Arxiu d'etiquetes: franciscans/es

Gamundí i Penya, Joan

(Deià, Mallorca, 1791 – Palma de Mallorca, 22 abril 1842)

Doctor en dret i franciscà. L’any 1821 s’exclaustrà. Fou nomenat rector del seminari de Palma i també de la Universitat de Mallorca durant els sis anys de la darrera restauració (1840-42).

D’idees liberals, formà part de la comissió encarregada de recollir els llibres i objectes artístics dels convents desamortitzats, que formaren el primer fons de la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca i que ell ordenà.

Publicà algunes obres didàctiques gramaticals.

Galens, Joan

(Menorca ?, segle XV)

Frare franciscà. Deixà escrites les traduccions de Medea i dels Proemis de les tragèdies de Sèneca, i un treball original titulat Breu parlament de les virtuts dels antics filòsofs.

Totes aquestes obres han estat perdudes.

Gadea, Miquel

(Benifallim, Alcoià, segle XVIII – València, 1821)

Frare franciscà. Fou lector de les facultats de filosofia i teologia de València, així com definidor de l’orde.

És autor d’una Vida de la madre sor Isabel María de Santa Ana (1801).

Gabaldà, Josep

(València, 1589 – Tecax, Mèxic, 1638)

Religiós franciscà. Es dedicà a l’ensenyament a diversos llocs d’Amèrica, i hi ocupà alguns càrrecs de l’orde.

És autor d’obres filosòfiques i piadoses en castellà.

Fullana i Oliver, Pere

(Campos, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1659)

Franciscà. Lector de filosofia i teologia; escriví en llatí un comentari del Llibre de contemplació i un tractat sobre el Llibre d’Amic e Amat, de Ramon Llull, tots dos inèdits.

Fortea, Manuel

(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVIII – Madrid, 1825)

Frare franciscà. Exercí diversos càrrecs i fou cronista de Castelló de la Plana.

Publicà col·leccions de sermons i un Elogio de San Antonio de Padua, entre d’altres escrits.

Forners, Bartomeu

(Palma de Mallorca, 1691 – 1788)

Franciscà i lul·lista. Estudià a Sant Miquel d’Escornalbou (Baix Camp) i a Magúncia.

Ocupà la càtedra lul·liana a la Universitat de Mallorca, i després anà a Salamanca, on creà un nucli consagrat a Ramon Llull, autor del qual va difondre i defensar les seves doctrines.

En diverses obres defensà la doctrina lul·liana i en publicà alguna versió castellana.

Fou germà seu Miquel Forners  (Palma de Mallorca, 1688 – 1751)  Franciscà i lul·lista. Estudià a Magúncia i publicà el Dialogus, en què pretenia de demostrar les veritats de la fe segons la raó natural. Deixà inèdita una introducció a l’art lul·lià.

Fornelles, Francesc

(Dénia, Marina Alta, segle XVIII – Medina Sidònia, Andalusia, 1765)

Franciscà. Fou orador remarcable. Acompanyà a Itàlia el seu mestre fra Josep Sirera, i pronuncià les conclusions del capítol general celebrat a Florència.

Figueres -varis bio-

Figueres  (València ?, segle XIV – segle XV)  Poeta. Hom li atribueix la composició de tres poemes amorosos i un de caràcter religiós recollits als cançoners Vega-Aguiló i de París.

Figueres  (Catalunya, segle XVIII)  Religiós jesuïta. El 1635 publicà una Suma espiritual.

Francesc Figueres  (Barcelona, segle XVII)  Frare franciscà. El 1651 publicà una Apologia de l’orde de Sant Francesc.

Nicolau Josep Figueres  (Sueca, Ribera Baixa, 1594 – València, 1670)  Frare dominicà. Residí al convent de Sant Domènec de València, on hi prengué l’hàbit el 1610. Fou bon hebraista. Publicà, en llatí i en castellà, diverses obres religioses.

Figuera i Tomàs, Pere Antoni

(Llucmajor, Mallorca, 23 desembre 1772 – Palma de Mallorca, 16 març 1847)

Frare franciscà exclaustrat.

L’any 1840 publicà a l’illa un Diccionari mallorquí-castellà i el primer que s’ha donat a llum, que inclou un recull d’adagis mallorquins, i un interessant Diccionaret de vàrios termes mallorquins antiquats o que ja no se usen, compost per N. Per a entendre el cèlebre poeta llemosí Ausiàs March.