(Barcelona, 1946 – )
Fotògraf i dissenyador gràfic. Realitzà estudis d’enginyeria agrònoma i a l’Escola Eina de Barcelona.
A partir del 1985 començà a col·laborar per a diverses revistes de moda espanyoles i estrangeres, i més tard fou realitzador de campanyes publicitàries.
Ha realitzat també catàlegs de moda i col·laborà habitualment en revistes de publicitat, disseny i fotografia.
L’any 1990 participà en l’exposició fotogràfica Catalonia ’90 a Nova York.
(Albacete, Castella, 24 abril 1827 – Barcelona, 3 febrer 1916)
Fotògraf. Conegut pel pseudònim de Napoleón, com la seva dona Anne Tiffon Cassan.
Ambdós representaren a Barcelona el material de la casa Lumière de París i hi donaren a conèixer i explotaren el cinematògraf (1896), al qual adaptaren el so mitjançant un fonògraf.
Fundaren l’Estudi Napoleon i foren els retratistes més prestigiosos de Barcelona i primers fotògrafs de la casa reial.
(Vic, Osona, 13 abril 1952 – )
Fotògraf. Professor de l’escola Eina, de Barcelona, i de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Treballà professionalment en els camps de la moda i l’arquitectura.
D’entre la seva obra, que exposà regularment des de 1973, destaca la sèrie Naus (1985) i el llibre Barcelona, ciutat imaginada (1988). El 1989 rebé el premi LAUS de fotografia.
Enllaç web: Manel Esclusa
(Barcelona, 2 juliol 1880 – 4 juny 1963)
Compositor. Nebot d’Eusebi Daniel i Campalans. Residí a París (1900-vers 1912) i a l’Argentina (1917-vers 1924).
Autor d’obres per a piano, lieder, l’òpera inèdita Canigó i sarsueles en català (La meva rosa no és per a tu, 1937, amb text d’Alfons Roure) i en castellà.
També conreà la pintura i, professionalment, la fotografia.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1881 – Barcelona, 1953)
Fotògraf i cineasta. Creador de l’Arxiu Cuyàs, d’art, etnologia, i geografia dels Països Catalans, que, destruït en part el 1938, fou continuat posteriorment pels seus fills, Enric i Narcís, coneguts també com a fotògrafs de postals de la geografia catalana.
Director cinematogràfic de l’Iris Films, col·laborà en Amor heroico, La esclusa i Violant, les tres del 1910.
(Barcelona, 24 agost 1940 – 31 desembre 2023)
(Isabel Steva i Hernàndez) Fotògrafa. Es formà al costat de Xavier Miserachs i Oriol Maspons.
Especialista del retrat i del reportatge, ha publicat, entre d’altres, els llibres Luces y sombras del flamenco (1975, ampliat el 1989), Guia secreta de Barcelona (1974), Els cementiris de Barcelona (1982), Colita, Xavier Miserachs (1988) i Amigos (1991, amb Pilar Aymerich).
Per al cinema ha treballat a Los tarantos (1963), de Rovira i Beleta, i en diversos films de l’escola de Barcelona.
El 1998 l’ajuntament de Barcelona li va imposar la medalla al Mèrit Artístic, juntament amb O. Maspons i Leopold Pomés.
(el Grau de València, 21 maig 1909 – Barcelona, 1 desembre 1985)
Fotògraf. Des de molt jove va especialitzar-se en el fotoperiodisme, col·laborant amb la premsa de Barcelona.
Utilitzant una cambra “Leica” tingué molta mobilitat i pogué realitzar reportatges molt complerts d’esdeveniments com, per exemple, la revolta del 19 juliol 1936 a Barcelona o d’altres episodis de la guerra civil. El seu arxiu personal és una de les principals fonts d’informació gràfica dels anys de la república i de la guerra.
Exiliat a França, va tornar el 1944 a Barcelona, on es va dedicar fins a la seva mort a la fotografia industrial i publicitària.
L’any 1984 li fou concedit el Premio Nacional de Artes Plásticas.
Els seus fills vengueren (2009) l’Arxiu Centelles a l’Estat espanyol.
(Llucmajor, Mallorca, 15 agost 1942 – Barcelona, 14 octubre 2013)
Fotògraf. Establert a Barcelona des de l’any 1963, s’inicià professionalment el 1967 treballant per al diari “La Vanguardia”.
Posteriorment col·laborà al setmanari “Destino” i altres revistes com ara “Fotogramas” o “Serra d’Or”.
Ha realitzat nombroses exposicions a l’entorn de diversos nuclis temàtics i ha il·lustrat llibres.
(Valls, Alt Camp, 8 desembre 1923 – Barcelona, 10 febrer 2009)
Fotògraf i escriptor. Germà de Francesc. Anà a residir a Barcelona, on es formà amb el seu pare Pere Català i Pic. Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954.
Ha estudiat els castells catalans, sobre els quals ha reunit una important documentació fotogràfica, i els castellers, i ha promogut les relacions culturals amb l’Alguer.
Ha publicat Invitació a l’Alguer actual (1957) i diversos texts en l’obra col·lectiva Els castells catalans (1966).
(Barcelona, 1844 – 1898)
Fotogravador. Muntà un obrador, un dels més importants de la seva època, on es niquelaven i dauraven metalls i nous procediments de galvanoplàstia, rincografia, galvanotípia directa i un sistema de baixos relleus encunyats que anomenà foto-escultura.
Fou un dels millors gravadors del fotogravat anomenat directe o autotipia.
Dades dels Països Catalans 