Arxiu d'etiquetes: jaciments

Moleta del Remei, la

(Alcanar, Montsià)

Jaciment d’un poblat ibèric, situat en un dels darrers contraforts del vessant sud del massís de Montsià.

El recinte fortificat configura un poblat de planta oval, estructurat concèntricament en dos carrers, que en delimiten els barris. Hi destaca el sistema defensiu, compost per torres i panys de murada, i les construccions interpretades com a graners.

L’ocupació de l’indret s’inicià al final del segle VII aC, amb la construcció de cabanes que perduraren fins a mitjan segle VI aC. La fase constructiva ibèrica s’inicià al final del segle V aC i perdurà fins al final del segle II aC.

Ha estat excavat per Francesc Gràcia, Glòria Munilla i Ramon Pallarés.

Entre els darrers mesos del 2007 i el maig de 2008 hom hi dugué a terme treballs d’adequació per a visites.

Mèdol, el

(Tarragona, Tarragonès)

Antiga pedrera, prop de la costa, davant la punta de la Móra, a les terres del mas del Mèdol, a l’antic terme de Tamarit, explotada en època romana.

El clot té uns 100 m de llargària per 50 m d’amplària; al centre s’alça una agulla de pedra no excavada com a testimoniatge.

Situat en terrenys de l’autopista Barcelona-Tarragona, el 1989 fou condicionat per Autopistes Concessionària Espanyola SA i la Generalitat, per a la visita pública de la pedrera i l’entorn natural.

Mas Castellar, jaciment del

(Pontós, Alt Empordà)

Assentament ibèric. És un dels nuclis ibèrics més intensament estudiats de Catalunya.

Situat damunt d’una plataforma de poca altitud, durant el segle V aC hi existí un petit assentament fortificat d’uns 10.000 m², que protegia un extens camp de sitges. Aquest habitat fou substituït al segle IV aC per un petit assentament rural (uns 2.000 m²) de traçat regular.

La presència de nombroses sitges indica també en aquesta fase el caràcter agrícola de l’assentament. A més, s’hi ha documentat un taller metal·lúrgic i una capella dotada d’un altar.

bòbila Madurell (Vallès Occidental)

Madurell, bòbila

(Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)

Jaciment arqueològic. S’hi han documentat nombroses estructures, excavades en una superfície d’unes 27 ha, sobretot sitges i sepulcres, la major part dels quals corresponen al període neolític.

També s’hi han localitzat algunes estructures datables del neolític final, de l’edat del bronze i la primera edat del ferro.

Aquesta llarga ocupació sembla testimoniar la persistència, durant una gran part de la prehistòria recent de la zona, de formes de vida i d’economia molt similars, probablement fonamentades en la ramaderia i l’agricultura d’artiga.

Llosa, la -Baix Camp-

(Cambrils, Baix Camp)

Vil·la romana. Ocupada des del principi de l’era cristiana fins al segle V, els sectors coneguts corresponen a l’àrea industrial, en la qual possiblement hi hagué una fàbrica de salaó o salses de peix.

L’interès fonamental del jaciment rau en el descobriment d’un conjunt excepcional de bronzes del segle II compost per peces de vaixella i elements per a la il·luminació pertanyents a un triclinium.

Aquests objectes, juntament amb la troballa de fragments de pintura mural i de paviments d’opus sectile, fan evident l’existència d’un sector residencial luxós.

Incarcal

Deixa un comentari

(Crespià, Pla de l’Estany)

Jaciment paleontològic, del Plistocè inferior, ric en material ossi localitzat dins d’antigues dolines reblertes d’argiles.

La fauna trobada és representada per l’elefant meridional, l’hipopòtam, cérvols megaceront i el cavall. Aquests organismes eren depredats per la hiena de musell curt i pel feli de dents de sabre característic del Pliocè.

Aquestes mateixes faunes foren trobades a Venta Micena (Granada), Cueva Victoria (Múrcia) i Cal Guardiola (Terrassa).

Illa d’en Reixac, jaciment de l’

Deixa un comentari

(Ullastret, Baix Empordà)

Poblat iber, ubicat en un petit turó de pendent molt suau de 6,4 ha. Dista 900 m de l’oppidum ibèric del Puig de Sant Andreu.

El jaciment, conegut des del 1947, fou excavat per Miquel Oliva a partir del 1965 i, a la seva mort, per Aurora Martín, Enric Sanmartí i Enriqueta Pons. S’hi ha pogut reconèixer una important muralla i la xarxa urbana, que delimita nuclis habitacionals i àmbits dedicats a les activitats productives.

Alguns dels edificis, per les seves característiques singulars, han estat interpretats com a llocs de culte. Hom ha pogut documentar també enterraments infantils en els subsòls de cases.

La cronologia inicial del poblat es remunta al final del segle VII aC, i el moment d’abandonament se situa en el darrer quart del segle IV aC, tot i que l’indret experimentà certa activitat fins a mitjan segle III aC.

Ha lliurat un conjunt molt notable de materials de procedència grega i púnica i algunes importacions etrusques.

Goges, cau de les

3 Respostes

(Sant Julià de Ramis, Gironès)

Cova on foren descoberts instruments prehistòrics de tècnica solutriana (paleolític superior).

És un dels primers indrets on fou possible d’estudiar el solutrià a Catalunya.

Genó

1 Resposta

(Aitona, Segrià)

Poblat del període del bronze final. Extensament excavat, és un dels assentaments d’aquest període més ben coneguts de Catalunya.

Està situat sobre un tossal d’erola plana, de forma el·lipsoïdal, delimitat per pendents abruptes. Les disset cases que formen el poblat, quadrangulars i d’uns 40 m2, s’adossen a un mur de fons que segueix el perímetre de l’erola i s’obren a un espai central lliure de construccions.

La troballa de nombrosos materials ha permès reconstruir amb força precisió les formes de vida d’aquest petit grup d’agricultors i ramaders del segle XI aC.

Gebut

7 Respostes

(Soses, Segrià)

Despoblat i antic castell, al límit amb Aitona.

Figura entre els castells que l’alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III de Barcelona el 1120. Fou dels Cervera de Juneda, i al segle XIV passà als Ayerbe i als Cornell.

El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida. El 1398 rebé carta de veïnatge de Lleida. Hi ha restes d’un poblat ibèric.