Arxiu d'etiquetes: folkloristes

Lluís i Pallarès, Joan

(Enviny, Pallars Sobirà, maig 1912 – Barcelona, 18 juliol 1999)

Folklorista. Fins a 19 anys, que es traslladà a Barcelona, féu de bosquerol, de mosso i de pastor per algunes pagesies de la comarca.

Amic de folkloristes com Joan Amades, Aureli Capmany i Ramon Violant, va escriure diverses obres sobre el folklore del Pallars: Records de la meva vida de pastor (1955), El meu Pallars (4 volums, 1959-79, amb un cinquè inèdit), L’home de la bossa (1960), Els pastors i les estrelles (1965), Històries i llegendes del Pallars (1971).

Llagostera i Sala, Francesc

(Barcelona, 7 juliol 1831 – 3 febrer 1885)

Metge, escriptor i folklorista. Assolí gran fama professional.

És autor de Las constituciones médicas (1870), Breves consideraciones sobre la vacuna y la vacunación (1879) i el compendi Aforística catalana (1883), col·lecció de refranys populars, al periòdic “Lo Gay Saber”.

Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, en fou arxiver, bibliotecari i vicepresident.

Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1972 – )

(JIF)  Festival folklòric. Organitzat per l’esbart Lluís Millet. Després d’una interrupció de dos anys, fou reprès l’any 1975, amb periodicitat anual.

El 1988 hom constituí una entitat amb el mateix nom que, a més d’organitzar el festival, amplià el seu ventall d’activitats; el 1992 l’entitat canvià el nom pel d’Associació per a la Difusió del Folklore (ADIFOLK).

En les JIF participen grups provinents d’arreu del món especialitzats en la dansa folklòrica o que basen el seu repertori en noves coreografies inspirades a partir d’aquesta.

En els seus inicis, se celebraven a Barcelona durant un cap de setmana, però a partir de l’any 1979 els grups es començaren a distribuir per tot Catalunya. Actualment la durada del festival és d’onze dies i té lloc a principis de setembre.

La cloenda se celebrà a Barcelona fins el 1990 i des d’aleshores esdevé també itinerant.

Enllaç web: Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya

Iglésias del Marquet i Beà, Isidor

Deixa un comentari

(Artesa de Segre, Noguera, 29 juliol 1896 – Aspa, Garrigues, 2 febrer 1948)

Organista, folklorista i religiós. Fou organista de la catedral de Lleida.

Féu una notable labor de folklorista des de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, així com per mitjà de nombrosos concerts, conferències i premsa.

Publicà Aportació al cançoner popular ilerdenc (en dos volums), i començà la publicació del cançoner popular de les comarques del Baix Segre i de les Garrigues.

Güell i Renté, Josep

Deixa un comentari

(l’Havana, Cuba, 10 setembre 1818 – Madrid, 19 desembre 1884)

Polític i folklorista. Fill d’un emigrant català.

Passà a Barcelona el 1835, es doctorà en lleis (1838) i deu anys més tard es casà amb la infanta Josefa, germana del rei Francesc d’Assís. Partidari d’Espartero i d’O’Donnell, fou desterrat a França, juntament amb Castelar i Prim.

Després de la revolució del 1868 intervingué en la vida política del país i, ja en plena restauració monàrquica, fou elegit senador per la Universitat de l’Havana (1878).

Autor, entre altres obres, de Leyendas americanas (1856) i Leyendas de Montserrat (1866).

gegant -a

2 Respostes

(Catalunya)

FOLK Personatge tradicional. Ninot de fusta i cartó de grans proporcions, que duu una persona que hi va a l’interior. Ja apareix documentats a Catalunya des del segle XIV en la processó de Corpus de Barcelona. Inicialment era representat per un home enfilat en xanques i més tard adoptà l’aspecte de guerrer. Fins al segle XVI no aparegué la geganta com a dama abillada a la moda.

Desfilen sobretot en les festes populars, com ara la festa major, celebracions, etc, dels pobles i viles.

Tingué una gran revifalla a Catalunya des del 1980 amb la construcció amb materials més lleugers i la proliferació de trobades de gegants. El 1984 es constituí l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. L’any 1997 hi havia a Catalunya més de 1.800 gegants.

Garí, Joan

1 Resposta

(Montserrat, Bages, segle IX)

Protagonista d’una llegenda.

Segons la tradició, fou eremita a Montserrat i va viure vers el 900. Temptat pel diable, violà i matà Riquilda, filla del comte Guifré el Pilós de Barcelona. Confessà aquest crim al papa i li fou imposada la penitència de caminar de quatre grapes i viure com una bestiola fins que el càstig li fos llevat per un nen de pit. Fou capturat pel comte de Valldaura, i el fill del noble, mentre el batejaven, li revelà públicament el perdó.

Riquilda fou trobada viva a la tomba i ingressà al monestir de Sant Pere de les Puel·les, on fou abadessa; la comunitat d’aquest monestir passà després al de Montserrat, construït per Guifré. Fra Garí continuà fent vida d’anacoreta.

Notícies clares d’aquesta llegenda daten del segle. XV. Cristòfor de Virués, Jacint Verdaguer i Josep M. de Sagarra van compondre poemes sobre aquest tema, en el qual es basa també l’argument de l’òpera Garín de Tomás Bretón.

Foment de la Sardana de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 març 1921 – )

Entitat. Fundada com a unió dels foments de la sardana dels districtes II i III. L’activitat a la via pública fou intensa durant la Dictadura i fins el 1936.

Publicà alguns llibres sota l’epígraf Biblioteca La sardana i un butlletí mensual.

Amb la paralització de les seves activitats durant la guerra civil i la postguerra, a partir del 1946 tornà a funcionar amb altres noms i de forma semi-clandestina, fins al novembre de 1982 en que recuperà el seu històric nom.

Ferré i Gomis, Adelaida

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 febrer 1881 – 9 març 1955)

Brodadora i folklorista. Formada a Llotja.

Dirigí l’Escola Municipal d’Oficis de la Dona (1911-51). Classificà els brodats de diverses col·leccions i museus barcelonins.

Guanyà diversos premis oficials i col·laborà en diverses publicacions. Publicà articles sobre indumentària al “Butlletí dels Museus”.

emigrant, L’

Deixa un comentari

(Catalunya, 1891)

Obra coral, amb text de Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives.

Símbol de l’enyorança de la pàtria, assolí ràpidament una gran popularitat, especialment entre exiliats i emigrants.