(Catalunya, segle XII – 1176)

Religiós. Era fill de Guillem, senyor de Bellpuig, i germà de Berenguer Arnau, un dels conqueridors de Lleida el 1149.

Ramon es retirà a fer vida d’anacoreta. Volgué fundar un monestir benedictí. El 1157 obtingué de Ramon Berenguer IV uns terrenys deserts de la part de Cérvoles. Dins el mateix any aconseguí del noble Ramon de Cervera un altre terreny, aquest a Vallbona.

S’instal·laren als indrets cedits molts eremitans d’ambdós sexes, que vivien segons la regla de sant Benet. Hug, abat del monestir de Poblet, tractà amb èxit d’atreure’s aquella fundació incipient.

El 1163 obtingué de Guillem de Cervera tota la senyoria de Vallbona, que figurà com a cessió a l’abat pobletà. El domini superior d’aquest obligaria Ramon d’Anglesola, dit també sovint Ramon de Vallbona, a cedir els seus petits drets a Poblet, el 1171.

Des d’aleshores foren distingides dues zones de poblament d’ermitans: una de masculina, que no trigaria a perdre’s en la dispersió, per la part on s’alça avui el poble de Poboleda (Priorat), i una de femenina que s’agrupà en comunitat a Vallbona, seguint la regla del Cister per influència pobletana.

Amb aquestes translacions restà abandonat un petit nucli masculí a Colobres (Cèrvoles), feble intent comunitari d’alguns ermitans. Diverses religioses ocuparen el lloc vacant, mantenint-se a part de la nova fundació de Vallbona.

Amb el temps hi anirien tanmateix a parar, de manera que Vallbona seria l’únic, però ben durador, resultat de les iniciatives de Ramon d’Anglesola.

Morí quan Vallbona era ja una realitat molt prometedora però no havia aconseguit la incorporació del petit grup que es mantenia a Colobres, malgrat els esforços fets per Ramon en aquest sentit.