(Lleida, 1858 – 1941)
Artista fuster. Fou deixeble de Jou. Construí l’obra de fusta dels altars de gran nombre d’esglésies, sobretot a Lleida i a poblacions del Segrià i de l’Urgell, i també algunes a Barcelona.
El seu taller fou continuat pel seu fill Ramon Borràs i Vilaplana.
(Barcelona, segle XV)
Fuster i tallista. Treballà als cors de Santa Maria del Mar de Barcelona, de Santa Maria de Manresa i de la seu de Vic; féu el cor inferior de la catedral de Barcelona (1456).
(Terrassa, Vallès Occidental, 5 desembre 1915 – Barcelona, 27 octubre 2014)
Decorador, ebenista i dissenyador. Fill de Daniel Blanxart i Pedrals.
El seu art es caracteritza per una progressiva i racional estilització de les formes del classicisme mediterrani.
(Lloret de Mar, Selva, 1844 – segle XIX)
Terrissaire i tallista de la segona meitat del segle XIX. Establert a Lloret de Mar, on estigué molt vinculat a la seva vida cultural.
Una de les seves activitats fou la producció de mascarons de proa.
(Barcelona, segle XIX – 1860)
Fuster. El 1842 fou membre de la primera Junta revolucionària de Barcelona que presidí la revolta de la capital, vençuda poc després pel bombardeig i l’entrada de l’exèrcit que comandava el general Espartero.
Conservà la seva popularitat després d’aquells fets.
(Tarragona, 1886 – Barcelona, 1974)
Restaurador, tallista i decorador. Tot i ésser desconeguda, per indocumentada i no signada, la major part de la seva obra, és identificada, per clàusula expressa de qui l’encarregà l’obra, com a autor de la capella del Santíssim de Canet de Mar (1955) i de la del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Restaurà la imatge de la Mare de Déu de la Mercè del cambril del temple de la Mercè, a Barcelona (1939), i el retaule del Roser de l’església de Vilafranca del Penedès (1962).
Reconstruí i decorà la imatge de la Mare de Déu de la Candela, de Valls. Fou el decorador de l’avantllotja reial del Gran Teatre del Liceu.
(Catalunya, vers 1644 – Barcelona, vers 1725)
Fuster artístic i escultor. Fou un dels escultors que l’any 1679 sol·licitaren la formació del gremi d’escultors de Barcelona.
Col·laborà a la construcció del retaule de Sant Sever de la catedral de Barcelona (1681-82), com a ajudant de Santa Cruz. El 1682, juntament amb Joan Gra i Joan Roig, feu un projecte, que fou acceptat, per al retaule de Sant Marc que el gremi de sabaters havia de construir al mateix temple.
Fou el pare de:
Francesc Trulls (Catalunya, vers 1687 – segle XVIII) Escultor. Obrà una imatge de Sant Jaume per decorar la reixa de la capella de Santa Llúcia de la seu de Barcelona (1721) i un sagrari per a l’església de Sant Genís dels Agudells (1724). Fou el pare de Francesc Trulls (Catalunya, vers 1729 – segle XVIII) Escultor. La seva obra és desconeguda.
Josep Trulls (Catalunya, vers 1677 – 1749) Escultor. Amb la col·laboració del seu fill, Josep Trulls (Catalunya, vers 1717 – 1776) treballaren en el retaule de Sant Albert per a l’església del Carme de Barcelona (1747-48). Aquest segon Josep fou un dels mestres de Ramon Amadeu (1756-60).
(Catalunya, segle XIX)
Embotidor. Treballà a Barcelona als obradors d’ebenisteria de Manuel Pérez, on féu una tauleta vetllador en marqueteria de més de sis-centes seixanta mil peces que fou premiada a l’Exposició Universal de Londres del 1851.
En féu una altra -amb disseny de Lluís Rigalt- de més d’un milió de peces de fustes de colors diferents, oferta a Isabel II en la seva visita a Barcelona el 1860.
Possible parent seu devia ésser Josep Trobat (València, segle XIX) Ebenista. Fabricà en gran escala el moble corbat i l’exportà a Cuba, Puerto Rico i Filipines fins que aquestes colònies s’independitzaren.
(Vimbodí, Conca de Barberà, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Fuster gòtic.
L’any 1381 contractà la construcció d’uns dossers de fusta tallada, pintada i daurada per cobrir les tombes reials de Poblet, d’acord amb el projecte del mestre Eloi de l’any 1360. Deu anys després eren acabats.
Les destruccions del 1835 van malmetre tot el conjunt.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Mestre fuster. Primer membre d’aquesta família d’arquitectes.
Hom li atribueix la casa Collasso del Pla de Palau de Barcelona, però la seva única obra documentada fou el pont de fusta construït entre la Duana i el Palau Reial (1802), segons projecte de Tomàs Soler i Ferrer, en fer una visita els reis d’Espanya i d’Etrúria amb motiu de les esposalles règies (plànols conservats a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona).
Fou el pare de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 