Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Tramontane, La

(Perpinyà, 1917 – 1971)

Publicació. Bimensual primer i després mensual. Fundada per Carles Bauby (ajudat per Joan Burset i Lluís Pech), que en fou el principal redactor. En un primer moment era redactada pràcticament en francès, però després de la Primera Guerra Mundial passà a ésser bilingüe i es convertí en la principal revista de caràcter català del Rosselló.

Publicà treballs d’història i literatura sobretot de la Catalunya del nord de l’Albera, però també de la resta dels Països Catalans. Dedicà números extraordinaris a Macià, Casals, Maillol, Fabra, etc, i hi col·laboraren, entre altres, Joan Alavedra, Guillem Colom, J.M. López-Picó i Josep Sebastià Pons.

Deixà d’aparèixer després de la mort del seu fundador.

Tragó, Pere

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Historiador. Era advocat. Fou mestre racional de la governació de Castelló.

És autor del manuscrit Spill manifest de les coses manifestes del vescomtat de Castelló (1518).

Torrella i Trublols, Agustí

(Illes Balears, segle XVII – vers 1746)

Cronista. Fill del també cronista Joan Torrella i Ballester.

Escriví Mallorca se rinde al archiduque de Austria Carlos III i Mallorca sometida al rey don Felipe V de Borbón, inèdites.

Torrella i Ballester, Joan

(Palma de Mallorca, segle XVII – vers 1713)

Historiador. És autor d’una crònica amb el curiós títol d’Olla podrida de vàries notícies i algunes particularitats succeïdes, així en Mallorca, com en algunes altres parts del món, que restà inèdita.

Fou el pare d’Agustí Torrella i Trublols.

Torreilles, Felip

(Perpinyà, 1862 – 1933)

Historiador i capellà. S’especialitzà en l’estudi del Rosselló des de la seva annexió a França, el seu procés de francesització i, sobretot, l’època de la Revolució Francesa: Perpignan pendant la Révolution 1789-1800 (París, 1896-97), en tres volums.

Cal esmentar també entre els seus estudis L’annexion du Roussillon à la France. La vacance du siège d’Elne. 1643-1669 (1888), La diffusion du français après l’annexion. 1660-1700 (sd), L’université de Perpignan avant et pendant la Révolution (1888), Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française (1890) i estudi de les memòries i correspondència de F.J. Jaubert de Paçà.

Tormo i Monzó, Elies

(Albaida, Vall d’Albaida, 23 juny 1869 – Madrid, 21 desembre 1957)

Historiador de l’art, advocat i polític. Fou catedràtic d’història de l’art a Madrid des del 1903 i, conjuntament amb Gómez Moreno, cofundador del “Archivo Español de Arte y Arqueología”.

És autor de diversos llibres: Jacomart y el arte hispano-flamenco cuatrocentista (1913), Rodrigo de Osona, padre e hijo, y su escuela (1933), La sala de las Musas en el Museo del Prado, etc.

Tomàs i Valiente, Francesc

(València, 8 desembre 1932 – Madrid, 14 febrer 1996)

Jurista i historiador. Catedràtic de la història del dret a les universitats de La Laguna (1964), de Salamanca (1964-80) i Autónoma de Madrid (1992-96). El 1980 fou elegit membre del Tribunal Constitucional, que presidí entre 1986 i 1992.

Membre de la Real Academia de la Historia des del 1991, a principi del 1996 publicà en la premsa un llarg article sobre el problema del terrorisme en el qual apel·lava a la solidaritat social. Poc després, fou assassinat per ETA.

Entre les seves obres cal esmentar El derecho penal de la monarquía absoluta (1969), La tortura en España. Estudios históricos (1973), Manual de historia del derecho español (1979) i La era isabelina y el sexenio revolucionario (1981, premi Nacional d’Història).

Tolrà de Bordas, Josep

(Prada, Conflent, 1824 – Tolosa, Llenguadoc, 1890)

Historiador i eclesiàstic.

És autor de nombrosos treballs: Notice historique et topographique sur Notre-Dame de Font-Romeu (1855), Notice historique religieuse et topographique sur Força-Réal, redactat en col·laboració amb Víctor Aragon (1859), Tableau des études historiques en France au XIXº siècle (1866), Une épopée catalane au XIX siécle: l’Atlantide de don Jacinto Verdaguer (1881) i Recueil de goigs ou cantiques roussillonnais (1881).

Todolí i Cervera, Vicent

(Palmera, Safor, 31 maig 1958 – )

Historiador de l’art. Llicenciat en història de l’art per la Universitat de València, amplià els seus estudis als Estats Units. L’any 1986 fou nomenat cap d’exposicions de l’IVAM a València, responsable de la col·lecció i del programa d’exposicions. Al mes de setembre de 1996 es convertí en director de la Fundação Serralves de Porto, Portugal, on realitzà diverses exposicions, així com n’organitzà la col·lecció.

Membre de comissions assessores de diversos centres, com el MNCARS de Madrid, o d’esdeveniments culturals, com la Biennal de Venècia (1997). El 2002 fou nomenat director de la Tate Modern de Londres, càrrec que assumí el 2003.

Terrassa i Ponç, Guillem

(Palma de Mallorca, 1709 – 1778)

Erudit. Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor; l’any 1732 succeí en el càrrec de paborde el seu oncle Guillem Terrassa.

Dedicà tota la vida a recollir dades històriques sobre Mallorca en els arxius de l’illa, sense gaire esperit crític, i en deixà escrits molts volums: sobre capbrevació, els delmes, repartiment de les aigües, història religiosa, biografies de fills il·lustres, una Historia o crónica relación de… Lluchmajor (publicada en fascicles del 1932 al 1934).

Copià i anotà la Historia del reino de Mallorca en la seva versió castellana de Joan Binimelis i traduí al castellà la part de la Crònica de Pere Marsili referent a la conquesta de Mallorca. Ell mateix confeccionà en vuit volums uns Anales de las islas y reino de Mallorca, conservats molts d’ells gràcies a còpies posteriors.

Gràcies a la quantitat i a la diversitat de notícies recollides, aquests volums constitueixen encara una font documental útil i sovint imprescindible.