(Santpedor, Bages, 1743 – Imola, Itàlia, 1775)
Religiós jesuïta. Fou afectat per l’expulsió de la Companyia de Jesús.
És autor de La dama servita, Lettera di Filerimo ad Agatopisto Cromaziano i d’altres escrits en italià.
(Manresa, Bages, 1848 – Catalunya, segle XIX)
Religiós jesuïta. Sobresortí com a predicador. Conreava el dibuix i la pintura.
Escriví obres religioses i alguns fulls o opuscles apologètics que il·lustrava ell mateix.
(Palma de Mallorca, 1858 – Illes Balears, segle XX)
Jesuïta. Residí durant molts anys a Barcelona. El 1908 hi publicà, amb el títol de Cantemus Domino, una col·lecció de càntics religiosos de diversos autors.
Promogué la reforma de música sacra preconitzada per Pius X.
(Mataró, Maresme, 1843 – Barcelona, 1913)
Jesuïta. Era doctor en filosofia i lletres. Ja era prevere quan ingressà a la Companyia de Jesús.
Fou rector de diversos col·legis de l’orde. Assolí gran fama com a orador sagrat.
(Lladurs, Solsonès, 1841 – Barcelona, 1885)
Religiós jesuïta. Destacà com a teòleg i orador sagrat.
És autor de diversos escrits de caràcter religiós.
(Manresa, Bages, segle XVII – segle XVIII)
Religiós jesuïta. Fou examinador sinodal, Guanyà gran fama com a predicador.
(Lleida, 1647 – Perú, 1713)
Missioner jesuïta. Destinat a l’evangelització dels indis moxos (Bolívia), compongué un Arte de la lengua moxa, con su vocabulario y catecismo, únic estudi existent sobre aquesta llengua.
Jaume López (Catalunya, 1616 – 1670) Religiós agustí. Ensenyà filosofia i teologia als convents de l’orde. Dintre d’aquest ocupà alguns càrrecs. Excel·lí com a predicador. En resten col·leccions de sermons i altres escrits religiosos.
Jeroni López (Gandia, Safor, 1589 – 1658) Jesuïta. Recorregué en missió tot el país i molts punts d’Espanya. Assolí fama de gran predicador. És autor de diverses obres religioses.
Llorenç López (Alacant, 1680 – segle XVIII) Jesuïta. Ensenyà a Manresa, Vic i València. Tingué fama de bon orador. Publicà glosses a una obra història i altres escrits.
Manuel López (Catalunya, segle XIX – 1905) Cantant. Havia actuat amb èxit, com a baix còmic, en bon nombre d’obres líriques en català.
Miquel López (Villarroya de la Sierra, Aragó, 1669 – Saragossa, Aragó, 1723) Compositor i organista. Format a l’escolania de Montserrat (1678-84).
(Camprodon, Ripollès, vers 1730 – Itàlia, segle XVIII)
Científic jesuïta. Estudià a Cervera. Expulsat el seu orde, emigrà a Itàlia.
Destacà pels seus escrits filosòfics.
Andreu Julià (Catalunya, segle XIV) Arquitecte. Dirigí les obres de la seu de Tortosa des del 1366 i fou cridat a València el 1381 per dur a terme la construcció del Miquelet, treball que només inicià.
Francesc Julià (Girona, segle XVII) Teòleg. És autor de diverses obres religioses que assoliren bona difusió.
Isidre Julià (Catalunya, segle XVII) Vidrier. Obra seva notable és la vidriera d’un portal de l’església de Santa Maria del Mar, amb la representació del Sant Sopar. És realitzada el 1667.
Joan Julià (Catalunya, segle XVII) Prior del convent de la Misericòrdia de Barcelona. És autor d’uns Comentaris de la butlla d’Innocenci X i d’altres escrits religiosos en català.
Josep Julià (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1891) Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari barceloní. Es destacà pels seus dots oratoris i la seva cultura, palesada en alguns debats sobre qüestions dogmàtiques.
Miquel Julià (Sineu, Mallorca, 1557 – València, 1621) Jesuïta. És autor de diverses obres religioses.
Dades dels Països Catalans 