Arxiu d'etiquetes: jaciments

Empúries -Alt Empordà-

42 Respostes

(l’Escala, Alt Empordà)

Antiga ciutat. La Palaiapolis grega hi va ésser fundada pels foceus (segle VI aC) sobre l’antic illot de Sant Martí. Posteriorment, la van establir en terra ferma a l’anomenada Neàpolis, que fou emmurallada per separar-la de les poblacions indigets.

Després d’haver estat enclavament militar romà, l’any 45 aC, Cèsar hi va establir una colònia de veterans, on van conviure ibers, grecs i romans. Devastada per les invasions germàniques del segle III dC, en va quedar només una petita comunitat cristiana. El primer nucli que s’hi establí, ibèric, era l’anomenada Indiké.

Empúries és l’única de les colònies gregues de l’Occident llunyà que ha pogut ésser totalment excavada, i per això s’hi reconeix tot el nucli urbà: muralles, carrers, places, temples, etc. Entre la multitud de restes, especialment de ceràmica, es destaca una escultura d’Asclepi o Esculapi. La part visible de la ciutat grega pertany a l’època hel·lenística i romano-republicana.

Les excavacions, iniciades el 1907 per J. Puig i Cadafalch, han permès posar al descobert una bona part de la ciutat grega i romana. La major part de restes trobades es conserven al Museu Arqueològic de Barcelona.

Enllaços web: Empúries al Museu d’Arqueologia de Catalunya

Collbató (Baix Llobregat)

16 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 18,07 km2, 388 m alt, 4.396 hab (2016)

0baix_llobregatSituat a l’extrem nord de la comarca, a l’est d’Igualada, als vessants meridionals del massís de Montserrat i a la dreta del Llobregat. Hi ha pinedes i pasturatges.

La base tradicional de l’economia local és l’agricultura de secà (oliveres i ametllers), si bé darrerament el municipi s’ha convertit també en un centre de segones residències, amb diverses urbanitzacions. A més, hi ha un prestigiós taller de construcció d’orgues. Àrea comercial de Barcelona.

El poble és al peu de Montserrat; hi destaca l’església parroquial de Sant Corneli, del segle XVIII; molt a prop hi ha les ruïnes del castell de Collbató.

Dins el terme hi ha també el raval de la Font del Còdol, part de la Vinyanova, les famoses coves del Salnitre i d’altres amb restes neolítiques i ibèriques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Colera (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 24,35 km2, 10 m alt, 522 hab (2016)

0alt_emporda(o Sant Miquel de Colera)  Situat a la costa, prop de la punta dels Canons i recolzat en els darrers contraforts de la serra de l’Albera, al nord-est de Figueres.

El principal recurs econòmic del municipi és actualment el turisme, que s’ha imposat a les tradicionals activitats agrícoles (especialment el conreu de la vinya), ramaderes i pesqueres i ha omplert el terme de càmpings, hotels i urbanitzacions, com el nucli turístic de la platja de Garbet. També hi ha un port esportiu en una de les dues grans badies que formen el litoral. Àrea comercial de Figueres.

El poble és a la zona del port de Colera, a l’esquerra de la riera de Molinars; amb l’església parroquial de Sant Miquel, que havia pertangut al monestir de Colera.

Dins el terme, separat del de Portbou el 1934, hi ha alguns sepulcres megalítics i comprèn també el poble de Molinars.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellvell del Camp (Baix Camp)

8 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 5,21 km2, 219 m alt, 2.851 hab (2016)

0baix_campSituat a la plana del Camp de Tarragona. El nord del terme és moderadament accidentat pels darrers contraforts de les muntanyes de Prades, al nord-oest de Reus.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (avellaners, oliveres, vinya i garrofers), complementada per l’avicultura. Gràcies al canal derivat del pantà de Riudecanyes, s’ha incrementat el regadiu. Àrea comercial de Reus. Gran part de la població, de base immigrada, treballa a la propera ciutat de Reus.

El poble es troba al peu del turó de Santa Anna, on hi ha l’ermita del mateix nom, del segle XVI i refeta posteriorment, i les restes d’un poblat ibèric. L’església parroquial és dedicada a sant Vicenç, del segle XVI, encara que transformada posteriorment.

El municipi comprèn, a més, les partides dels Pugets, les Serres i les Planes del Puig.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Timbalers i Lluert

Castellterçol (Moianès)

29 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 31,90 km2, 726 m alt, 2.351 hab (2016)

0moianesSituat al límit amb el Bages, entre l’altiplà del Moianès i la depressió vallesana, als vessants de la serra de Granera.

La vida econòmica local es reparteix entre l’agricultura de secà (cereals, patates), la ramaderia bovina i porcina (orientada a la fabricació d’embotits) i la indústria tèxtil, actualment, però, en crisi. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers.

La vila s’assenta a l’extrem meridional de l’altiplà de Moià, damunt la divisòria d’aigües entre el Llobregat i el Besòs; destaquen el nucli antic, al voltant de l’església parroquial de Sant Fruitós, i la casa natal d’Enric Prat de la Riba, convertida en museu el 1984, on són conservades les partitures de la tradicional dansa de Castellterçol. Al sud de la vila hi ha el castell de Sant Miquel, on s’assentava l’antic castell de Castellterçol, esmentat ja el 925.

El municipi comprèn l’antic poble de Sant Julià d’Uixols, l’església de Sant Llogari de Castellet i l’antic castell de la Sala, així com diversos sepulcres megalítics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Coral

Castellet i la Gornal (Alt Penedès)

22 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 47,48 km2, 137 m alt, 2.193 hab (2016)

0alt_penedesSituat a la vall del riu de Foix, al límit amb el Garraf i el Baix Penedès, al vessant sud de la Serralada Litoral. Dins el terme es troba el pantà de Foix. El relleu és accidentat, amb pinedes, alzinars i pastures.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà, i el cultiu predominant és la vinya, seguit dels cereals i les oliveres. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El cap del municipi és el poble de la Gornal.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Castellet (antic cap del municipi), Clariana, les Masuques i Torrelletes, el barri de les Casetes de la Gornal, les caseries de Puigmoltó, el Mas Fumet i Sant Marçal, l’església romànica de Sant Esteve de Castellet, el santuari de Montanyans i l’antic terme de Castellnou. Prop del pantà de Foix hi ha una cova sepulcral eneolítica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Caseres (Terra Alta)

4 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 42,90 km2, 324 m alt, 253 hab (2016)

0terra_alta

Situat a la banda dreta del riu d’Algars, al límit amb l’Aragó. A l’est el terreny és accidentat per la serra de Botja, amb pinedes i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (ametllers, olivera, vinya i cereals), complementada pel regadiu (arbres fruiters i farratges), que s’alimenta d’aigua de l’Algars per mitjà de sèquies. Àrea comercial de Tortosa.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, és a la riba dreta del riu d’Algars, al voltant de l’església parroquial dedicada a santa Maria Magdalena.

Dins el municipi hi ha, a més, l’antic terme d’Almudèfer, amb les ruïnes del castell, d’una torre rectangular i les restes del poblat ibèric de Gessera, excavat per Bosch i Gimpera a partir del 1915.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Capmany (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 26,40 km2, 107 m alt, 596 hab (2016)

0alt_emporda(o Campmany)  Situat al nord de la ciutat de Figueres, al peu de l’Albera, a la conca del Llobregat d’Empordà, entre aquest riu i el Masarac. Hi ha suredes i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (vinya, olivera, farratges i cereals), la ramaderia (bovina, porcina i ovina) i la indústria vinícola, que ha donat lloc a una cooperativa. Àrea comercial de Figueres.

El poble és situat a banda i banda del Merdançà, al voltant de les ruïnes de l’antic castell de Capmany (segle XII) i de la seva església romànica, actual temple parroquial dedicat a santa Àgata (segles XII-XIII).

Dins el terme, on han estat trobades restes prehistòriques, hi ha el poble de Bosquerós, la caseria de la Vall i l’antic balneari de la Mercè.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Capellades (Anoia)

26 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 2,94 km2, 317 m alt, 5.227 hab (2016)

0anoiaSituat al congost de Capellades, on l’Anoia parteix la Serralada Prelitoral obrint la comarca cap al Penedès, al sud-est d’Igualada.

L’agricultura és més aviat limitada, a causa de les petites dimensions del terme; n’hi ha de secà (blat, ametllers i vinya) i també de regadiu (hortalisses). La principal riquesa del municipi és la indústria (paperera tradicional, tèxtil, maquinària, ceràmica, de la fusta i altres). També és un centre d’estiueig. Àrea comercial d’Igualada.

A la vila, allargada damunt la línia del carrer Major, destaca el Museu del Paper (1961), en un antic molí, on encara es fabrica paper amb els procediments del segle XVIII (època en que s’hi desenvolupà una gran indústria de paper de gran qualitat), i el Museu Arqueològic Amador Romaní (1948), al mateix lloc. Prop de la vila hi ha el raval de la Font de la Reina.

Dins el terme, a la dreta del riu, hi ha l’estació paleolítica de l’abric Romaní, o balma del Fossar Vell, amb importants restes mosterianes, així com d’altres estacions prehistòriques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cantallops (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 19,62 km2, 200 m alt, 317 hab (2016)

0alt_empordaSituat entre els vessants meridionals de la serra de l’Albera, a banda i banda del riu Maserac, a la plana de l’Empordà, al nord-oest de Figueres.

Al nord del terme hi ha grans extensions de boscos de diverses espècies; l’explotació del suro, tradicional al municipi, és, però, en decadència. Predomina l’agricultura de secà (oliveres, cereals i vinya). Ramaderia poc important. Fonts d’aigües sulfuroses. Àrea comercial de Figueres.

El poble, a la dreta de la riera de Torrelles, es formà al voltant de l’antic castell de Cantallops, en ruïnes; dominat per l’església parroquial de Sant Esteve, antiga capella del castell.

Dins el terme, on han estat trobades restes eneolítiques, hi ha l’antic monestir agustinià de Bell-lloc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques