Arxiu d'etiquetes: jaciments

Gàfols, barranc de

Deixa un comentari

(Ginestar, Ribera d’Ebre)

Jaciment arqueològic, del bronze final i primera edat del ferro. Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla.

S’hi han documentat dos períodes d’ocupació. El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga.

El segon període, s’inicia durant la primera meitat del segle VI aC quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers.

Des del final del segle VIII aC rebé importacions d’origen fenici.

Fontscaldes

3 Respostes

(Valls, Alt Camp)

Poble (403 m alt), al nord de la ciutat, al peu del coll de Lilla. L’església parroquial és dedicada a sant Simó.

El 1188 Alfons I el Cast donà el lloc al monestir de Santes Creus.

Prop seu ha estat excavat per l’Institut d’Estudis Catalans un forn de ceràmica ibèrica, on ha estat trobat un dels millors lots de ceràmica pintada ibèrica de Catalunya (actualment al Museu Arqueològic de Barcelona), dels segles III-II aC, amb la decoració característica de la Catalunya meridional (motius vegetals estilitzats, sobretot).

Fonollera, la

1 Resposta

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)

Jaciment arqueològic, situat a l’aire lliure, que presenta quatre fases d’ocupació humana.

A la primera correspon una petita agrupació de cases de l’edat del bronze. La següent correspon a la fase més important del poblat, durant l’edat del bronze final, amb cabanes fetes de materials peribles. Les dues darreres fases corresponen a l’època romana, republicana i del Baix Imperi, respectivament, moment en què el poblat fou utilitzat com a establiment comercial per a distribuir els productes que arribaven per via marítima.

Els habitants de la Fonollera aprofitaven els recursos que l’entorn els oferia. Foren caçadors, pescadors, recol·lectors de moluscs i agricultors.

Tot i que el jaciment fou descobert el 1883, fou a partir del 1975 que, sota la direcció d’E. Pons, foren iniciades les excavacions de forma sistemàtica.

Filador, abric del

2 Respostes

(Margalef, Priorat)

Jaciment. Ofereix una seqüència cronològica de tot el període epipaleolític a Catalunya, en les seves diverses fàcies, fins al neolític inicial.

Fou excavat per Salvador Vilaseca entre els anys 1930 i 1960 (intermitentment) i, d’ençà del 1979, ho fou per Josep Maria Fullola.

Fabra, barranc d’en

Deixa un comentari

(Amposta, Montsià)

Assentament neolític a l’aire lliure. El jaciment és situat al promontori de la Carroba, a la dreta de l’Ebre i prop del delta.

Els treballs d’excavació i la fotografia aèria han revelat l’existència d’un mur de tanca de pedra i, a l’interior del recinte delimitat per aquest, nou cabanes el·lipsoïdals d’uns 6 x 4 m, amb llars de foc situades a l’exterior.

És datat de la primera meitat del cinquè mil·lenni aC.

Estanyol -Gironès-

6 Respostes

(Bescanó, Gironès)

Poble (202 m alt), situat a la capçalera del Güell, al sud del terme.

L’església parroquial de Sant Andreu fou construïda el 1704. El lloc és esmentat ja el 922 i hi ha notícia de l’existència d’un castell.

Dins el seu terme, al puig de can Cendra, hi ha restes d’un poblat ibèric (segles IV-III aC).

Esquerda, l’ -Osona-

Deixa un comentari

(Roda de Ter, Osona)

Jaciment arqueològic, situat en una recolzada del riu Ter.

S’hi distingeixen tres fases d’ocupació: la primera correspon a un poblament ibèric (segles III-II aC) del qual hom ha trobat restes de ceràmiques del tipus campanià, entre altres.

La segona correspon a l’alta edat mitjana (segles IX-XI) i consta de cases semiexcavades a la roca, d’una església pre-romànica voltada d’una necròpoli de tombes antropomorfes.

La tercera (segles XII-XIII) es constituïda per cases encerclades per un clos, situades al voltant d’una plaça central, per una església romànica i a l’entorn, per una necròpoli amb tombes de llosa.

Les excavacions, que foren empreses el 1977 foren dirigides per I. Ollich, i M.D. Buxó fou el cap dels treballs referents a la fase ibèrica.

Espelt, l’ -vil·la romana-

1 Resposta

(Òdena, Anoia)

Vil·la romana situada al poble de l’Espelt. Fundada probablement al segle II aC, perdurà fins al segle VI de la nostra era.

Extensament excavada (un 65% de la seva superfície) entre el 1982 i el 1988, se’n coneix un sector de les zones de treball i emmagatzematge (pars rustica), situades al nord del conjunt, on es conserven diversos dipòsits, conduccions i sitges, així com una part de l’àrea residencial (pars urbana), amb diverses habitacions dotades de mosaics i de decoracions pintades, una de les quals era caldejada pel sistema d’hipocaust.

L’estat de conservació és notable, amb murs que arriben fins als tres metres d’alçada.

Prop del jaciment es conserven les restes d’una petita resclosa d’època romana que segurament cal relacionar amb el sistema d’aprovisionament d’aigua de la vil·la.

Espasa, l’ -Priorat-

2 Respostes

(Capçanes, Priorat)

Poblat ibèric, situat als vessants sud i oest de la serra de l’Espasa.

Força destruït pels treballs agrícoles, els materials recollits per Abdó Barceló i publicats per Lluïsa Vilaseca pertanyen als segles III-I aC i es conserven al Museu Municipal de Reus.

Escaules, les

1 Resposta

(Boadella i les Escaules, Alt Empordà)

Poble, situat a la dreta de la Muga, entre Boadella i Pont de Molins.

L’església parroquial, dedicada a Sant Martí de les Escaules, és esmentada el 1002; l’actual edifici és romànic (segle XII). Prop seu, hi ha, aturonades, les restes d’una fortificació medieval (castell de les Escaules) que defensava aquest sector de la vall.

Mig quilòmetre a l’est, al peu d’un saltant d’aigua del torrent de la Caula, al lloc anomenat església vella, hi ha les ruïnes de l’antic monestir de les Escaules (Sant Martí de les Escaules), benedictí, de vida efímera, testimoniat entre el 814 i el 844, que tenia possessions a Boadella, Terrades, Subirats i Cantallops.

El 1980, en unes excavacions fetes prop de la cascada de la Caula, hom trobà restes de fauna i d’indústria lítica del paleolític inferior mitjà i, en una cova pròxima, pedres polides i ceràmiques. Aquestes troballes demostren que la zona fou habitada fa més de 60.000 anys.