Arxiu d'etiquetes: França (nascuts a)

Renouvier, Charles

Deixa un comentari

(Montpeller, França, 1 gener 1815 – Prada, Conflent, 1 setembre 1903)

Filòsof. Principal representant a França del neocriticisme que, després de Kant, defensà les tesis de la llibertat i del personalisme i negà la possibilitat de la metafísica com a ciència.

Els seus últims anys els visqué prop del seu deixeble Louis Prats, a Prada.

Publicà, entre altres obres, Essais de critique générale (1854-64), Introduction à la philosophie analytique de l’histoire (1896), Philosophie analytique de l’histoire (1896), Histoire et solution des problèmes métaphysiques (1901).

Barrière, Pròsper de la

2 Respostes

(Toulon, França, 13 maig 1792 – Perpinyà, 14 setembre 1844)

Arquitecte i impressor. Treballà al departament dels Pirineus Orientals durant la Restauració i el regnat de Lluís Felip de França. Cavaller de Basterot.

Popularitzà els monuments rossellonesos amb la publicació, a Perpinyà, dels reculls de litografies Voyage pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales (1824-25) i Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales (1829), aquest darrer amb text.

Gesaleic

Deixa un comentari

(França, segle V – Àfrica ?, 511)

Rei visigot (507-510). Fill natural i successor d’Alaric II, però, atacat alhora, pels francs i els burgundis, es retirà a Barcelona. Poc temps després, les tropes de Teodoric el feren fugir al regne càndal del nord d’Àfrica.

Morí quan intentava de recuperar novament el tron amb l’ajut dels vàndals.

Gerbet, Philippe

Deixa un comentari

(Poligny, França, 5 febrer 1798 – Perpinyà, 7 agost 1864)

Bisbe de Perpinyà (1854-64). S’orientà cap un conservadorisme creixent.

Com a bisbe fundà convents al Rosselló i publicà pastorals en defensa del papa Pius IX i una Instruction pastorale sur les erreurs du temps présent (1860).

Genevoix, Maurice

Deixa un comentari

(Decize, França, 29 novembre 1890 – Xàbia, Marina Alta, 8 setembre 1980)

Escriptor. Greument ferit a la Primera Guerra Mundial (1915), es donà a conèixer amb una sèrie de relats sobre dramàtiques experiències de la guerra.

Des del 1922 es convertí en el mestre de la novel·la camperola, amb un enfocament qualificat de naturalisme optimista; també és autor d’un cicle animalístic. Ingressà a l’Académie Française (1946), de la qual fou secretari perpetu (1958-73).

Va morir estant de vacances al País Valencià, i el 2020 les seves restes foren traslladades al Panteó Nacional de París.

Fulló, Felip

Deixa un comentari

(França ?, segle XV – Illes Balears, segle XVI)

Escultor. Establert a Mallorca.

És autor dels cadirats del cor de la seu de Mallorca, obra contractada el 1514. S’hi observa una barreja d’influències flamenques i italianes, més concretament florentines. Col·laborà en aquesta obra l’aragonès Juan de Salas.

Fortià-Durban, François de

Deixa un comentari

(Avinyó, Provença, 1631 – Montlluís, Alta Cerdanya, 1700)

Militar. Com a comandant d’un regiment d’infanteria prengué part activa en la guerra dels Segadors, i es destacà als setges de Bellaguarda i de Perpinyà, on actuà com a enginyer.

Lluís XIV li enfeudà Fortià i Fortianell (era descendent de Sibil·la de Fortià).

Fou encarregat de dur a terme la construcció del fort de Montlluís, planejat per Vauban. Fou governador d’aquesta plaça des del 1679.

Estefania -comtessa Rosselló-

Deixa un comentari

(França ?, segle XI – Rosselló, segle XII)

Dama. El seu llinatge no ha estat determinat amb certesa.

Fou muller del comte Guislabert II de Rosselló i mare de Girard I.

Espagnac, Henri d’

Deixa un comentari

(castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 1736 – Palma de Mallorca, 1811)

(o d’Espagne)  Militar. Oferí els seus serveis a Carles IV de Borbó i s’establí (1793) a Mallorca.

En la Guerra Gran participà en la campanya del Rosselló.

Escarguel, Lazare

Deixa un comentari

(Rotier, Llenguadoc, 23 març 1816 – 26 maig 1893)

Polític. S’establí a Perpinyà, on es casà. Durant el Segon Imperi es féu remarcar com a republicà i el 1870, en proclamar-se la Tercera República Francesa, fou elegit maire de Perpinyà (1870-74).

Presidí diversos anys l’assemblea departamental; fou diputat d’extrema esquerra (1871-73 i 1876-81) a l’assemblea nacional pel departament dels Pirineus Orientals, i senador pel mateix departament del 1881 al 1891. Aquest any, derrotat a les eleccions, es retirà a Rotier.