(Torroella de Montgrí / Ullà, Baix Empordà)
Dues coves del massís de Montgrí, properes, que corresponen als dos termes municipals.
Excavades el 1927 per Maties Pallarès i Lluís Pericot, hi foren trobades indústries prehistòriques considerades de tècnica asturiana i d’època mesolítica.
Una revisió posterior dels materials ha fet inclinar a H. de Lumley i Eduard Ripoll a classificar-los com a mosterians.
Assentament lacustre neolític, situat a pocs metres de l’estany de Banyoles, en una zona generalment inundada durant l’hivern; però originalment la riba era més allunyada, a uns 50 m. La seva extensió era d’uns 3.000 m2, que eren ocupats per cases i graners.
El jaciment, datat cap a la meitat o al final del Vè mil·leni aC, és un dels hàbitats lacustres més antics d’Europa.
Ha donat un gran volum d’informació sobre l’economia de l’època, basada en l’agricultura cerealícola (blat dur, ordi vestit i pisana), complementat amb el conreu de lleguminoses (fava i pèsol), i en una ramaderia prou diversificada en la qual dominen els ovicàprids, seguits pels bòvids i els súids.
(ant: Paret-rufí) Poble, a l’esquerra del Ter, aigua avall de la riera de Llémena, a l’antic terme de Sant Gregori.
L’església parroquial de Sant Feliu (de la qual depèn la Roureda) havia estat possessió de la mitra gironina.
Hi han estat trobades restes romanes. Els segles XII i XIII hi havia molins drapers.
(Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
Monument funerari dolmènic, un dels dòlmens més coneguts i visitats de Catalunya, gràcies a la bona restauració que en féu Lluís Esteve l’any 1954 i el seu fàcil accés des de la carretera de Romanyà de la Selva, a poca distància del mateix poble.
Es tracta d’una gran galeria, de planta en V, feta de granit, amb la cambra i el corredor una mica diferenciats, que es devia construir vers la meitat del III mil·leni aC.
Les seves dimensions són de 7 m de llarg per 1,5 m d’ample a la cambra i una alçada màxima de 2 m. El túmul és circular, d’uns 10 m de diàmetre, i acaba amb un cromlech de lloses grosses clavades, únic per les seves dimensions a Catalunya.
Monument megalític, del tipus de sepulcre de corredor.
És el més gran dels coneguts a Catalunya; la llosa de coberta fa 5,75 per 4,15 metres.
Malgrat la seva importància, les troballes arqueològiques han estat molt escasses, perquè fou emprat com a cabana fins a època recent.
Conjunt de pintures rupestres. Consta de sis figures antropomorfes i quatre quadrúpedes trobats a les parets d’una petita balma.
El fris pintat correspon al tipus esquemàtic abstracte, i data possiblement de l’edat del bronze. El conjunt té els seus paral·lels més pròxims al sud de la península Ibèrica.
Pintures rupestres prehistòriques. Trobades a la Cova dels Moros, prop del poble del Cogul, pertanyents al Paleolític superior i descobertes el 1907.
Està format per unes 45 figures, pintades en vermell o negre o bé gravades, que representen animals i algun caçador i una escena de dansa, suposadament d’iniciació, on deu dones volten un home nu, itifàl·lic.
El lloc degué utilitzar-se molt de temps com a santuari, com ho proven les inscripcions ibèriques i llatines que s’hi han trobat.
Antic terme, al sud de la vila, entre aquesta i el Francolí, on hi ha el mausoleu de Centcelles, monument funerari paleocristià de mitjan segle IV.
S’alça en el mateix indret ocupat per una vil·la romana que fou destruïda al final del segle III i reconstruïda en gran part en el segle IV.
Entre les estructures que foren bastides destaquen dues sales cupuliformes funeràries que es comuniquen per un petit passadís. La sala oest és de planta quadrilobulada i no conserva la cúpula. La de l’est ha conservat la seva estructura i part de l’ornamentació, que consta de dues parts: una pintada que ocupa la part alta del cilindre de la nau, i l’altra, superior, en mosaic, que recobreix tota la cúpula. S’hi representen escenes de la Bíblia i figures d’entronitzats semblants a les del palau imperial de Tréveris.
Es tracta d’un edifici de gran qualitat, pròxim a l’art oficial romà posterior a l’emperador Constantí. Basant-se en la iconografia dels entronitzats es podria deduir que possiblement fou enterrat aquí un membre de la família imperial, potser Constant II, traslladat a Tarragona després de la seva mort prop d’Elna.
La data arqueològica del conjunt bé podria correspondre a aquest moment (vers el 350).
(ant: Tort) Poble (884 m alt), a la vall de Lord, damunt la riba dreta de l’aigua de Valls; de la seva església parroquial (Sant Climent), del segle XVIII, depèn la de Guixers.
Aturonades a 907 m alt, a l’esquerra, hi ha les restes del castell Tort i de l’antiga església romànica (segle XII). La parròquia fou donada a la canònica de Solsona.
A l’Espluga Negra hi ha restes eneolítiques.
(o d’Ossó, ant: Castell-lliuró) Poble (372 m alt), a la dreta del Sió.
La seva església parroquial (Sant Miquel) és romànica (segle XII).
Es conserva el basament d’una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets contra els lacetans rebels a Roma, vençuts per Porci Cató.
El castell fou reformat el 1408 pel seu senyor, Lluís de Santmartí.
Hi han estat descobertes les restes d’una gran vil·la romana amb mosaics.
Dades dels Països Catalans 