(Girona, 1900 – 1923)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions com “El Gironès”.
Fou publicat, pòstumament, el recull El pecat de la novícia i altres contes (1924).
(Girona, 1900 – 1923)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions com “El Gironès”.
Fou publicat, pòstumament, el recull El pecat de la novícia i altres contes (1924).
(Girona, segle XIX – Girona ?, segle XIX)
Mestre, gramàtic i poeta.
A començaments del segle XIX compongué gran nombre de poesies en ocasió de totes les solemnitats i festes que celebrava la ciutat.
(Girona, segle XVI – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XVI)
Jurista. Fou abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
És autor del tractat De rebus feudalibus.
(Girona, 25 gener 1848 – Barcelona, 15 març 1924)
Polític i escriptor. Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a corts. Presidí la Unió Catalanista i l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.
Col·laborà a la premsa de la Renaixença, especialment a “Lo Gai Saber”, “La Ilustració Catalana” i “La Tomasa”. Fou proclamat mestre en gai saber (1904).
Escriptor prolífic, es decantà sobretot vers el teatre, de caire romàntic o festiu: Caritat (1871), Robinson petit (1872), Bernat Pescaire (1875), De mort a vida (1879), Gent de mar (1888), Lo testament de l’oncle (1896), etc.
Poeta sentimental o didàctic, publicà, entre altres, Cançons del temps (1874), Mel i fel (1877), Cent faules (1880), Llibre de sonets (1888) i Faules velles (1920).
A més, escriví Escenes de la vida pagesa (1878) i El catolicismo y la república federal (1873).
(Girona, 7 febrer 1902 – Sabadell, Vallès Occidental, 16 gener 1986)
Escriptor i compositor. Fou organista i mestre de capella de l’església de Sant Feliu de Sabadell.
Publicà aplecs de nadales, música religiosa i goigs.
Poeta acurat, influït per Josep Carner, publicà poesies seves a Balades i cançons (1931), Horitzons i rutes (1936), Rosa mística (1942, primer llibre publicat legalment en català després de la guerra civil), Poemes de Nadal (1946), Fulles d’heura (1948), Georgiques eucarístiques (1952), etc, reunides a De primavera a reravera (1975), i Els que he trobat pel camí (1986).
En prosa va publicar Pas i repàs (1981) i El nostre pa de cada festa (1985).
(Girona, 1905 – 5 octubre 1974)
Pintor paisatgista autodidacte. Participà molt en l’activitat artística gironina dels anys 1920 i 1930.
Decorador, projectà el monument a Fidel Aguilar (1930), organitzà la Fira de Mostres de Girona (1932-35) i exposà (individualment o col·lectivament) les seves pintures, cosa que continuà fent durant els anys que residí a França (1939-50) i en haver retornat a Girona.
(Girona, segle XVI – segle XVII)
Jurista. Autor d’un Compendio de la práctica criminal (Milà, 1622).
Traduí a l’italià El rosario de Nuestra Señora (Nàpols, 1611), de Francesco Panogarola, i Reglas militares sobre el gobierno y servicio particular de caballería (Milà, 1619), de Ludovico Melzo.
(Girona, 23 novembre 1850 – Barcelona, 9 gener 1919)
Psiquiatre. Llicenciat a la Universitat de Barcelona i deixeble de Giné i Partagàs.
Fins al 1895 dirigí el psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat. Participà en la construcció de l’Institut Pere Mata (Reus), del qual fou director juntament amb Rodríguez Méndez, i col·laborà en la creació de la Societat de Psiquiatria i Neorologia de Barcelona, de la qual fou el primer president (1911).
Va escriure Tratado de dermatosis nerviosas i Tratado de neuropatología y psiquiatría generales, entre d’altres obres.
(Girona, 1737 – Sonora, Mèxic, 6 setembre 1781)
Missioner franciscà. El seu treball s’estengué per les missions de Sonora i d’Arizona.
Es distingí pels coneixements matemàtics, geogràfics i astronòmics i per l’habilitat cartogràfica.
Acompanyà el militar J.B. Anza en l’expedició al port de San Francisco, de Califòrnia (1776), de la qual escriví un Diario; féu també un mapa de la regió explorada.
(Girona, 26 juny 1959 – )
Narrador. Estudià filologia catalana a la Universitat de Girona.
Ha escrit teatre, novel·la i narracions i també crítica literària. Hom el considerà un dels escriptors joves de més talent de la literatura catalana. Ha guanyat diversos premis.
La seva narrativa és d’una gran precisió estilística i amarada d’un profund sentit de l’humor.