(Gràcia, Barcelona, 1883 – Vilajuïga, Alt Empordà, 11 febrer 1972)
Arqueòleg i industrial. Estudià a Barcelona, i freqüentà la penya del Niu Guerrer.
Establert a Vilajuïga, hi explotà les aigües, i fundà el balneari de Vilajuïga i una llar cultural.
Aplegà una important col·lecció de peces arqueològiques, conservada al castell del Joncar (Roses).
(Santa Margalida, Mallorca, 1906 – Barcelona, 1973)
Industrial. Fill de Joan March i Ordinas. Estudià a Barcelona i a Cambridge.
Col·laborà amb el seu pare en les empreses familiars; presidí les Forces Elèctriques de Catalunya SA, i intervingué en el plet de la Barcelona Traction.
Impulsà les activitats de la Fundació March.
(Sabadell, Vallès Occidental, 26 març 1901 – 4 abril 1963)
Polític i industrial. Féu estudis a Sabadell i a Bordeus, però els deixà i treballà a la fàbrica tèxtil familiar.
Afiliat a les Joventuts Mauristes. Lluità, durant la guerra civil, amb les tropes del general Franco, i entrà a Sabadell amb els franquistes (1939). Alcalde interí de Sabadell (1940-42) i titular fins al 1960, i s’hi distingí per una actitud atípica dins l’esfera oficial.
Membre de les corts espanyoles (1942-48) i president del Gremi de Fabricants de Sabadell i de l’Aeroclub de la ciutat.
Escriví Mi ciudad y yo (1963), memòries dels seus anys d’alcalde, exposa les arbitrarietats dels primers anys de la postguerra.
(Barcelona, 14 setembre 1855 – )
Societat anònima. Empresa de foneria de metalls i construcció de maquinària que es constituí amb la fusió dels Tallers Esparó i la Barcelonesa de Fundición. Des de llavors, en el seu camp fou la més important de Barcelona.
Instal·là els nous tallers a la Barceloneta i es procedí a la urbanització i venda dels terrenys on abans hi havia les dues antigues empreses. El 1911 inaugurà uns altres tallers a Sant Andreu de Palomar.
S’ha dedicat a l’elaboració de diferents màquines i peces: maquinària tèxtil, vaixells, bombes d’aigua, material ferroviari, o material per a la decoració i construcció, com ara el dels mercats de Sant Antoni (1879) i del Born (1888).
L’any 1884 va produir la primera locomotora i fins al 1920 només en construí 93, generalment petites, per a les línies locals de via estreta. El 1917, gràcies a la política econòmica del govern, millorà la situació de la empresa, la qual va rebre la comanda de 50 locomotores.
Després de la guerra civil va entrar a l’empresa capital de la casa Krupp, posteriorment fou adquirida per l’Instituto Nacional de Industria i el 1993, venuda en un 85% a una empresa britànica del sector.
(Barcelona, segle XV)
Ferrer. Fou el principal constructor de bombardes per a la Generalitat durant la guerra contra Joan II. Les peces que construïa eren molt estimades. Li conferiren un gran prestigi.
Pel març de 1463 fou estipulat que percebria 6 florins per cada pedra que tiressin les seves peces.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1842 – 1916)
Industrial. Fill de Feliu Llonch i Mates.
Construí el vapor Llonch (1877), fou un dels fundadors (i conseller-director fins a la seva mort) del Banc de Sabadell (1884) i presidí la Unió Llanera Espanyola.
El seu fill fou Francesc Llonch i Cañomeras.
(Sabadell, Vallès Occidental, 22 desembre 1810 – 5 octubre 1875)
Fabricant tèxtil. De família pagesa, creà una indústria de fabricació de draps.
Fou un dels fundadors dels Amants de l’Agricultura i de la Indústria de Sabadell (1843), que es transformà després en la Companyia de Propietaris de la Mina d’Aigua. Fou prohom del Gremi de Fabricants de Sabadell.
El seu fill fou Joan Llonch i Sanmiquel.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1878 – Santisteban, Navarra, 8 setembre 1938)
Industrial. Fill de Joan Llonch i Sanmiquel.
Fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell, president de la junta administrativa de l’Escola d’Arts i Oficis, conseller-director del Banc de Sabadell (des del 1924) i un dels fundadors i primer president de la Mútua Sabadellenca d’Accidents de Treball i de Malalties (1917), així com de diverses empreses tèxtils.
En 1918-19 fou diputat a corts per Sabadell.
(Solsona, Solsonès, vers 1370 – Barcelona, 1446)
Mercader. Fill d’una família de mercaders, s’establí abans del 1405 a Barcelona, d’on adquirí la ciutadania.
Amb un altre soci capitalista, Joan de Junyent, i amb el draper Pere Cirera, ja abans del 1400 hi havien constituït una companyia drapera. A través d’una xarxa de factors es dedicaven a la importació i distribució de teixits anglesos, flamencs i toscans.
Vers el 1414, constituí també una altra companyia drapera i es dedicà al comerç del blat i el sucre.
Fou cònsol de mar (1434) i membre del Consell de Cent (1433, 1436-38).
Fou el pare de Joan i de Bartomeu de Llobera i Garró.
(Dieppe, França, 21 setembre 1799 – Martigny, França, 14 desembre 1877)
Industrial. El 1841 obtingué la concessió durant quinze anys del forniment de gas públic a Barcelona.
El 1843 es constituí la Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas, a la qual Lebon transmeté la concessió (la societat fou popularment coneguda per Gas Lebon).
El 1883 l’empresa Eugène Lebon comprà una fàbrica a Gràcia i uns terrenys a Sant Martí de Provençals en previsió que l’ajuntament exercís el dret de rescat.
El 1923 fou absorbida per Catalana de Gas i Electricitat.
Dades dels Països Catalans 