes praesertim chronologicae in Divinam Scripturam, aquesta en quatre volums (1721-29).
Era germà seu Ramon Mascarell i Rubí (València, 1661 – 1719) Eclesiàstic. Era doctor en teologia. En 1686 fou nomenat canonge capitular. Sobresortí com a predicador i també com a bon músic. És autor d’una traducció de l’italià.
(Sineu, Mallorca, 1563 – Palma de Mallorca, 2 desembre 1627)
Teòleg i jesuïta (1580). Catedràtic de filosofia al col·legi de Gandia (1596-1601) i de teologia moral a Palma de Mallorca (1601-10). Fou qualificador del Sant Ofici i teòleg consultor de l’inquisidor general.
Escriví biografies d’homes il·lustres del seu orde, que han restat inèdites.
(Almussafes, Ribera Baixa, 23 desembre 1740 – Cremona, Itàlia, 1 març 1820)
Jesuïta i matemàtic. Entrà a la Companyia de Jesús el 1758. Exiliat per Carles III de Borbó, residí a Ferrara, i ensenyà filosofia i ciències a la Universitat de Camerino, a Parma i a Cremona. Fou membre de l’acadèmia de Màntua.
Publicà diferents articles en revistes d’Itàlia i Geometriae et algebrae elementa (Camerino, 1791), Vera idraulica teoria (Cremona, 1817).
El seu cognom apareix també amb les grafies Ludeña i Ludegna.
(València, 1752 – Bolonya, Itàlia, 1816)
Historiador, filòsof i naturalista. Ingressà als jesuïtes (1766) i, en ésser expulsada l’orde d’Espanya, passà a residir a Bolonya, on deixà els jesuïtes.
Cal destacar les obres Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America (1804) i Richerche storico apologetiche sulla prigionia e morte del principe D. Carlos figliulode Fillippo II rei de Spagna (1815).
(País Valencià, 1727 – Gandia, Safor, 1794)
Historiador i religiós jesuïta. Deixà inèdits bastants escrits de caràcter històric.
Dades dels Països Catalans 