(Fraga, Baix Cinca, 1664 – Minama, Costa Rica, 28 setembre 1709)
Missioner caputxí. El 1692 passà al col·legi de Querétaro (Mèxic), des d’on emprengué diverses expedicions missioneres fins a Verapaz (Guatemala); a partir del 1695 s’establí a Talamanca, centre de la seva evangelització de Costa Rica.
Morí en una revolta tribal que intentà apaivagar. Les seves vida i mort li donaren fama de santedat.
Partida i grup de masos, als plans de Buriat, la zona més oriental de l’altiplà dels Monegros.
(Fraga, Baix Cinca, segle XIV – segle XV)
Metge i poeta hebreu. Fidel al judaisme durant el pogrom del 1391, es convertí al cristianisme el 1414 amb el nom de Francesc de Sant Jordi.
Escriví una epístola polèmica circular adreçada a diversos jueus, invitant-los a seguir el seu exemple de conversió.
(Fraga, Baix Cinca, 1570 – Sardenya, Itàlia, 1626)
Jurista. Va estudiar dret a l’Estudi General de Lleida.
Fou autor de treballs jurídics notables i assessor jurídic del justícia d’Aragó.
(Fraga, Baix Cinca, segle XV – ?, 1523)
Jurista. Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa. Regent del consell suprem d’Aragó, el 1507 anà a Roma com a ambaixador reial i el 1508 fou nomenat vice-canceller.
Serví Ferran II el Catòlic, però caigué en desgràcia (1515) i fou empresonat; el nou rei Carles I, però, el confirmà en el càrrec.
Els seus fills, Antoni i Jeroni Agustí i Albanell, exerciren una gran influència en la vida catalana del segle XVI.
(Fraga, Baix Cinca, segle XIII – Tarragona, 13 novembre 1312)
Eclesiàstic. Era bisbe de València. el 1294 fou un dels nuncis del papa Celestí V als territoris de la corona catalano-aragonesa. Jaume II el Just el nomenà canceller seu.
Amb Guillem de Na Montaguda anà d’ambaixador a Sicília a la primeria del 1297. L’ambaixada arribà a Messina, amb escorta de quatre galeres, l’11 de febrer. No fou possible d’evitar el penós trencament entre el rei Jaume i el germà d’aquest, Frederic II de Sicília.
El 1303 fou nunci apostòlic a Sardenya i Còrsega, per tal que aquestes illes acceptessin Jaume II com a rei, en virtut de la investidura papal que li havia estat atorgada. L’any següent fou un dels jutges de les sentències de concòrdia pronunciades a Torrelles per resoldre els conflictes amb Castella, endegats pacíficament a les vistes de Campillo d’aquest any.
Acompanyà el monarca a l’expedició de croada a Almeria del 1309.
Dades dels Països Catalans 