(Barcelona ?, segle XVIII – Catalunya ?, segle XIX)
Gravador i estampador. Fill d’un fabricant d’indianes.
Fou professor de dibuix, de gravat i de tints a l’escola de la Junta de Comerç de Barcelona.
L’any 1792 obtingué un càrrec semblant a la Fábrica Real de Hilados y Tejidos de Algodón d’Àvila, i escriví un estudi per a la conservació i l’augment d’aquesta indústria (1798).
(Canet de Mar, Maresme, 11 març 1926 – )
Pintora i gravadora. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.
Féu la seva presentació el 1960, també a Barcelona. Ha fet nombroses exposicions individuals i col·lectives.
Ha estat guardonada amb el I Premi de Pintura Ciutat de l’Hospitalet (1966-67) i amb altres distincions d’importància.
(Barcelona, 14 abril 1913 – 27 juliol 1978)
Pintor i gravador. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, residí a París, on es familiaritzà amb les tècniques del gravat.
El seu estil evolucionà des d’una primera etapa postimpressionista cap a creacions abstractes que tenen com a característica principal un fort contrast cromàtic, tot conservant alguna al·lusió al món concret, que no exclou sistemàticament.
Obtingué diversos premis, com el de gravat a la III Biennal Hispanoamericana d’Art (1955) i el Joan Miró (1964) i Ynglada-Guillot de dibuix (1974).
(Barcelona, 3 març 1845 – 5 febrer 1880)
Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja i freqüentà el taller del gravador Eusebi Planas.
El 1863 se n’anà a París, on féu la coneixença de Thomas Couture, que li aconsellà que es dediqués de ple a la pintura. Tornà a Barcelona i viatjà sovint a Madrid, on estudià i copià els grans mestres del Museo del Prado.
Al seu taller de Barcelona féu obres d’encàrrec: temes religiosos (Sant Sebastià, Ntra. Sra. de la Salette), retrats (F. Vidal i Jevelli, ebenista) i quadres de gènere (Els borratxos, Jugadors de daus, L’hereuet, Les cartes). Féu, també, pintures murals a les esglésies del Pi i de Sant Agustí.
El seu estil, encara que molt personal i representatiu del realisme català, acusa la influència dels grans mestres espanyols, francesos i flamencs. Són ben coneguts els seus dibuixos a la mina de plom.
Rebé una proposició d’Alfons XII de Borbó per ésser pintor de cambra (1877).
El seu germà fou Enric Gómez i Polo (Barcelona, 1841 – 1911) Gravador. Destacà en els treballs al boix. Fou un dels litògrafs més remarcables del seu temps.
(Barcelona, 1936 – Cànoves i Samalús, Vallès Oriental, 11 març 2011)
Escultor i gravador. Pràcticament autodidacte. Es presentà el 1960 a l’Ateneu Barcelonès. Ha fet diverses exposicions a Barcelona i ha participat en exposicions col·lectives a Montecarlo i Sardenya.
Amb expressivitat i esquematització de les formes, ha conreat especialment l’escultura animalista i molt concretament la dels ocells nocturns.
Són molt coneguts els calendaris que edità des del 1970, il·lustrats amb dibuixos d’animals del país.
(Barcelona, 19 juny 1911 – 5 gener 1980)
Artista gravador. Fill d’Antoni Gelabert i Alart. Excel·lí en les xilografies.
Autor d’uns tres-cents ex-libris i de llibres de bibliòfil, com el Llibre de la Mare de Déu de Montserrat (1962), Els set pecats capitals (1963), Històries de les bruixes d’Altafulla (1971) i Ninots i rodolins (1972).
Mestre de pedagogia artística i creador de les escoles de gravat Xiloforum, d’Altafulla, i la Torre de l’Encenall, de Torredembarra.
(Barcelona, 7 gener 1921 – París, França, 4 març 2012)
Pintora, gravadora de vidre i escriptora. Estudià a l’Escola Massana.
Ha publicat dos reculls poètics, el segon dels quals és el titulat Hores infinites (1950).
(Barcelona, 19 juliol 1832 – 31 octubre 1918)
Gravador i medallista. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona, amb Antoni Roca i Sallent, i a París (1861-63).
A Madrid va gravar medalles per encàrrec reial i, posteriorment, a Barcelona, fou professor a Llotja.
S’especialitzà en l’aiguafort i el gravat en metall, pel qual va inventar un nou sistema de gravat fotogràfic en talla dolça sobre planxa d’acer, però va morir sense assolir-ne el perfeccionament.
(Barcelona, segle XVII)
Argenter i gravador. Documentat des del 1668, és el més destacat d’una família d’argenters.
Autor d’un retrat d’Alexandre de Bournonville, capità general de Catalunya (1680), obrà una imatge de la Puríssima per a la seu de Girona (1680), la llàntia de plata de la capella de la Concepció de la seu de Tarragona (1685) i les joies d’aquesta mateixa capella (1688).
El 1689 féu les aplicacions d’argent que adornen les tapes del Llibre de les bosses del consell municipal barceloní.
(Barcelona, 5 gener 1775 – 12 novembre 1841)
Gravador de fusta. Féu motlles per a l’estampat d’indianes. Entrà a la mestrança de Barcelona.
Destacà pels seus treballs al boix (retrats de Carles IV i de Maria Lluïsa, que li valgueren el títol de mestre torner), banya i vori. S’exilià durant l’ocupació napoleònica.
Era de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, a la qual ingressà el 1817, i per a la qual féu una col·lecció de figures matemàtiques.
Probablement fou el pare de Josep Forès i Roquer.
Dades dels Països Catalans 