Arxiu d'etiquetes: franciscans/es

Figueres -varis bio-

Deixa un comentari

Figueres  (València ?, segle XIV – segle XV)  Poeta. Hom li atribueix la composició de tres poemes amorosos i un de caràcter religiós recollits als cançoners Vega-Aguiló i de París.

Figueres  (Catalunya, segle XVIII)  Religiós jesuïta. El 1635 publicà una Suma espiritual.

Francesc Figueres  (Barcelona, segle XVII)  Frare franciscà. El 1651 publicà una Apologia de l’orde de Sant Francesc.

Nicolau Josep Figueres  (Sueca, Ribera Baixa, 1594 – València, 1670)  Frare dominicà. Residí al convent de Sant Domènec de València, on hi prengué l’hàbit el 1610. Fou bon hebraista. Publicà, en llatí i en castellà, diverses obres religioses.

Figuera i Tomàs, Pere Antoni

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca, 23 desembre 1772 – Palma de Mallorca, 16 març 1847)

Frare franciscà exclaustrat.

L’any 1840 publicà a l’illa un Diccionari mallorquí-castellà i el primer que s’ha donat a llum, que inclou un recull d’adagis mallorquins, i un interessant Diccionaret de vàrios termes mallorquins antiquats o que ja no se usen, compost per N. Per a entendre el cèlebre poeta llemosí Ausiàs March.

Ferriol, Felip

Deixa un comentari

(València, segle XVII)

Frare franciscà. Fou nomenat provincial el 1654.

És autor d’un recull de divuit biografies sobre personatges provincials de l’orde.

Ferrer, Jaume -varis-

1 Resposta

Jaume Ferrer  (Illes Balears, segle XIV)  Navegant. El 1346 resseguí amb un uixer les costes d’Àfrica fins a la desembocadura del Senegal, i potser fins a la del Níger, en cerca d’or. La notícia de la seva expedició apareix escrita al famós Atlas català (1375).

Jaume Ferrer  (Mallorca, segle XV – Portugal ?, segle XV)  Navegant i matemàtic. L’infant Enric el Navegant de Portugal el féu anar a la famosa escola de nàutica de Sagres, i el designà per dirigir-hi l’Acadèmia de Ciències.

Jaume Ferrer  (València, segle XVI – segle XVII)  Metge. És autor d’un Libro en el cual se trata del verdadero conocimiento de la peste y sus remedios para cualquier calidad de personas (1600).

Jaume Ferrer  (l’Alcora, Alcalatén, segle XVII – Castelló de la Plana, 1717)  Frare franciscà. Escriví un Compendio histórico de los más principales sucesos del mundo (1699), així com algunes obres de caràcter religiós.

Ferrer, Antoni -varis-

Deixa un comentari

Antoni Ferrer  (València, segle XVII – Sant Joan de la Ribera, València, 1644)  Frare franciscà. Gaudí de gran fama per les seves virtuts. És autor d’escrits religiosos.

Antoni Ferrer  (Olot, Garrotxa, 1728 – 1823)  Religiós. És autor d’algunes obres piadoses. Ensenyà filosofia i teologia a Tortosa.

Antoni Ferrer  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Jurisconsult. Escriví diversos treballs de caràcter jurídic.

Ferrando i Arnau, Francesc

Deixa un comentari

(València, 1848 – Santiago de Compostel·la, Galícia, 1922)

Franciscà. Excel·lí molt com a predicador. Traduí i anotà les obres de sant Bonaventura i d’altres.

Escriví en castellà diversos treballs originals de caràcter religiós.

Fe, Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI – Manacor, Mallorca, 1605)

Franciscà. Fou guardià (1571) dels convents d’Alcúdia i de Sant Francesc (1590) i de Jesús (1598) de Palma de Mallorca.

Participà, com a religiós adjunt a les forces navals, a la batalla de Lepant i restà uns quants anys a Sicília (1571-74).

Deixà escrits referents a la història de Mallorca dels segles XII al XVI, especialment referent al seu orde.

Factor i Estanya, Pere Nicolau

2 Respostes

(València, 29 juny 1520 – 23 desembre 1583)

Pintor, escriptor místic i sant. Pertanyé a l’orde franciscà observant (1537), exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València (1538-82) i del Principat (1582-83).

Com a pintor, possiblement fou deixeble de Joan de Joanes. Conreà un estil impregnat d’art rafaelista, però exempt de vigor, malgrat el seu domini del dibuix. És autor d’una Mare de Déu de la Llet (Museu de Belles Arts de València), Sant Francesc, Santa Clara i Sant Bernadí (descalzas Reales, Madrid) i d’uns frescos del convent de Jesús a València.

Excel·lí en la il·luminació de llibres de cor (Diürn, de Lluís Bertran). Conreà també, en llatí i en castellà, la poesia, la música i l’aritmètica, i ha deixat diverses cartes d’orientació espiritual.

Fou beatificat el 1786 per Pius VI. Festa: 14 de desembre.

Fabuel, Gil

Deixa un comentari

(Xulella, Serrans, segle XVIII – Llíria, Camp de Túria, 1747)

Frare franciscà. Deixà escrits de caràcter històrico-religiós. Un d’ells és Oración por las honras del excelentísimo señor duque de Berwick y de Liria (1735).

Esteve i Puig, Pere

1 Resposta

(Dénia, Marina Alta, 19 octubre 1582 – València, 3 novembre 1658)

Predicador. Franciscà observant, comissari de la Santa Casa de Jerusalem (1614) i predicador apostòlic.

Predicà en català durant més de quaranta anys per les places i carrers de València a un públic popular; els seus sermons eren acomodats a la llengua dialectal, amb molts castellanismes i nombroses notes còmiques.

Partidari de Felip IV, participà directament en la lluita durant la guerra dels Segadors, sobre la qual escriví diferents composicions en vers (La guerra de Catalunya, Carta als miquelets). És autor també de goigs i d’una Història del Sant Sepulcre, en general de molt poca qualitat.