Arxiu d'etiquetes: Gironès

Cervià, monestir de

2 Respostes

(Cervià de Ter, Gironès)

Priorat benedictí (Santa Maria de Cervià) situat al peu del castell de Cervià.

Fou fundat el 1053 per Silvi Llobet; el 1055 fou supeditat al monestir de Sant Miquel de la Clusa (Klausen, Tirol).

Adquirí una gran vitalitat, però a partir del segle XV inicià la decadència; el segle XVI ja havia trencat els lligams amb Klausen i era vinculat al monestir de Santa Maria de Ridaura (Garrotxa).

El segle XVIII s’uní al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, fins al 1835, que passà a mans de particulars.

Se’n conserva l’església romànica, obra del segle XI, amb una nau de volta de canó i dues de laterals de quart de cercle, amb planta de creu llatina i tres absis. El 1746 foren renovats i eixamplats els claustres.

Enllaç: Santa Maria de Cervià

Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona

1 Resposta

(Girona, 1984 – )

(CEHS)  Centre d’estudis. Dedicat a l’organització de seminaris i conferències de temàtica bàsicament historiogràfica.

El nucli inicial, constituït per Josep Clara, Pere Cornellà, Francesc Marina i Antoni Simon, ha mantingut la seu oficiosa en una tertúlia que té lloc els divendres al cafè Can Panella.

Els resultats de la seva activitat s’editen en forma de monogràfics a la publicació “Quaderns del Cercle“, que arribà al dotze número el 1996.

Des del 1991 el Cercle forma part del patronat Francesc Eiximenis de la diputació provincial de Girona.

Centre Bonastruc Ça Porta

Deixa un comentari

(Girona, 1992 – )

Equipament cultural de la ciutat. Dedicat a la cultura jueva, instal·lat en un conjunt de cases entre les quals hi ha una de les antigues sinagogues del call.

A les dependències del centre, s’hi inaugurà l’any 2000 el Museu d’Història dels Jueus de Girona, que explica la presència històrica d’aquesta cultura a la ciutat i a Catalunya.

S’hi exposa la col·lecció de làpides i esteles funeràries trobades a l’antic cementiri jueu de Montjuïc de Girona.

Centre Arqueològic i Museístic de Pedret

1 Resposta

(Girona, 1994 – )

Conjunt de dependències i serveis tècnics, dedicats al patrimoni cultural i situat a l’edifici de l’Antic Hospici de Pedret.

Conté el Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i, des del 1996, el primer Servei d’Assistència als Museus (SAM) creat a Catalunya d’acord amb la llei de Museus de 1990, que, a més d’actuar com a dipòsit central de material arqueològic i altres béns culturals, dóna suport tècnic als museus de la seva demarcació.

Castellar de la Selva

2 Respostes

(Quart d’Onyar, Gironès)

Poble, a la dreta de la riera de Bugantó (o riera de Castellar), afluent de l’Onyar per la dreta.

L’església parroquial és dedicada a sant Martí.

Cartoral de Carlemany

Deixa un comentari

(Girona, segle XIII)

Cartulari de la catedral de Girona. El nom li fou donat al segle XVII perquè hom creia que el document més antic era de Carlemany. Actualment es conserva a Arxiu Diocesà de Girona.

Conté preceptes dels reis francs i documents dels comtes de Barcelona i d’altres personatges (privilegis reials, concòrdies, testaments, donacions, compres) relacionats amb el patrimoni de l’església de Girona.

La part més antiga (380 folis) fou escrita al començament del segle XIII. Els amples marges i els espais en blanc foren aprofitats per a copiar-hi nous documents dels segles XII i XIII.

La segona part, relligada posteriorment, fou escrita el segle XVI i presenta caplletres bellament miniades.

És una font historiogràfica bàsica per a la història de la Catalunya carolíngia i comtal.

Cartellà -Gironès-

4 Respostes

(Sant Gregori, Gironès)

Poble (183 m alt), al sector septentrional del terme.

El petit nucli -esmentat ja el 1035-, és format per l’església parroquial i unes poques cases.

Un km i mig al sud s’alça l’antic castell de Cartellà, esmentat el 1238, ben conservat (que comprèn la capella de l’Esperança, dels segles XII-XIII); el 1467 caigué en poder del lloctinent Joan de Lorena, i el 1470, dels remences de Verntallat, que aviat es rendiren a les forces de Joan Sarriera.

Caputxins, fort de

2 Respostes

(Girona, Gironès, segle XVIII – 1814)

Antic fort, un dels que defensava la ciutat, el més meridional. Fou construït el segle XVIII a l’extrem meridional de la muntanya de les Pedreres, damunt la riba dreta de l’Onyar, davant el Montlliví, a l’antic convent caputxí; en aquest indret hom ja havia establert una defensa avançada dels forts de la reina Anna i del Constable el segle XVII.

Fou fet volar el 1814 en abandonar els francesos la plaça.

Campdorà

Deixa un comentari

(Girona, Gironès)

Poble (abans del municipi de Celrà), situat en un coll que uneix les serres de Sant Miquel i de Tramont, a la dreta del Ter, al nord-est de Girona, on fou agregat el 1974.

A la plana al·luvial de vora el riu (pla de Campdorà, hi ha una part important de poblament.

L’església parroquial (Sant Jaume) és en part romànica (segle XII).

Caixa d’Estalvis de Girona

3 Respostes

(Girona, 20 setembre 1940 – 1 juliol 2010)

Entitat financera. Creada per la diputació i domiciliada a Girona.

El 1991 disposava d’unes reserves de 5.984 milions i d’uns recursos crediticis de 136.344, balanç força ajustat, quant a la seva estructura, al de la mitjana de les caixes catalanes, amb un cert desplaçament dels comptes corrents cap als comptes d’estalvi. Cal destacar també el pes del sector no resident.

Disposà de més d’un centenar d’oficines situades bàsicament a les comarques que envolten Girona.

L’any 2010 s’integrà a Unnim.