Pintures rupestres prehistòriques. Trobades a la Cova dels Moros, prop del poble del Cogul, pertanyents al Paleolític superior i descobertes el 1907.
Està format per unes 45 figures, pintades en vermell o negre o bé gravades, que representen animals i algun caçador i una escena de dansa, suposadament d’iniciació, on deu dones volten un home nu, itifàl·lic.
El lloc degué utilitzar-se molt de temps com a santuari, com ho proven les inscripcions ibèriques i llatines que s’hi han trobat.
Antic terme, al sud de la vila, entre aquesta i el Francolí, on hi ha el mausoleu de Centcelles, monument funerari paleocristià de mitjan segle IV.
S’alça en el mateix indret ocupat per una vil·la romana que fou destruïda al final del segle III i reconstruïda en gran part en el segle IV.
Entre les estructures que foren bastides destaquen dues sales cupuliformes funeràries que es comuniquen per un petit passadís. La sala oest és de planta quadrilobulada i no conserva la cúpula. La de l’est ha conservat la seva estructura i part de l’ornamentació, que consta de dues parts: una pintada que ocupa la part alta del cilindre de la nau, i l’altra, superior, en mosaic, que recobreix tota la cúpula. S’hi representen escenes de la Bíblia i figures d’entronitzats semblants a les del palau imperial de Tréveris.
Es tracta d’un edifici de gran qualitat, pròxim a l’art oficial romà posterior a l’emperador Constantí. Basant-se en la iconografia dels entronitzats es podria deduir que possiblement fou enterrat aquí un membre de la família imperial, potser Constant II, traslladat a Tarragona després de la seva mort prop d’Elna.
La data arqueològica del conjunt bé podria correspondre a aquest moment (vers el 350).
(ant: Tort) Poble (884 m alt), a la vall de Lord, damunt la riba dreta de l’aigua de Valls; de la seva església parroquial (Sant Climent), del segle XVIII, depèn la de Guixers.
Aturonades a 907 m alt, a l’esquerra, hi ha les restes del castell Tort i de l’antiga església romànica (segle XII). La parròquia fou donada a la canònica de Solsona.
A l’Espluga Negra hi ha restes eneolítiques.
(o d’Ossó, ant: Castell-lliuró) Poble (372 m alt), a la dreta del Sió.
La seva església parroquial (Sant Miquel) és romànica (segle XII).
Es conserva el basament d’una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets contra els lacetans rebels a Roma, vençuts per Porci Cató.
El castell fou reformat el 1408 pel seu senyor, Lluís de Santmartí.
Hi han estat descobertes les restes d’una gran vil·la romana amb mosaics.
Important poblat ibèric, a l’indret de l’antic lloc de Banyoles, dominant l’Ebre.
Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Ildirda. Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C. Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, han permès de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases.
Sembla que visqué sobretot durant la primera època ibèrica (segles IV-III aC).
Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, així com també les monedes, són citats, a vegades, amb el nom de Tresor de Tivissa.
Jaciment arqueològic ibèric, que consisteix en un recinte fortificat integrat per onze unitats domèstiques, tres forns, una cisterna i un elevat sistema d’evacuació de les aigües pluvials.
Fou ocupat durant un període de temps relativament curt (250-240 – 215-210 aC) per una comunitat ibèrica dedicada a les activitats familiars i domèstiques sempre subordinades, com la mateixa construcció del poblat, a l’aspecte defensiu, especialment durant l’última etapa de la seva existència.
Descobert el 1968, el jaciment fou excavat sistemàticament des del 1975 fins al 1986 per un equip dirigit per E. Pons.
(Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà)
Antic castell, en un cim, contrafort meridional de les Gavarres, dominant la vall dels Molins. En resta una torre enrunada de planta rectangular.
És esmentat el 1058, pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols, i al segle XII fou concedit en feu a la família dels Gaufred, senyors de Fenals.
Al seu costat hi ha les restes d’un poblat ibèric.
(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)
Poblat ibèric situat al cim del puig Castellar. Correspon al grup dels laietans.
Fou descobert per Ferran de Sagarra, al començament del segle XX, el qual n’inicià l’excavació, que fou continuada per l’Institut d’Estudis Catalans.
Darrerament hi han estat fets treballs d’excavació i, sobretot, de consolidació.
Platja de la Costa Brava, a llevant de l’antic castell de Sant Esteve i del veïnat de s’Alguer.
És limitada a l’est per la punta del Castell, damunt la qual hi ha les restes d’un poblat pre-romà.
Jaciment paleontològic del Miocè inferior, datat en uns 17 milions d’anys. Fou descobert l’any 1989 fruit d’uns rebaixos per a la plantació de vinya.
El context geològic correspon a un antic llac miocènic, en el qual s’han trobat una gran quantitat de restes de vertebrats fòssils. Destaquen dues comunitats faunístiques, l’una vinculada a zones humides i l’altra d’origen africà.
D’altra banda, hi trobem elements faunístics producte de l’evolució de les comunitats oligocèniques.
Tota aquesta munió d’herbívors eren atacats per una sèrie de depredadors, el més temut dels quals fou un cànid de la mida d’un gos gegant amb una dentició superior típicament úrsida.
