Arxiu d'etiquetes: industrials/es

Monegal i Nogués, Esteve

(Barcelona, 2 febrer 1862 – 1925)

Eclesiàstic. Germà de Josep i de Trinitat. Catedràtic d’oratòria sagrada del seminari conciliar de Barcelona, on formà diversos predicadors.

Publicà obres de tema religiós, obres de text, com ara Compendio de patrología y patrística… (1908), reeditat sovint i traduït a l’italià (1914), La predicación cristiana (1919), etc.

Un altre germà seu fou  Ramon Monegal i Nogués  (Barcelona, 1861 – 1920)  Industrial. Creà una fàbrica de perfums que el seu fill Esteve Monegal i Prat, convertí en la fàbrica Myrurgia.

Moià, Josep

(Catalunya, segle XVII)

Industrial tèxtil. Publicà -sota l’anagrama Phesio Mayo– l’obra Ramallet de tintures… (Barcelona 1691), indici del progrés de la indústria llanera a Barcelona.

Mir i Llusada, Carme

(Balsareny, Bages, 1903 – Barcelona, 1986)

Modista. Coneguda pel nom comercial de Carmen Mir.

Obrí la seva casa de modes a Barcelona el 1940 i durant els anys 1960 i primers 1970 fou la creadora d’alta costura que més seguí les tendències renovadores del moment.

Milà i Pi, Josep Maria

(Barcelona, 21 octubre 1853 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 25 abril 1922)

Advocat i polític. Membre del partit fusionista, col·laborà més tard amb Manuel Planas i Casals.

Fou alcalde de Barcelona en dimitir Bartomeu Robert (octubre 1899), arran del conflicte del Tancament de Caixes.

Tot i ésser més favorable al govern de Madrid, dimití un mes més tard.

El seu germà fou:

Pere Milà i Pi  (Barcelona, 1838 – 1880)  Industrial.

Juntament amb Carles i Bartomeu Godó i Pié, fundà l’empresa Godó Germans i Companyia, dedicada principalment a filats i teixits de jute.

Fou el pare de Pere Milà i Camps.

Milà i Camps, Pere

(Barcelona, 25 juny 1873 – 22 febrer 1940)

Industrial. Fill de Pere Milà i Pi i cosí de Josep Maria Milà i Camps.

Féu construir per Antoni Gaudí l’edifici conegut amb el nom de La Pedrera, al Passeig de Gràcia de Barcelona.

Mercader i de Belloch, Enric de

(Mataró, Maresme, 1832 – Barcelona ?, 1903)

Apicultor. Germà de Joaquim.

Fundà i dirigí una societat per fomentar l’agricultura. Fundà també una revista que li serví de portaveu.

Traduí l’obra de Layens i Bourniers sobre la cria d’abelles.

Mateu i Bisa, Damià

(Llinars de Vallès, Vallès Oriental, 18 octubre 1864 – Barcelona, 7 desembre 1935)

Industrial. Llicenciat en dret.

Entre les seves activitats industrials destaca la reorganització de La Hispano Suiza.

Fou vicepresident del Banco Urquijo Catalán i editor del “Diari del Migdia”.

Fou membre de la Federació Monàrquica Autonomista i el 1932 passà a la Dreta de Catalunya.

Els seus fills foren Maria dels Àngels i Miquel Mateu i Pla.

Material y Construcciones SA (MACOSA)

Material y Construcciones SA

(Catalunya, 1947 – 1989)

(MACOSA)  Empresa metal·lúrgica. Els seus orígens es remunten a l’any 1858 amb la fundació de la Herrería Barcelonesa, dirigida per l’empresari Manuel Girona.

El 1881 fou creada la societat Material per a Ferrocarrils i Construccions SA, productora de material ferroviari i productes siderúrgics que, el 1947, en fusionar-se amb Construccions Devis, de València, prengué el nom actual.

Les seves instal·lacions són al barri barceloní del Poblenou, a València i a Alcázar de San Juan (Castella) i produeix, a més del productes tradicionals, vàlvules, construccions metàl·liques i escales mecàniques, amb una forta activitat exportadora.

Pertany al grup del Banc Central. La xifra de vendes assolí 12.308 milions de pessetes el 1980 i donava feina a 3.230 empleats.

El 1989 es va fusionar amb La Maquinista Terrestre i Marítima i es convertí en Mediterránea de Industrias del Ferrocarril SA (MEINFESA).

Masriera i Manovens, Frederic

(Barcelona, 15 abril 1846 – 12 novembre 1932)

Escultor. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Josep i de Francesc. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Amb Francesc Campins fundà la Fundició Artística Masriera i Campins, entitat que amb gran encert i treball de qualitat es dedicà a tota mena de treballs de ferro i bronze que tipifiquen els elements decoratius de la darreria del segle XIX a Barcelona.

D’aquesta foneria sortí l’estàtua d’Alfons XII de Borbó que hi ha al parc del Retiro de Madrid.

Foren nombrosos els premis amb els quals fou distingida l’entitat.

Fou el pare Víctor, Rossend i Frederic Masriera i Vila.

Mas i Dordal, Pau

(Catalunya, 1731/32 – 1808)

Constructor. Germà de Josep.

Construí moltes de les obres projectades pel seu germà, entre les quals el palau Moja.

Fou arquitecte municipal de Barcelona (1750-1808).