Arxiu d'etiquetes: jaciments

Castellet de Banyoles, el

4 Respostes

(Tivissa, Ribera d’Ebre)

Important poblat ibèric, a l’indret de l’antic lloc de Banyoles, dominant l’Ebre.

Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Ildirda. Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C. Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, han permès de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases.

Sembla que visqué sobretot durant la primera època ibèrica (segles IV-III aC).

Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, així com també les monedes, són citats, a vegades, amb el nom de Tresor de Tivissa.

Castellet, puig del

Deixa un comentari

(Lloret de Mar, Selva)

Jaciment arqueològic ibèric, que consisteix en un recinte fortificat integrat per onze unitats domèstiques, tres forns, una cisterna i un elevat sistema d’evacuació de les aigües pluvials.

Fou ocupat durant un període de temps relativament curt (250-240 – 215-210 aC) per una comunitat ibèrica dedicada a les activitats familiars i domèstiques sempre subordinades, com la mateixa construcció del poblat, a l’aspecte defensiu, especialment durant l’última etapa de la seva existència.

Descobert el 1968, el jaciment fou excavat sistemàticament des del 1975 fins al 1986 per un equip dirigit per E. Pons.

Castellbarri

2 Respostes

(Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà)

Antic castell, en un cim, contrafort meridional de les Gavarres, dominant la vall dels Molins. En resta una torre enrunada de planta rectangular.

És esmentat el 1058, pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols, i al segle XII fou concedit en feu a la família dels Gaufred, senyors de Fenals.

Al seu costat hi ha les restes d’un poblat ibèric.

Castellar, poblat de puig

6 Respostes

(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)

Poblat ibèric situat al cim del puig Castellar. Correspon al grup dels laietans.

Fou descobert per Ferran de Sagarra, al començament del segle XX, el qual n’inicià l’excavació, que fou continuada per l’Institut d’Estudis Catalans.

Darrerament hi han estat fets treballs d’excavació i, sobretot, de consolidació.

Castell, platja de

4 Respostes

(Palamós, Baix Empordà)

Platja de la Costa Brava, a llevant de l’antic castell de Sant Esteve i del veïnat de s’Alguer.

És limitada a l’est per la punta del Castell, damunt la qual hi ha les restes d’un poblat pre-romà.

Casots, els -jaciment-

1 Resposta

(Subirats, Alt Penedès)

Jaciment paleontològic del Miocè inferior, datat en uns 17 milions d’anys. Fou descobert l’any 1989 fruit d’uns rebaixos per a la plantació de vinya.

El context geològic correspon a un antic llac miocènic, en el qual s’han trobat una gran quantitat de restes de vertebrats fòssils. Destaquen dues comunitats faunístiques, l’una vinculada a zones humides i l’altra d’origen africà.

D’altra banda, hi trobem elements faunístics producte de l’evolució de les comunitats oligocèniques.

Tota aquesta munió d’herbívors eren atacats per una sèrie de depredadors, el més temut dels quals fou un cànid de la mida d’un gos gegant amb una dentició superior típicament úrsida.

Casau

3 Respostes

(Viella, Vall d’Aran)

Poble (1.103 m alt) de l’antic terme de Gausac, al vessant oriental del Montcorbison, damunt la plana de Viella.

L’església parroquial (Sant Andreu) conserva elements romànics. Hi han estat trobades restes romanes.

Prop del poble hi ha el petit veïnat de Sant Per.

Carreres, bora gran d’en

3 Respostes

(Serinyà, Pla de l’Estany)

Cova, que forma part d’un grup on hom ha trobat jaciments paleolítics.

És la que ha proporcionat els materials més importants de la indústria magdaleniana del nord de Catalunya, en part microlítica.

Sobresurten, al costat de les peces de sílex, els instruments fets d’os i de banya.

Canalda

5 Respostes

(Odèn, Solsonès)

Poble (1.153 m alt), situat sobre la serra de Canalda (contrafort meridional de la serra del Port de Comte), a la dreta de la riera de Canalda (que neix als prats de Bacies i s’uneix a la rasa d’Encies, afluent de la ribera Salada).

Domina el poble, a l’oest, l’alta cinglera del puig Sobirà de Canalda (1.943 m alt), dita la roca de Canalda (hi ha hagut tradicionalment habitatges troglodítics), i al nord, la de la serra de Querol, al peu de la qual s’estenen els prats de Canalda, destinats a pastura i al conreu de patates, on hi ha el refugi de Canalda.

L’església (Sant Julià) és del segle XII; la parròquia ja és esmentada el 839. El castell de Canalda pertanyia al vescomtat, després comtat i ducat, de Cardona.

Can Roqueta

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental)

Assentament i necròpoli de l’edat del bronze i primera edat del ferro.

Les excavacions realitzades a partir del 1995 revelaren l’existència de 103 estructures, que corresponen a fons de cabanes i de sitges datables entre l’edat del bronze inicial i la primera edat del ferro.

Les restes indiquen una ocupació intermitent, pròpia d’un règim de vida semisedentari, basat en la ramaderia i l’agricultura d’artiga.

Molt a prop, a la finca de Can Piteu, s’hi documentà una necròpoli d’incineració de l’època del bronze final i primera edat del ferro amb més de 1.200 tombes.