Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Fages i Padern, Jacint

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1683 – 1758)

Advocat. Ocupà diversos càrrecs públics.

Escrivà de Romaní i Mateu -germans-

4 Respostes

Eren fills d’Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader.

Jaume Escrivà de Romaní i Mateu  (País Valencià, segle XVI – València, 1630)  Fou rector del col·legi dels jesuïtes de Barcelona.

Onofre Escrivà de Romaní i Mateu  (País Valencià, 1577 – 1621)  Fou l’iniciador de la línia dels comtes de l’Alcúdia. Cavaller de Montesa, patge de Felip II i conservador general del patrimoni reial de Sicília. La seva segona muller, Jerónima d’Íxer, li aportà les baronies de Xaló i de Gata i les senyories de l’Alcúdia de Carlet i de Ressalany, pel qual fet els seus descendents es cognomenaren Escrivà d’Íxer. Foren pares de Gonçal Escrivà d’Íxer (País Valencià, segle XVII)  Primer comte de l’Alcúdia (1645). Fou el pare de l’escriptor Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau.

Pere Escrivà de Romaní i Mateu  (València, 1572 – 1630)  Baró de Beniparrell i d’Argeleta. Fou receptor de la batllia de València. El 1604 es casà en primeres noces amb Àngela Bertran, neboda de sant Lluís Bertran. Llur nét fou:

Escrivà de Romaní i de Montpalau, Joan

2 Respostes

(País Valencià, segle XV – 1548)

Baró de Beniparrell, mestre racional del Regne de València i castellà de Morella, Olocau i Callosa. Fill de Joan Escrivà de Romaní i Ram.

Fou el pare de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl  (País Valencià, segle XVI – 1563)  Baró de Patraix, mestre racional del Regne de València i castellà de Morella, Olocau i Callosa. Amb el seu matrimoni amb Àngela Sabata de Mercader, senyora d’Argeleta i Boinegro, incorporà a la casa aquestes baronies. Foren pares de Francesc, Joaquim i Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader.

Escrivà, Jaume -varis-

5 Respostes

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Fill de Guillem Escrivà (mort d 1274). Documentat en 1272-73. Fou el pare de Guillem Escrivà (mort a 1329).

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Marí. El 1293 fou tramés a l’estret de Gibraltar com a vice-almirall, amb dues galeres de València i assumint també el comandament superior sobre cinc galeres de Barcelona que duia Ramon Marquet. L’any següent, per l’agost, tornava a l’estret amb quinze galeres.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – abans 1348)  Senyor de l’escrivania de València. El 1323 anà a l’expedició per sotmetre Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Alfons III el Benigne.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – 1349)  Cavaller. Participà en l’expedició de Jaume II el Just contra Sardenya (1324).

Jaume Escrivà  (País Valencià, 1341 – 1400 ?)  Senyor de l’escrivania de València. Fill segon de Peirona Escrivà i de Pere Roís de Corella. El seu avi Jaume Escrivà (mort abans 1348) el féu hereu. Es casà amb Mateua de Montcada i foren els pares de Jaume Escrivà i de Montcada (País Valencià, segle XV)  Es casà el 1426 amb Isabel Joan i foren pares de de Ramon Guillem de Corella i de Pere Roís Escrivà i Joan  (País Valencià, segle XV – 1477)  Senyor de l’escrivania de València. Havent-li premort tres fills tinguts de la seva muller Isabel de Vilanova, en morir féu hereu el seu germà clergue, Ramon Guillem de Corella.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Poeta. Identificable amb algun dels diferents Jaumes del llinatge Escrivà. Tres cançoners del segle XV li atribueixen una poesia en francès i d’altres en català aprovençalat, no totes, però, de paternitat segura. En la que comença amb Pusque demandat m’avets juga jocosament amb el seu cognom.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Fill de Guillem Escrivà i Romeu i de Brunissenda. Fou el pare de Joan Escrivà (mort 1427).

Escrivà, Bernat -varis-

Deixa un comentari

Bernat Escrivà  (País Valencia, segle XII – segle XIII) Reboster del rei Jaume I el Conqueridor, documentat el 1219. No és segur el seu parentiu amb els Escrivà que més tard treballaren per al rei, ni, per tant, amb el seu homònim amb el qual ha estat identificat, amb versemblança, pel cronista Bernat Desclot.

Bernat Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Possible germà de Guillem (notari reial) i d’Arnau (batlle). Fou batlle de València (1257-61).

Escrivà, Andreu Guillem -varis-

4 Respostes

Andreu Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII – 1329/31)  Fill segon d’Arnau d’Escrivà. Fou el fundador de la línia dels senyors d’Agres. Era menor d’edat el 1283. Hom el pot identificar amb el qui comprà, el 1316, la baronia de Beniparrell, que més tard passà novament als Romaní, i amb el qui l’any 1327 fou lloctinent de procurador general del Regne de València en nom de l’infant Alfons i de Bernat de Sarrià. Morí entre el 1329 i el 1331, data en què Beniparrell era a mans del seu fill:

Andreu Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV – la Pobla Llarga, Ribera Alta, 1347)  Fill de l’anterior. Fou lloctinent de procurador, el 1341, per Pere de Xèrica. Es mullerà amb Marieta d’Artés, rebé Agres de Pere III el Cerimoniós durant la guerra de la Unió. Morí amb un fill seu a la batalla de la Pobla Llarga. Un altre fill fou Andreu Guillem Escrivà i d’Artés (País Valencià, segle XIV – 1379)  Senyor d’Agres. Es casà, abans del 1365, amb Sança Pallarès. El seu fill i successor fou:

Andreu Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV – 1397)  Baró d’Agres. L’any 1384 fou hereu universal d’Arnalda Escrivà. Fou camarlenc de la infanta Joana d’Aragó i d’Armanyac el 1384, i adalil de les escortes de València per Joan I el Caçador el 1390, càrrec que li confirmà Martí I l’Humà el 1397 per la seva fidelitat durant la rebel·lió del comte de Foix, marit de la esmentada infanta. Fou pare de Arnau Guillem Escrivà (mort 1417) i també de Jaume Guillem i de Sibil·la Escrivà i de Pròixida.

Entença, Guillem d’ -varis-

5 Respostes

Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Noble. Fill de Berenguer IV d’Entença i germà de Berenguer V. Anà a la conquesta de València i hi fou heretat.

Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Fill de Bernat Guillem de Montpeller, dit d’Entença i de Jussiana d’Entença. El rei l’armà cavaller. Pot ésser identificat amb Ramon Guillem o amb Bernat Guillem d’Entença, o potser era un altre germà mort jove.

Guillem d’Entença  (Catalunya, segle XIV)  Cambrer reial. Fill de Bernat Guillem. Morí jove. La seva filla Teresa, que es casaria amb l’aragonès Llop de Gurrea, fou la darrera que dugué el seu cognom.

Guillem d’Entença  (Ribagorça, fi segle XIII – 1332/34)  Fill de Gombau d’Entença, de qui heretà Benavarri i altres feus. De la conquesta de Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata. La seva germana Teresa li donà el lloc d’Ivars i el castell de Barbastre. Fou alcaid de Candanchú, i Alfons III el Benigne el convocà (1331) per anar a la croada contra Granada.

Entença, Gil Martines d’

3 Respostes

(Ribagorça, segle XIII)

Escuder reial (1275). Fill de Bernat Guillem d’Entença. Fou el pare de:

Gil Martines d’Entença  (Ribagorça, segle XIII – segle XIV)  Nebot de Gombau, el qual, essent procurador reial a València, el tingué com a lloctinent. Tenia diverses possessions a València i fou majordom de la infanta Teresa. Deixà només dues filles legítimes: Teresa d’Entença (reina de Catalunya) i:

Urraca d’Entença  (Ribagorça, segle XIV)  Muller del comte Arnau Roger II de Pallars. Posseí el lloc de Sanluri, a Sardenya, i, pel testament de la seva germana, tingué les rendes d’Alcolea.

Dualde i Serrano, Manuel

Deixa un comentari

(Burjassot, Horta, 16 juny 1914 – València, 9 gener 1955)

Historiador i llicenciat en dret. Membre de l’Arxiu de la Corona d’Aragó des del 1942, exercí diversos càrrecs a València (a l’Escola d’Estudis Medievals, a l’Institut d’Estudis Històrics, etc).

Obres principals: La concordia de Alcañiz (1947) i El compromiso de Caspe (1948).

Descatllar i de Santa Coloma, Pere

1 Resposta

(Mallorca, segle XV – 1482)

(o Descatlar)  Cavaller. Mestre de la seca de Mallorca i algutzir reial. Estigué al servei d’Alfons IV de Catalunya, a qui féu préstecs importants diverses vegades.

En fou recompensat amb la senyoria de Llucmajor (1438), de què no pogué gaudir perquè topà amb la resistència del procurador reial Llàtzer de Lloscos i amb la dels habitants de la vila; el 1424 havia obtingut ja la castellania d’Alaró.

El 1439 obtingué, a canvi, de diverses sumes, tots els drets i les regalies reials de la seca de Mallorca, coneguts amb el nom de la Bossa d’Or, drets que es mantingueren vinculats a la seva família fins al segle XIX. El 1464 li foren concedides encara 4.500 lliures sobre els drets reials de Selva de Mallorca.

Fou procurador general del Regne de Mallorca i conseller i jurat en cap de Mallorca el 1445.

Casat amb la pubilla Agnès Abrí, llurs descendents primogènits es cognominaren des d’aleshores Abrí-Descatllar.