Assentament neolític a l’aire lliure. El jaciment és situat al promontori de la Carroba, a la dreta de l’Ebre i prop del delta.
Els treballs d’excavació i la fotografia aèria han revelat l’existència d’un mur de tanca de pedra i, a l’interior del recinte delimitat per aquest, nou cabanes el·lipsoïdals d’uns 6 x 4 m, amb llars de foc situades a l’exterior.
És datat de la primera meitat del cinquè mil·lenni aC.
Poble (202 m alt), situat a la capçalera del Güell, al sud del terme.
L’església parroquial de Sant Andreu fou construïda el 1704. El lloc és esmentat ja el 922 i hi ha notícia de l’existència d’un castell.
Dins el seu terme, al puig de can Cendra, hi ha restes d’un poblat ibèric (segles IV-III aC).
Jaciment arqueològic, situat en una recolzada del riu Ter.
S’hi distingeixen tres fases d’ocupació: la primera correspon a un poblament ibèric (segles III-II aC) del qual hom ha trobat restes de ceràmiques del tipus campanià, entre altres.
La segona correspon a l’alta edat mitjana (segles IX-XI) i consta de cases semiexcavades a la roca, d’una església pre-romànica voltada d’una necròpoli de tombes antropomorfes.
La tercera (segles XII-XIII) es constituïda per cases encerclades per un clos, situades al voltant d’una plaça central, per una església romànica i a l’entorn, per una necròpoli amb tombes de llosa.
Les excavacions, que foren empreses el 1977 foren dirigides per I. Ollich, i M.D. Buxó fou el cap dels treballs referents a la fase ibèrica.
Vil·la romana situada al poble de l’Espelt. Fundada probablement al segle II aC, perdurà fins al segle VI de la nostra era.
Extensament excavada (un 65% de la seva superfície) entre el 1982 i el 1988, se’n coneix un sector de les zones de treball i emmagatzematge (pars rustica), situades al nord del conjunt, on es conserven diversos dipòsits, conduccions i sitges, així com una part de l’àrea residencial (pars urbana), amb diverses habitacions dotades de mosaics i de decoracions pintades, una de les quals era caldejada pel sistema d’hipocaust.
L’estat de conservació és notable, amb murs que arriben fins als tres metres d’alçada.
Prop del jaciment es conserven les restes d’una petita resclosa d’època romana que segurament cal relacionar amb el sistema d’aprovisionament d’aigua de la vil·la.
Poblat ibèric, situat als vessants sud i oest de la serra de l’Espasa.
Força destruït pels treballs agrícoles, els materials recollits per Abdó Barceló i publicats per Lluïsa Vilaseca pertanyen als segles III-I aC i es conserven al Museu Municipal de Reus.
(Boadella i les Escaules, Alt Empordà)
Poble, situat a la dreta de la Muga, entre Boadella i Pont de Molins.
L’església parroquial, dedicada a Sant Martí de les Escaules, és esmentada el 1002; l’actual edifici és romànic (segle XII). Prop seu, hi ha, aturonades, les restes d’una fortificació medieval (castell de les Escaules) que defensava aquest sector de la vall.
Mig quilòmetre a l’est, al peu d’un saltant d’aigua del torrent de la Caula, al lloc anomenat església vella, hi ha les ruïnes de l’antic monestir de les Escaules (Sant Martí de les Escaules), benedictí, de vida efímera, testimoniat entre el 814 i el 844, que tenia possessions a Boadella, Terrades, Subirats i Cantallops.
El 1980, en unes excavacions fetes prop de la cascada de la Caula, hom trobà restes de fauna i d’indústria lítica del paleolític inferior mitjà i, en una cova pròxima, pedres polides i ceràmiques. Aquestes troballes demostren que la zona fou habitada fa més de 60.000 anys.
Poble (131 m alt), situat a l’interfluvi del Fluvià i la riera d’Alguema. L’església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1093.
Pertangué a la baronia de Creixell; el 1698 depenia de la batllia reial de Siurana. Amb Vilajoan formà al segle XIX un municipi (Ermedàs i Vilajoan).
Recentment hom hi ha trobat restes de materials del segle III aC.
Torre de guaita, situada al puig de Castellar, damunt la riera de Caldetes, termenal de l’antic castell de Montpalau, al límit dels comtats, vegueries, corregiments i bisbats de Girona i Barcelona.
Construïda el segle XIII, fou reformada el segle XV i ampliada encara, amb nous elements de fortificació (muralla circular exterior emmerletada), el segle XVI.
Al puig hi ha també les restes del poblat ibèric de la torre dels Encantats, que ha estat objecte de dues campanyes d’excavacions (1949-50 i 1956-57) dirigides per Josep M. Pons i Guri; els materials són al Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i al Museu Arqueològic de Barcelona.
El poblat visqué des de la fi del segle V aC fins al I aC; hi ha restes d’una farga i foneria, d’una gran sitja de 3 m de diàmetre i de carrers empedrats; les muralles foren desmantellades vers el 213 aC. Hom hi calcula que hi podien viure uns 4.500 h.
Cova, a la riba dreta del Ser, en una elevació sobre el riu, on han estat trobats materials prehistòrics corresponents al paleolític superior i a la primera edat del ferro.
Fou una de les primeres coves paleolítiques estudiades a Catalunya (1908), i pertany al grup, dens, de poblament paleolític de Serinyà.
Santuari ibèric, situat en una zona de difícil accés del Montcabrer.
Té una doble entrada, davant de la qual s’ha documentat un gran nombre d’ofrenes (uns 50.000 fragments ceràmics), consistents essencialment en vaixella de diferents tipus, àmfores, amforetes votives en miniatura, envasos de perfum, rèpliques en ceràmica de banyes de bòvid, caps de Demèter de terracota i algunes monedes.
Fou freqüentat des del segle IV aC fins al canvi d’era, amb una especial intensitat en el període comprès entre el 125 i el 50 aC.
Dades dels Països Catalans 