Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Caupena -llinatge-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – Grècia, segle XV)

Llinatge d’origen català, que tingué la senyoria dels darrers reductes de la dominació catalana a Grècia: l’illa d’Egina i Piada, a l’Argòlida.

El més antic fou Aliot (I) de Caupena  (Grècia, segle XIV – segle XV )  Coper del rei Martí I de Sicília. Fou el pare d’:

Antoni (I) de Caupena  (Grècia, segle XIV – segle XV)  Esdevingué senyor d’Egina i de Piada (vers 1402-1418) probablement pel seu suposat matrimoni amb la filla i hereva de Joan Frederic d’Aragó. Fou succeït pel seu fill:

Aliot (II) de Caupena  (Grècia, 1418 – 1440)  Tingué un fill il·legítim:

Antoni (II) de Caupena  (Grècia, segle XV – 1451)  Senyor d’Egina i de Piada. Es casà amb una filla adoptiva del duc d’Atenes, Antoni I Acciaiuoli. En morir sense fills, la senyoria d’Egina passà a Venècia i la senyoria de Piada fou heretada pel seu oncle:

Arnau Guillem de Caupena  (Grècia, segle XV – 1460)  Senyor de Piada. Renuncià als seus drets a Egina a canvi d’una pensió. El seu nom ha perdurat en el mont Arnà, a l’Argòlida. Fou el pare d’:

Aliot (III) de Caupena  (Grècia, segle XV)  Intentà, endebades, de recuperar l’illa d’Egina.

Castellví -llinatge-

11 Respostes

(País Valencià, segle XIV – segle XVI)

Llinatge militar, establert al Regne de València arran de la conquesta al segle XIII.

En fou l’estirp documentada Gonçal de Castellví (País Valencià, segle XIV – 1391)  Primer senyor de Carlet i uixer d’armes del rei.

Altres membres d’aquest llinatge foren:

Gaspar de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Era senyor de Carlet. El 1473 formava part de les forces de Joan II el Sense Fe que entraren a Perpinyà i que hi foren assetjades pels francesos.

Gilabert de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Com altres tres cavallers del seu llinatge, figura entre les forces que resistiren a Perpinyà el setge francès de 1473.

Jaume de Castellví  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1399, a Saragossa, assistí a la coronació bastant retardada que hi celebraren Martí I l’Humà i la reina Maria de Luna.

Lluís de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. El 1452 fou nomenat, per Alfons IV el Magnànim, membre del consell de la reina Maria de Castella al Principat.

Miquel de Castellví  (València, segle XVI)  Heraldista. De família noble. Honorat Joan II encarregà, per al príncep Carles d’Aragó, fill de Felip II, el Libro de linajes, escudos, armas, devisas y sellos.

Pere de Castellví  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. Després de caure Carinyena el 1363, entrà a Aragó amb els grans reforços catalans que acudiren aleshores al front.

Basili de Castellví i de Ponç  (País Valencià, segle XVII)  Governador de València i lloctinent interí del regne. Pertangué a la branca de Villatorcas, d’origen no conegut. Fou el pare de Josep de Castellví Coloma d’Alagó i Borja.

Castelló, Josep

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)

Polític. Fou membre del consell reial i intendent d’Extremadura.

Era un dels diputats valencians a les Corts de Cadis (1810-13). Hi tingué intervencions remarcables, encara que no gaire nombroses.

Element moderat dintre el conjunt dels liberals, destacà fent notar la superioritat de les Corts sobre els ministres.

Carròs de Vilaragut -llinatge-

3 Respostes

Joan Carrós de Vilaragut  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Fill de Carrossa de Vilaragut i de Pere Pardo de la Casta. Senyor d’Albaida, adquirí novament (1465) la baronia de Corbera, que els seus pares havien venut a la corona (1418). Es casà amb Brianda de Bellvís i foren els pares de Francesc Carròs Pardo de la Casta i i de Bellvís.

Ramon Carròs de Vilaragut i de Castellví  (País Valencià, segle XVI)  Alcaid i capità de Bugia. Fill del primer baró de Toga, Francesc Carròs de Vilaragut. És considerat un dels herois de la defensa de Bugia durant el setge dels turcs de Barba-rossa (1515), assolida gràcies a una expedició mallorquina d’auxili.

Lluís Carròs de Vilaragut i Eslava  (País Valencià, segle XVI – València, 1555)  Funcionari reial. Baró de Toga; era fill de Lluís Carròs de Vilaragut i de Castellví, el qual succeí en els càrrecs de governador de Xàtiva (vers 1526) i de batlle general de València. Participà en la lluita contra els moriscs de la serra d’Espadà (1526). El 1546 encarregà la confecció d’una còpia de les obres d’Ausiàs Marc i la precedí d’una breu biografia en català, del poeta. La còpia serví a Jorge de Montemor per a la seva traducció castellana de les poesies d’aquest poeta.

Carrillo de Toledo y Chacón, Luis

1 Resposta

(Puebla de Montalbán, Castella, 1564 – Madrid, 2 febrer 1626)

Lloctinent de València (1605-15). Durant el seu govern tingué lloc l’expulsió dels moriscs del regne de València (decret del 22 setembre 1609); poc abans havia ordenat de fer un recompte detallat dels pobles del regne habitats per moriscs.

Dirigí les operacions d’embarcament (en tres mesos en sortiren més de 116.000); fins al començament del 1612 no aconseguí de resoldre del tot el problema plantejar pels petits nuclis, refugiats a la serra de Laguar i, sobretot, a la mola de Cortes.

Havia obtingut una excepció del sis per cent dels expulsats per tal de pal·liar el problema agrícola, però no fou mantinguda per la cort.

Cardona i Vidal, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – 1744)

Doctor en dret i receptor de Reial Patrimoni, gran amic i biògraf de sant Josep Oriol.

Canals i Mayol, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XIX – 1856)

Advocat. Secretari de la comissió provincial d’instrucció primària de Mallorca i de la Universal Consignació.

El 1849 fou comissionat a Madrid per resoldre el problema del deute consignat, per a la qual cosa escriví una Memoria sobre la Universal Consignación de Mallorca (1849), base per a la definitiva abolició d’aquesta càrrega que gravava l’economia mallorquina des de la baixa edat mitjana.

Calvo i Rodríguez, Carmel

Deixa un comentari

(València, 1835 – 14 novembre 1905)

Escriptor. Fou secretari de les diputacions provincials d’Àvila (1870-73) i d’Alacant (1873-1905).

Autor de poesies en castellà i d’obres teatrals com El asunto de un drama (1888). Publicà també la novel·la Los pobres de espíritu (1889).

Calatayud i Buades, Lluís

Deixa un comentari

(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1887 – Asp, Vinalopó Mitjà, 1977)

Escriptor. Ha estat inspector de primer ensenyament a diverses ciutats.

És autor dels reculls poètics Paisajes y pueblos (1924) i España (1958). També publicà Sevilla y la Semana Santa (1927) i La pedagogía y los clásicos españoles.

Cabrero, Juan

Deixa un comentari

(Saragossa, 1440 – Saragossa ?, 1514)

Cambrer major de Ferran II el Catòlic, on arribà a ésser un dels seus consellers íntims. Quan tingué lloc l’expulsió dels jueus (1492) li rei li atorgà el castell i el call de Saragossa i el nomenà cavaller de Sant Jaume.

Tingué un paper important en el descobriment d’Amèrica, en aconsellar al rei que acceptés el projecte de Colom d’anar a les Índies per la ruta occidental.