(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1850 – Barcelona, 24 juliol 1922)
Religiosa. Fundadora, amb F.X. Butinyà, de l’orde de les josefines. En fou superiora general (1898-1912).
Per dificultats internes de la fundació en sortí el 1913. Va ésser rehabilitada el 1963.
(Lleida, 1463 – Nàpols, Itàlia, 21 desembre 1542)
Religiosa i fundadora de les caputxines.
Maridada amb Joan Llong, regent del Consell d’Aragó, passà a Nàpols (1506), ja vídua, animada per Hector Vernazza, fundà un hospital de inguaribles (1520) i es posà sota el guiatge espiritual de Gaietà de Thiene.
Fundà un convent del tercer orde franciscà (1535), que poc després posà sota l’orientació caputxina (1538), per la qual cosa fou considerada la fundadora d’aquest orde, que passà a Espanya per obra d’una altra catalana Àngela Seralina.
En fou incoada la causa de beatificació.
(Cervera, Segarra, 18 desembre 1800 – Talarn, Pallars Jussà, 11 gener 1885)
Fundadora. Membre de les germanes de la caritat de Cervera (1820), on fou mestra de novícies i superiora (1833).
Durant la primera guerra carlina s’ocupà dels hospitals de sang (Solsona, Valldaura, Berga) i, en acabar, emigrà a França (Tolosa). Repatriada (1844), dirigí la casa de la Misericòrdia (1849-59).
El bisbe Josep Caixal d’Urgell li confià la direcció de l’hospital d’Urgell i l’animà a una fundació religiosa, que ell mateix aprovà (1860), dedicada a l’ensenyament i a beneficència, l’Institut de la Sagrada Família, que s’estengué ràpidament ja en vida de la fundadora, malgrat les dificultats polítiques del moment.
(Riudecanyes, Baix Camp, 28 maig 1848 – Barcelona, 15 desembre 1917)
Religiosa. Cofundadora (1878) amb la seva mare Teresa Toda i Juncosa, de la Congregació de Carmelites Teresianes de Sant Josep a Barcelona.
Foren dirigides per Josep Caixal, bisbe d’Urgell, i Agustí Verdura, carmelità.
(Llagostera, Gironès, 24 octubre 1813 – Girona, 10 març 1884)
Religiosa. Es 1850 es traslladà a Girona i serví al Dr. Ros, cirurgià de l’Hospital de Santa Catalina.
El 1870 fundà, amb Carme Esteve, l’Institut de les Religioses de Sant Josep, dedicat a l’atenció dels malalts tant a les cases particulars com als hospitals. El 1880 la congregació inaugurà el noviciat i els anys següents fundà noves comunitats en diverses poblacions catalanes (la Bisbal d’Empordà, Banyoles, Lloret de Mar, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols, Blanes).
El 1928, el papa Pius XI concedí l’aprovació pontifícia i el Decretum Laudis a la congregació, i l’aprovació definitiva del Vaticà tingué lloc al juny de 1936.
L’any 1998 es clogué l’etapa diocesana del seu procés de beatificació.
Actualment, les congregacions de les religioses de Sant Josep de Girona són presents a l’estat espanyol, França, Itàlia i en diversos països d’Amèrica i de l’Àfrica central.
(Santiago de Xile, Xile, 4 juny 1816 – Barcelona, 3 abril 1891)
Fundadora. El 1816 emigrà, amb la seva família, a Barcelona, a causa de la guerra.
El 1832 es casà amb Josep M. Serra, també emigrat xilè i descendent d’una família catalana. Vídua (1882), es dedicà a l’acció de caràcter benèfic.
Impulsora de la primera fundació salesiana a Catalunya -les escoles professionals salesianes de Sarrià (1883)-, que la posà en contacte amb Giovani Bosco, amb qui mantingué una relació personal.
Possibilità, també, la fundació de l’hospital de Nostra Senyora del Sagrat Cor. Col·laborà en la creació d’escoles religioses als barris obrers de Barcelona i en d’altres institucions benèfiques.
Li ha estat incoat procés de beatificació.
(Terrades, Alt Empordà, 24 agost 1769 – Zuera, Aragó, 19 agost 1829)
Eclesiàstic i fundador. Estudià filosofia a la universitat d’Osca i biologia al col·legi dominicà de Barcelona i a la universitat de Saragossa.
Fou passioner de l’hospital general de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, per a l’assistència del qual fundà (1804) un institut religiós, que tenia una branca femenina, creada en col·laboració amb Maria Ràfols i Bruna i que esdevingué Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, i una branca masculina, que s’extingí al cap de poc.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 12 desembre 1897 – Barcelona, 15 maig 1956)
Religiosa. Fundadora de l’Institut Secular de les Operàries Parroquials.
En el seu poble natal comença, el 1916, una tasca d’apostolat religiós i de col·laboració parroquial a favor de la joventut, els obrers i els necessitats.
La primera comunitat femenina d’aquest apostolat seglar es constituí el 1931, però fins al 1962 la institució no fou reconeguda per la Santa Seu.
(Catalunya, segle XII – 1176)
Religiós. Era fill de Guillem, senyor de Bellpuig, i germà de Berenguer Arnau, un dels conqueridors de Lleida el 1149.
Ramon es retirà a fer vida d’anacoreta. Volgué fundar un monestir benedictí. El 1157 obtingué de Ramon Berenguer IV uns terrenys deserts de la part de Cérvoles. Dins el mateix any aconseguí del noble Ramon de Cervera un altre terreny, aquest a Vallbona.
S’instal·laren als indrets cedits molts eremitans d’ambdós sexes, que vivien segons la regla de sant Benet. Hug, abat del monestir de Poblet, tractà amb èxit d’atreure’s aquella fundació incipient.
El 1163 obtingué de Guillem de Cervera tota la senyoria de Vallbona, que figurà com a cessió a l’abat pobletà. El domini superior d’aquest obligaria Ramon d’Anglesola, dit també sovint Ramon de Vallbona, a cedir els seus petits drets a Poblet, el 1171.
Des d’aleshores foren distingides dues zones de poblament d’ermitans: una de masculina, que no trigaria a perdre’s en la dispersió, per la part on s’alça avui el poble de Poboleda (Priorat), i una de femenina que s’agrupà en comunitat a Vallbona, seguint la regla del Cister per influència pobletana.
Amb aquestes translacions restà abandonat un petit nucli masculí a Colobres (Cèrvoles), feble intent comunitari d’alguns ermitans. Diverses religioses ocuparen el lloc vacant, mantenint-se a part de la nova fundació de Vallbona.
Amb el temps hi anirien tanmateix a parar, de manera que Vallbona seria l’únic, però ben durador, resultat de les iniciatives de Ramon d’Anglesola.
Morí quan Vallbona era ja una realitat molt prometedora però no havia aconseguit la incorporació del petit grup que es mantenia a Colobres, malgrat els esforços fets per Ramon en aquest sentit.
(Terrassa, Vallès Occidental, 24 desembre 1874 – Barcelona, 10 desembre 1930)
Jesuïta. Preocupat per l’atenció als malalts inguaribles, promogué l’obra anomenada Cottolengo del Pare Alegre, que no arribà a realitzar-se fins després de la seva mort.
Fou director de les Congregacions Marianes d’adolescents i de joves de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 