Nom donat a una de les dues bíblies de Ripoll.
(Catalunya, 1924 – ? )
Secció del Foment de Pietat Catalana. Erigida canònicament per a la publicació de texts evangèlics.
Ha publicat diversos volums de l’Antic i del Nou Testament, versions del grec i del llatí.
(Morella, Ports, juliol 1414)
Conferència política entre Ferran I de Catalunya i el papa Benet XIII.
El rei procurà de convèncer el papa que assistís al concili de Constança, però aquest s’hi negà amb diversos pretexts i poc després prohibí, sota pena d’excomunió, que hi assistissin els prelats catalano-aragonesos.
(Catalunya ?, segle X)
Suposat màrtir. Les seves relíquies eren venerades, juntament amb les dels sants Prim i Felicià, Concordi, Marí, Patró i altres, a Sant Pere de Besalú, ja al segle X, on hom hi recitava ofici propi el 13 de juny, amb octava.
(Catalunya Nord ?, segle VIII – França ?, segle VIII)
Suposat màrtir i sant. Les seves relíquies foren traslladades l’any 978 a l’església de Ripoll, on tingué una capella (destruïda el 1936) i des d’on el culte s’estengué pel nord de Catalunya.
No són fidedignes les tradicions que el presenten com a convertit del paganisme, monjo, sacerdot a Portvendres, exiliat a Tavèrnoles (Alt Urgell) i mort a Ax dels Termas per ordre d’Àtila.
D’altres el creuen del segle VIII, d’origen llombard i víctima dels sarraïns. A Ripoll passava com a ciutadà de Tolosa mort pels vàndals. Cal identificar-lo amb el sant homònim venerat a Celrà.
La festa és celebrada l’11 de maig (i el trasllat el 14), i antigament, a Ripoll, el 3 d’octubre.
(País Valencià, segle XIV)
Obra monumental de Francesc Eiximenis, planejada en tretze llibres. En resten solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè.
En el Primer, escrit vers 1378-79, procurà d’enumerar les creences i les pràctiques de la religió cristiana i de comparar-les amb les dels pagans i els heretges. El 1383 n’escriví el Segon per aclarir l’ètica cristiana i, en el Terç (vers 1384-85), amplià l’anterior parlant dels diferents pecats. A vegades la descripció és molt pintoresca i inclou constantment contes i faules per il·lustrar la seva moral.
Els llibres Quart-Onzè havien de completar l’ensenyament cristià; el Dotzè, dividit en dues parts, dóna una visió general del regiment de prínceps (Regiment de la cosa pública).
És una gran enciclopèdia de la vida medieval.
(Catalunya)
Mots inicials de la traducció catalana del credo, que hom empra per a designar la mateixa oració i especialment la versió musicada per Lluís Romeu, que esdevingué un cant molt popular.
(Catalunya segle III – segle IV)
Màrtir cristià. Juntament amb el seu germà Ermenter, és venerat com a patró de Cardona (Bages).
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1851 – )
Entitat diocesana. Fundada per Joan Planas, al servei de la predicació i atesa pel Col·legi de Missioners del bisbat de Girona, comunitat de clergues (uns 15, el 1971).
Des del 1863 resideix a l’antic monestir de Sant Esteve de Banyoles.
(Països Catalans, segle XI – segle XIX)
Institució de beneficència. Habitual en certs bisbats.
A Barcelona fou molt popular i disposava de rendes abundants, desaparegué amb les lleis de la desamortització. La de Girona, en un imposant edifici de façana gòtica del segle XV, fou creada el 1228.
També n’hi havia a València, fundada el 1303 i coneguda amb el nom d’Almoina d’En Conesa, i a Palma de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 