Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Boada, Joan -historiador-

(Catalunya, 1423 – segle XV)

Historiador. Escriví una crònica dels fets esdevinguts al seu temps a Catalunya.

El seu manuscrit Memorial e calendari de les coses fetes e passades fou trobat al monestir de Sant Salvador de Breda pel pare Jaume Villanueva, que en reproduí passatges a la famosa obra Viaje literario a las iglesias de España, respectant el català de l’original.

Villanueva diu que Boada començà a escriure la seva obra en 1473 i que era rector de Sant Iscle de Colltort, prop de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa).

Bona part dels seus manuscrits fan referència als conflictes entre Joan II el Sense Fe i la Generalitat catalana i les agitacions socials dels remences.

Blanc i Mur, Joan

(Tortosa, Baix Ebre, 1642 – Reus, Baix Camp, 10 agost 1718)

Cronista. Religiós carmelità descalç (1661), fou professor de filosofia (1669) al col·legi carmelità de Lleida, del qual també fou rector (1676-79 i 1688-91), provincial de Catalunya (1658-88) i prior del convent de Barcelona.

És autor d’Annales de los carmelitas descalços de la provincia de San Joseph en el Principado de Cataluña (manuscrit), única font d’informació sobre la història de l’orde a Catalunya del 1586 al 1707.

Bibliofília

(Catalunya, 1911 – 1920)

Recull de quaderns publicats sense periodicitat per Ramon Miquel i Planas.

Formen dos volums: el primer comprèn els quaderns apareguts entre el 1911 i el 1914, i el segon entre el 1915 i el 1920.

Les matèries tractades versen principalment sobre bibliografia, antics texts catalans, temes lingüístics i matèries relacionades amb el llibre: il·lustració, relligadura, ex-libris, etc.

Fou il·lustrada amb nombrosíssims facsímils, i té un valor considerable com a recull de materials.

Bertran i d’Amat, Felip

(Barcelona, 3 desembre 1835 – 26 juny 1911)

Jurisconsult i historiador. Fill de Josep Bertran i Ros. Fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1870-71), de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (1902-03) i de l’Acadèmia de Bones Lletres (des del 1907).

Diputat a les corts el 1863, sota la restauració milità en el partit liberal conservador de Cànovas i el 1902 ingressà en el senat.

Entre els seus treballs jurídics cal esmentar Memorias sobre expropiación forzosa por causa de utilidad pública (1889), Asociaciones, sociedades, personas jurídicas y vida corporativa de los pueblos (1893), i d’altres escrits dirigits a la conservació i defensa del dret català.

Bertini, Giovanni Maria

(Barcelona, 2 novembre 1900 – Torí, Itàlia, 23 gener 1995)

Catalanòfil i hispanista. Romangué a Barcelona fins a 13 anys. Fou professor de llengua i literatura hispàniques a diverses ciutats del nord d’Itàlia. El 1942 fou ordenat sacerdot.

A Torí (1946) fundà l’Assoziacione per i Rapporti Culturali con la Spagna e l’America Latina (ARCSAL), amb la revista “Quaderni ibero-americani”, on la cultura catalana ha trobat franca acollença.

Sobre literatura catalana ha publicat, a partir del 1934, nombrosos estudis, sobretot de temes lul·lians i medievals. També ha estudiat autors castellans i n’ha fet edicions. Ha publicat els estudis Studi (1973) i Ensayos (1980).

Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1966).

Berard, Serapi

(Catalunya, segle XVII)

Cronista i eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Girona.

En 1677 escriví una relació de les festes celebrades a Barcelona amb motiu del nomenament de Joan d’Àustria com a primer ministre del rei Carles II, i més tard una altra dels serveis de la ciutat de Barcelona durant el setge de 1697.

Beguer i Pinyol, Manuel

(Tortosa, Baix Ebre, 1895 – 14 desembre 1970)

Historiador. És autor de valuosos estudis: Compendio de historia de Tortosa (1928) i la monografia històrica que dedicà a la Vall de Cardó (1948).

Ha estat un dels impulsors de la revista literària “La Zuda”.

Bayerri i Bertomeu, Enric

(Tortosa, Baix Ebre, 6 setembre 1882 – 23 setembre 1958)

Historiador. Dedicà gairebé tota la seva obra, desigual pel que fa a la metodologia, però interessant pel material documental que proporciona, a l’estudi històric de Tortosa i de la comarca.

D’entre les seves obres cal esmentar: Historia de Tortosa y su comarca (1939-60), Privilegis de la vila d’Ulldecona (1951), Cartulario de la militar y soberana orden de San Juan de Jerusalén (1951), Colón tal cual fue. Los problemas de la nacionalidad y de la personalidad de Colón y su resolución más justificada (1961), en la qual s’esforçà a demostrar que Colom era tortosí; Los códices medievales de la catedral de Tortosa (1962).

Batlle i Prats, Lluís

(Girona, 28 novembre 1909 – 7 juny 1983)

Historiador. Doctor en filosofia i lletres i arxiver del municipi de Girona (1939-79).

Va escriure diversos estudis històrics, preferentment de tema gironí: El capitol de Girona i els Estudis Generals (1936), La biblioteca de la Catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta (1947, tesi doctoral), La cultura a Girona de l’edat mitjana al Renaixement (1976).

Fou secretari fundador, i després vice-president de l’Institut d’Estudis Gironins. Fou també membre corresponent de les acadèmies de Historia de Madrid (1946), de la de Bones Lletres de Barcelona (1950) i de la institució Fernando el Católico (1959).

Batlle i Huguet, Pere

(Reus, Baix Camp, 15 gener 1907 – Tarragona, 14 juliol 1990)

Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l’art.

Canonge del capítol tarragoní, professor del seminari conciliar i director del Museu Diocesà de Tarragona (des del 1933), s’especialitzà en l’estudi de temes arqueològics, epigràfics, històrics i artístics de Tarragona.

Obres seves són: La col·lecció de pintures gòtiques del Museu Diocesà de Tarragona… (1936), El pintor Ramón de Mur (1936), Los tapices de la catedral primada de Tarragona (1946), Epigrafia latina (1946), Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona (1952) i La Catedral de Tarragona (1979).

President de la Societat Arqueològica Tarraconense i director (1985) del “Butlletí Arqueològic” que edita.