(Avinyó, Provença, 1631 – Montlluís, Alta Cerdanya, 1700)
Militar. Com a comandant d’un regiment d’infanteria prengué part activa en la guerra dels Segadors, i es destacà als setges de Bellaguarda i de Perpinyà, on actuà com a enginyer.
Lluís XIV li enfeudà Fortià i Fortianell (era descendent de Sibil·la de Fortià).
Fou encarregat de dur a terme la construcció del fort de Montlluís, planejat per Vauban. Fou governador d’aquesta plaça des del 1679.
Veure> guerra dels Segadors (aixecament armat de Catalunya, 1640 – 1652).
Veure> Enric de Lorena-Guisa (militar i polític francès, 1601-66).
(França, segle XVII – Montserrat ?, Bages, segle XVII)
Monjo francès. Professà al monestir de Montserrat.
Actuà com a espia a favor de França, els anys immediats a la guerra dels Segadors (envià informacions escrites en tinta simpàtica al governador francès de Foix).
(Nàpols, Itàlia, 1601 – Tarragona, 1641)
Duc de Tagliacozzo i militar. Marit de Margarida d’Àustria. Durant la Guerra dels Segadors lluità en l’exèrcit de Felip IV.
Fou lloctinent de València (1640) i del Principat (1641). Morí poc temps després, durant l’atac catalano-francès a Tarragona.
(Nyer, Conflent, 1619 – Barcelona, 5 maig 1659)
Militar. Senyor de la baronia de Nyer i de Montferrer. Hereu i nét de Tomàs de Banyuls i de Llupià.
Lluità contra els castellans en la guerra dels Segadors (1640), i el 1643 fou nomenat pels francesos governador del Rosselló i la Cerdanya.
Tanmateix, el caràcter de la dominació francesa el portà a dirigir una insurrecció fracassada (1653) i hagué de refugiar-se al Principat.
(Perpinyà, segle XVII – Nils, Rosselló, 25 juny 1665)
Militar. Comandà les forces rosselloneses durant la guerra dels Segadors i participà decisivament en la batalla de Montjuïc (1641). Aquell mateix any expulsà les tropes espanyoles del Rosselló, obtingué el grau de mariscal de camp i l’any següent el títol de cavaller.
El 1655, al servei de França, prengué Solsona, però més tard l’hagué d’evacuar, així com també Olot (1657). El 1660 fou nomenat cònsol de Perpinyà.
(Catalunya, segle XVII – Xerta, Baix Ebre, 1640)
Cavaller. Fou el primer dels caps catalans de noble llinatge que moriren a la guerra dels Segadors.
Era lloctinent de Ramon de Guimerà, cap del terç de la vegueria de Tortosa.
Morí heroicament en un enfrontament a Xerta amb les tropes castellanes del marquès de Los Vélez.
(Barcelona, segle XVII)
Polític. Pertanyia a la categoria aristocràtica dels donzells. Era membre del Consell de Cent. El representà en nombrosos actes i delegacions de la vida política municipal.
Resultà elegit conseller tercer de Barcelona el 1632. Particularment intensa fou la seva intervenció en els debats sobre l’impost dels quints (1634-35). El 1637 fou conseller segon de la ciutat. També fou elegit cònsol de Llotja. Participà també molt a les converses i peticions per a la repressió del contraban (1639).
El 1640, durant la detenció del diputat militar Tamarit, en protestà en nom del Consell davant el virrei comte de Santa Coloma. Secundà les autoritats catalanes durant la guerra dels Segadors. Continuà exercint missions de representació.
Fou delegat de la ciutat per donar la benvinguda, a l’Hospitalet, al virrei francès La Mothe (1642), i per visitar a bord d’una galera el duc de Breze (1643).
(Barcelona, 25 abril 1579 – Madrid, 21 gener 1649)
Marí i polític. Intervingué diversos cops en les qüestions suscitades a la cort de Madrid pels esdeveniments de Catalunya, a favor dels catalans, fet pel qual fou molt ben rebut quan visità Barcelona (1635).
En aquesta època sol·licità el càrrec de lloctinent de Catalunya, que no li fou concedit. Més tard intervingué en la recuperació de Salses (1639-40), de mans dels francesos.
En esclatar la Guerra dels Segadors es trobava amb les seves naus als Alfacs; des d’allí procurà d’ajudar la causa de Felip IV; bloquejà Barcelona per mar i impedí amb reforços que Tarragona caigués en mans de les forces catalano-franceses que l’assetjaven.
Tot i els seus èxits, fou acusat pel comte duc d’Olivares de negligència per no haver destruït la flota francesa i fou empresonat. Alliberat en caure en desgràcia Olivares (1643), fou rehabilitat i dirigí les operacions marítimes de la resta de la guerra.
Dades dels Països Catalans 