(Vievila, Occitània, vers 830 – Occitània, 900)
Agricultor i sant. Canonitzat cap al 990, fou el patró dels pagesos al Rosselló (a la resta del Principat ho fou a l’alta edat mitjana, fins que fou substituït per sant Isidre), on hom ha celebrat, fins a èpoques recents, la seva festa el 16 d’octubre.
Els monjos del monestir del Canigó en robaren una part de les relíquies. En èpoques de secada hom les baixava en processó fins a la plana de Perpinyà i fins a la mar.
(Foix, Occitània, segle XIV – segle XV)
Dama. Filla de Roger Bernat IV de Foix, vescomte de Castellbó, i de Gueraua de Navailles. Es casà amb Arquimbau de Grailly, Captal de Buch.
El 1399, a la mort del seu germà Mateu I de Foix, en el qual havien recaigut els vastos dominis transpirinencs dels Foix, els heretà ella, a més del vescomtat de Castellbó. Aquest es trobava en gran part confiscat i no formava sinó una part ínfima de les possessions d’Isabel.
Eren filles de Roger IV de Foix i de Brunissenda de Cardona.
Agnès de Foix i de Cardona (Foix, Occitània, segle XIII) Dama. Es casà amb el comte Esquivat I de Bigorra.
Felipa de Foix i de Cardona (Foix, Occitània, segle XIII) Dama. Es casà amb Arnau I de Coserans, el bel·licós fill del comte de Comenge, que tan repetidament envaí el Pallars pretenent millors drets de possessió que els titulars del comtat. Arnau fou sostingut en aquestes lluites, sempre fallides, per Roger Bernat III de Foix i I de Castellbó, germà de Felipa.
Sibil·la de Foix i de Cardona (Foix, Occitània, segle XIII) Dama. Es casà amb el vescomte Eimeric IV de Narbona.
(Foix, Occitània, segle XII – 1223)
Comte de Foix. Fill i successor de Roger Bernat I de Foix. Lluità a Muret (1213) al costat de Pere I el Catòlic.
El seu fill i successor fou Roger Bernat II de Foix.
(Occitània, segle XV – vers 1485)
Noble. Lloctinent general de Rosselló i Cerdanya per Lluis XI de França (1463), que li atribuí els béns confiscats als rebels catalans d’aquests comtats.
(Occitània, segle XII – França, segle XII)
Dama. Era muller de Jofre III de Rosselló.
Quan aquest la repudià per casar-se novament, el comte Jofre fou excomunicat per la Santa Seu, envaït per Ramon Trencavel de Besiers, i encara atacat pel seu fill Girard II.
El país estigué en guerra fins al 1161.
(França, segle XIII – vers 1328)
Vescomte de Narbona. Fou fet presoner l’any 1285 per Pere II de Catalunya a Perpinyà per l’ajut que prestà a Jaume II de Mallorca.
Tanmateix, arreglà els problemes jurisdiccionals existents entre Jaume II de Mallorca i el comte de Foix.
(Cuxac d’Aude, Llenguadoc, 1910 – ? , 1997)
Arqueòleg. Residí al Rosselló d’ençà del 1947, dirigí la secció d’arqueologia del Museu Rigaud, i des del 1948, les excavacions a Castellrosselló.
Ha treballat també sobre Illiberis (l’antiga Elna), sobre Parestortes, i ha reconegut dos camps d’urnes a Canet i un a Argelers.
Entre els estudis que ha fet es destaquen L’oppidum de Cessero (1943), Les graffiti romains de Payrestortes (1958) i Stratigraphie de Ruscino (1951).
(Galhac, Llenguadoc, 1700 – França, segle XVIII)
Orguener. Primer membre d’aquesta família. Col·laborà en l’orgue de Sant Pere de Tolosa.
El seu nebot fou Joan Pere Cavaillé.
(Llenguadoc, segle XVIII – França, segle XVIII)
Militar. Destinat a Menorca durant l’ocupació francesa (1756-63) amb els càrrecs d’intendent de policia i de finances.
Preocupat per l’economia menorquina, procurà d’establir relacions comercials amb França. El 1762 expedí els títols de propietat dels solars del nou poble de Sant Lluís, del qual fou un dels promotors principals.
Dades dels Països Catalans 