Arxiu d'etiquetes: França (nascuts a)

Renouvier, Charles

Deixa un comentari

(Montpeller, França, 1 gener 1815 – Prada, Conflent, 1 setembre 1903)

Filòsof. Principal representant a França del neocriticisme que, després de Kant, defensà les tesis de la llibertat i del personalisme i negà la possibilitat de la metafísica com a ciència.

Els seus últims anys els visqué prop del seu deixeble Louis Prats, a Prada.

Publicà, entre altres obres, Essais de critique générale (1854-64), Introduction à la philosophie analytique de l’histoire (1896), Philosophie analytique de l’histoire (1896), Histoire et solution des problèmes métaphysiques (1901).

Barrière, Pròsper de la

2 Respostes

(Toulon, França, 13 maig 1792 – Perpinyà, 14 setembre 1844)

Arquitecte i impressor. Treballà al departament dels Pirineus Orientals durant la Restauració i el regnat de Lluís Felip de França. Cavaller de Basterot.

Popularitzà els monuments rossellonesos amb la publicació, a Perpinyà, dels reculls de litografies Voyage pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales (1824-25) i Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales (1829), aquest darrer amb text.

Fulló, Felip

Deixa un comentari

(França ?, segle XV – Illes Balears, segle XVI)

Escultor. Establert a Mallorca.

És autor dels cadirats del cor de la seu de Mallorca, obra contractada el 1514. S’hi observa una barreja d’influències flamenques i italianes, més concretament florentines. Col·laborà en aquesta obra l’aragonès Juan de Salas.

Fortià-Durban, François de

Deixa un comentari

(Avinyó, Provença, 1631 – Montlluís, Alta Cerdanya, 1700)

Militar. Com a comandant d’un regiment d’infanteria prengué part activa en la guerra dels Segadors, i es destacà als setges de Bellaguarda i de Perpinyà, on actuà com a enginyer.

Lluís XIV li enfeudà Fortià i Fortianell (era descendent de Sibil·la de Fortià).

Fou encarregat de dur a terme la construcció del fort de Montlluís, planejat per Vauban. Fou governador d’aquesta plaça des del 1679.

Estefania -comtessa Rosselló-

Deixa un comentari

(França ?, segle XI – Rosselló, segle XII)

Dama. El seu llinatge no ha estat determinat amb certesa.

Fou muller del comte Guislabert II de Rosselló i mare de Girard I.

Espagnac, Henri d’

Deixa un comentari

(castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 1736 – Palma de Mallorca, 1811)

(o d’Espagne)  Militar. Oferí els seus serveis a Carles IV de Borbó i s’establí (1793) a Mallorca.

En la Guerra Gran participà en la campanya del Rosselló.

Escarguel, Lazare

Deixa un comentari

(Rotier, Llenguadoc, 23 març 1816 – 26 maig 1893)

Polític. S’establí a Perpinyà, on es casà. Durant el Segon Imperi es féu remarcar com a republicà i el 1870, en proclamar-se la Tercera República Francesa, fou elegit maire de Perpinyà (1870-74).

Presidí diversos anys l’assemblea departamental; fou diputat d’extrema esquerra (1871-73 i 1876-81) a l’assemblea nacional pel departament dels Pirineus Orientals, i senador pel mateix departament del 1881 al 1891. Aquest any, derrotat a les eleccions, es retirà a Rotier.

Ermengarda I de Narbona

Deixa un comentari

(França, segle XII – Perpinyà, 1194)

Vescomtessa de Narbona. Filla d’Eimeric II i dotada de gran intel·ligència i energia, governà sàviament més de cinquanta anys.

Frenà els atacs dels senyors veïns i fou àrbitre de plets i disputes. Aplegà al voltant de la seva cort els millors trobadors.

Cedí el govern al seu nebot Pere Manrique de Lara (1192) i es retirà a Perpinyà.

Douais, Marie-Jean-Célestin

Deixa un comentari

(Boujan-sur-Libron, França, 21 març 1848 – Beauvais, França, 28 febrer 1915)

Eclesiàstic i historiador occità. Bisbe de Beauvais (1899-1915). S’especialitza en estudis sobre els albigesos i d’altres temes llenguadocians i relacionats amb Catalunya.

Obres principals: L’inquisition au Roussillon (1892), La Bible en catalan, de Jean Fernández de Heredia (1886), Les assignations de livres aux religieux du convent des frères prêcheurs de Barcelona (XIII-XIV siècles) (1893).

Domingo i Marquès, Francesc

3 Respostes

(València, 12 març 1842 – Madrid, 22 juliol 1920) 

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Residí a Roma, Madrid i París. Acadèmic de San Fernando, a Madrid.

Pintor brillant de petits quadres d’ambient històric, retratista esplèndid i dibuixant excepcional, posà de manifest un gran domini del color i la tècnica.

Té obra arreu del món, com L’últim dia de Sagunt, L’expulsió dels moriscs, L’arribada de Colom a Barcelona, Santa Clara (Museu de Belles Arts de València) o La meva mare (Hispanic Society de Nova York).

Fou el pare de Robert Domingo i Fallola (París, França, 1883 – Madrid, 1956)  Pintor. Els seus quadres reflecteixen sovint el moviment de ramats i de cavalls. Són notables Ramat i Càrrega, al Museu de València.