Arxiu d'etiquetes: Illes Balears (bio)

Burguès-Safortesa -llinatge-

Lleonard Burguès-Safortesa  (Illes Balears, segle XVI – segle XVII)  Cavaller d’Alcàntara i jurat en cap de Mallorca. Fill i successor de Lleonard de Safortesa i de Safortesa, i avi de:

Tomàs Burguès-Safortesa i d’Olesa  (Illes Balears, segle XVII – 1713)  Fou creat marquès del Verger el 1708. Fou avi de:

Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga  (Illes Balears, 1720 – 1772)  Regidor perpetu de Palma de Mallorca. Heretà el vincle dels Berga. Fou pare de Tomàs i de Josep Quint-Safortesa i Sureda, i de Joan Burguès-Safortesa i Sureda.

Brotad -farmacèutics-

Jaume Brotad  (Illes Balears, 1700 – 1769)  Farmacèutic i naturalista. És autor del llibre Pharmacopea Majoricense.

Joan Antoni Brotad  (Illes Balears, segle XIX – 1877)  Farmacèutic. Descendent de Jaume. Fou rector del Col·legi de Farmacèutica de Palma de Mallorca. És autor de diversos escrits científics.

Bover, Rafael

(Illes Balears, segle XVII)

Poeta. De les seves poesies, en català i en castellà, inèdites en llur major part, hom dedueix que era un noble, amb bona cultura clàssica i teològica.

La seva obra poètica, impregnada de bucolisme, gairebé sempre amorosa i religiosa, imita els autors castellans del segle XVI, sense oblidar els models tradicionals.

Bosta, Antoni

(Illes Balears, segle XIV – segle XV)

Arquitecte. Treballà al castell de Bellver i al palau de l’Almudaina, i en fou oficialment titular, segons una disposició de Martí I l’Humà atorgada l’any 1402.

Fou el pare d’Antoni Bosta  (Illes Balears, segle XV)  Arquitecte. El rei Joan II el Sense Fe li féu extensiu el càrrec d’arquitecte titular del castell de Bellver i del palau de l’Almudaina, que ja havia tingut el seu pare per concessió reial.

Borgunyó, Joan -Illes Balears-

(Illes Balears, segle XIV)

Escriptor. Escriví en llatí alguns tractats de caràcter polític.

Boïl i de La Scala, Felip

(País Valencià, segle XIII – Illes Balears, 1348)

Cavaller. Fill de Pere Boïl i d’Aragó. Segon senyor de Manises. Prengué part en la campanya de Sardenya (1323-24) i el 1326 fou nomenat lloctinent reial de l’illa.

Conseller, mestre racional (1320-30) i tresorer (1330-36) de Jaume II el Just i d’Alfons III el Benigne, tingué una gran importància en el regnat de Pere III el Cerimoniós. Participà en l’expedició a Mallorca i en l’ocupació del Rosselló (1343-44).

Fou governador de Perpinyà (1344), i reformador de Mallorca (des del 1345), on organitzà la repressió contra els fidels de Jaume III de Mallorca. El rei Jaume II li concedí la jurisdicció de Manises (1329).

Fou el pare de:

Felip Boïl i de Bellvís  (País Valencià, segle XIV – 1375)  Fou el pare de Pere Boïl i Colom.

Pere Boïl i de Bellvís  (País Valencià, segle XIV)  Fou batlle de València des del 1356.

Blanquer, Joan

(Illes Balears, segle XVIII)

Eclesiàstic. Fou catedràtic a Palma on excel·lí com a lul·lista.

Formà una gran col·lecció d’obres de Ramon Llull, considerada com la millor del seu temps, i les estudià del punt de vista crític amb notable fruit.

Bisanyes, Antoni

(Illes Balears, segle XIX)

Dramaturg. Entre el 1860 i el 1864 escrivia peces curtes en vers per a ésser representades al cafè cantant anomenat del Racó de Plaça, de Palma de Mallorca, els manuscrits de les quals es conserven a la Miscel·lània Pasqual.

Ultra El metge per força (1861), comèdia molieresca en dos actes, és autor de diversos entremesos de tipus tradicional (Los locos lo dissabte de Nadal, 1860; Dos marits de bona pasta, 1862; En Bernat gelós, El jai Bonís, Lo que poren ses dones) i de dues peces dividides en parts: El dimoni coix encantat (primera part 1861; dues segones parts entre el 1861 i el 1864), i l’Entremès del pastor i el be (1860; segona part, titulada Entremès d’en Pere Antoni casat, 1861).

Bestard, Joan

(Illes Balears, segle XVII)

Pintor. Un dels millors de la seva època a Mallorca.

És autor del quadre Martiri de sant Guillem Cabrit i sant Guillem Bassa, probablement acabat el 1629.

Bertran -varis bio-

Andreu Bertran  (País Valencià, segle XVIII – Madrid, 1772)  Escultor. Residí a Madrid, on fou director de l’Academia de San Fernando.

Antoni i Agustí Bertran  (Barcelona, segle XVI)  Germans argenters. Són autors de projectes que figuren al Llibre de Passanties del gremi.

Jaume Bertran  (Illes Balears ?, segle XV)  Marí. En 1453, amb una galiota i una caravel·la, combaté i capturà davant l’illa sa Dragonera el temut corsari Perosa.