(Girona, 1992 – )
Equipament cultural de la ciutat. Dedicat a la cultura jueva, instal·lat en un conjunt de cases entre les quals hi ha una de les antigues sinagogues del call.
A les dependències del centre, s’hi inaugurà l’any 2000 el Museu d’Història dels Jueus de Girona, que explica la presència històrica d’aquesta cultura a la ciutat i a Catalunya.
S’hi exposa la col·lecció de làpides i esteles funeràries trobades a l’antic cementiri jueu de Montjuïc de Girona.
(Girona, 1994 – )
Conjunt de dependències i serveis tècnics, dedicats al patrimoni cultural i situat a l’edifici de l’Antic Hospici de Pedret.
Conté el Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i, des del 1996, el primer Servei d’Assistència als Museus (SAM) creat a Catalunya d’acord amb la llei de Museus de 1990, que, a més d’actuar com a dipòsit central de material arqueològic i altres béns culturals, dóna suport tècnic als museus de la seva demarcació.
(Girona, segle XIII)
Cartulari de la catedral de Girona. El nom li fou donat al segle XVII perquè hom creia que el document més antic era de Carlemany. Actualment es conserva a Arxiu Diocesà de Girona.
Conté preceptes dels reis francs i documents dels comtes de Barcelona i d’altres personatges (privilegis reials, concòrdies, testaments, donacions, compres) relacionats amb el patrimoni de l’església de Girona.
La part més antiga (380 folis) fou escrita al començament del segle XIII. Els amples marges i els espais en blanc foren aprofitats per a copiar-hi nous documents dels segles XII i XIII.
La segona part, relligada posteriorment, fou escrita el segle XVI i presenta caplletres bellament miniades.
És una font historiogràfica bàsica per a la història de la Catalunya carolíngia i comtal.
(Girona, 1847 – )
Centre bibliogràfic de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya. Fou creada amb la finalitat de conservar els fons bibliogràfics dels vuit monestirs desamortitzats a la ciutat i algunes de les comarques properes, entre els quals destacaven els de Ripoll i Sant Feliu de Guíxols.
Fou oberta al públic l’any 1858 amb poc més de 7.000 volums. A més dels fons propis de biblioteca pública, té fons patrimonials, com els dels monestirs i els procedents de nombroses donacions fetes a partir de l’inici del segle XX.
Enllaç web: Biblioteca Pública de Girona
Gran mosaic trobat a la torre de Bell-lloc, prop de la ciutat, l’any 1876, i conservat al Museu Arqueològic de Barcelona. Fa 7 per 3,40 metres i representa una cursa de circ (segurament al Circ Màxim de Roma).
De la vil·la a la qual pertanyia procedeix també un altre mosaic amb el tema de Bel·lerofontes.
És policrom, i pot ésser datat de cap a la fi del segle III dC o ja dins el segle IV.
Hom el considera un dels millors mosaics, dels que representen curses de circ, del món romà.
(Girona, 975)
Manuscrit miniat. Originari del regne lleonès.
Fou escrit, en lletra visigòtica, pel prevere Senior, i miniat en rica policromia, on hi abunden l’or i l’argent, pel prevere Emeteri i la monja Ende o Eude pintrix. Emeteri fou deixeble de Magius.
Fou acabat el 975, i el 1078 passà a la catedral de Girona, on es conservat. Bé que incomplet, té encara 284 folis.
Deriva del Beatus de la Pierpont Morgan Library, i fou imitat al Beatus copiat a Girona al final del segle XI i conservat a la biblioteca de Torí.
(Girona, 1952 – )
Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l’Arxiu Històric Provincial de Girona.
Conserva més de set quilòmetres i mig de documentació produïda entre els segles XI i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques gironines, la biblioteca personal de Josep Pella i Forgas i una hemeroteca de més de quatre-cents cinquanta títols.
Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, civils i religioses, així com d’empreses i particulars, amb col·leccions de pergamins, cartells i estatuts d’associacions.
Enllaç web: Arxiu Històric de Girona
(Girona, 1919 – )
(GEiEG) Primera entitat de Catalunya dedicada a l’esport afeccionat. Organitza activitats esportives tant de competició com de lleure, i té seccions d’atletisme, handbol, muntanya, natació, tennis, bàsquet, hoquei sobre rodes, waterpolo, rugbi i esquí, entre d’altres. Disposa d’instal·lacions esportives a la Devesa, Sant Ponç, Sant Narcís i Palau-sacosta.
Col·labora també en la vida social gironina a través d’activitats culturals i populars com la Festa del Pedal, concursos de colles sardanistes, l’aplec excursionista, la pujada als Àngels, concerts, etc. El 1994 l’entitat fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi.
Temple principal de la diòcesi de Girona, que té com a titular santa Maria. La catedral immediatament posterior a la conquesta cristiana (i potser també la dels segles V-VIII) era a l’emplaçament de l’actual. El bisbe Pere Roger restaurà l’edifici el 1015, i decidí la construcció de la catedral romànica, que fou consagrada el 1038, de la qual restà només una part de l’anomenada torre de Carlemany.
Al segle XII fou construït el claustre romànic, amb una gran profusió de decoració. La catedral fou ampliada, a partir del 1312, amb un absis i un deambulatori gòtics, nou capelles i l’inici de tres naus gòtiques, sota la direcció d’Enric de Narbona i el seu germà Jaume de Faveran. Les obres foren deturades el 1347, i el 1357 fou iniciada una nova etapa, sota la direcció dels mestres Pere Capmagre (1357-59), Francesc Saplana (1360-69) i Pere Sacoma (1369-94), que decidiren d’iniciar els murs d’una nau central i única; la variació de tres naus a una, ideada el 1360, no fou posada en pràctica fins el 1386, que Sacoma féu el primer tram, però les obres foren paralitzades per temor que l’estructura no resistís. Continuaren traballant-hi els mestres Guillem Morei i Guillem Bofill.
Després de diverses consultes i vacil·lacions, el 1416 fou convocada pel bisbe Dalmau de Mur una consulta de dotze mestres d’obres del Principat i de Mallorca i, sota la pressió de Bofill, hom decidí d’emprendre la construcció d’una única volta per a la gran nau, amb què s’acabà la catedral: té 50 m de llargada, 34 d’alçada i 22,98 d’amplada (la volta gòtica més ampla que mai ha estat feta). L’obra durà, però, fins al 1604.
El campanar fou bastit a partir del 1580, i la gran escalinata d’accés (de noranta graons), a la fi del segle XVII; la façana, completada recentment, fou projectada per Pere Costa el 1730. La porta dels Apòstols, que devia ésser la principal, hom la va acabant actualment, segons el primitiu projecte, atribuït a Guillem Morei (1366).
A l’interior es conserven la cadira episcopal i l’ara de marbre del segle XI, el baldaquí d’argent repussat (segles XIII-XIV) i el retaule (1325), també d’argent repussat, obra del mestre Bartomeu, de Pere Berneç i de Ramon Andreu, i nombroses tombes, algunes de les quals amb decoració gòtica.
A la banda de ponent del claustre, entre la catedral i la torre Cornèlia (1362), hi ha les sales capitulars, amb peces com el Tapís de la Creació (segle XII), el Beatus (segle X), l’arqueta d’Hisäm II, les butlles en papirs del 891 i el 897, l’estàtua de Carlemany (venerat durant segles com a sant) o de Pere III el Cerimoniós (segle XIV) i el ric arxiu documental catedralici.
Enllaç web: catedral de Girona
(Girona, segles XI o XII)
Nom d’un brodat (de 3,65 per 4,70 m) de la fi del segle XI o del començament del XII, conservat al museu de la catedral de Girona. Hom li atribueix una alçada original gairebé el doble de l’actual.
Se’n conserva la meitat superior, centrada per dos cercles concèntrics: el menor conté la imatge típica del Pantocràtor, i el major és dividit en vuit parts desiguals però simètriques que completen iconogràficament, i amb l’ajuda d’algunes citacions, una síntesi dels dos primers capítols del Gènesi, amb les al·legories dels quatre vents a les parts lliures.
Voreja tot aquest conjunt una ampla sanefa dividida en compartiments, on hi ha al·legories i representacions, entre d’altres, de l’any, les estacions, Samsó, Abel, el riu Geó, els mesos. El fris inferior, fragmentari, representa la història de la invenció de la Santa Creu per santa Helena.
Restaurats (1952) els seus desperfectes i adulteracions, és l’obra més important conservada de l’art tèxtil romànic a Catalunya.
Dades dels Països Catalans 