Arxiu d'etiquetes: Figueres (nascuts a)

Gay i Beyà, Narcís

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 21 desembre 1819 – Barcelona, 5 gener 1872)

Advocat i assagista. Deixeble de Martí i d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona.

Els seus escrits tracten de temes socials, enfocats des d’una perspectiva conservadora, i abunden en atacs contra les ideologies socialitzants.

Obres principals: La propiedad individual y el comunismo (1848), Rápidas consideraciones en vindicación de les ataques dirigidos contra la sociedad actual (1857), La mujer: su pasado, su presente y su porvenir (1857), Veladas del obrero (1857), El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida (1864) i Estudio sobre las clases proletarias (1864).

Gay, Narcís

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)

Guerriller. Era secretari del jutjat de primera instància de Figueres.

Durant la guerra del Francès (1808-14) fou secretari de la Junta de Defensa de Figueres. Creà la Companyia dels Almogàvers (1810), i en fou nomenat comandant.

Va ésser designat cap del regiment d’infanteria anomenat dels Lleials Manresans, i fou vocal del Consell de guerra permanent del Principat de Catalunya.

Gardella i Quer, Maria Àngels

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 5 maig 1958 – )

Escriptora i mestra. Ha destacat en el camp de la literatura infantil i juvenil amb obres com Un armariet, un cofre i un diari (premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil 1982), En Gilbert i les línies (premi Folch i Torres 1983), Els ulls del drac (premi nacional de literatura infantil i juvenil 1991), Les ulleres màgiques (1992), El mar i el desig (premi Joaquim Ruyra 1993), etc, i les novel·les Si la lluna parlés (1997) i Història d’un arbre (1998), entre d’altres.

Forgas i Frígola, Joan Maria

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 29 setembre 1862 – Barcelona, 10 febrer 1932)

Diputat i senador. Fou comissari reial d’agricultura i foment.

El 1919 li fou concedit el vescomtat de Forgas.

Font i Moreso, Eusebi

2 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1816 – Barcelona, 25 gener 1900)

Escriptor, pedagog i músic. Residí molt de temps a París i a Lucerna (Suïssa), en es va casar.

L’any 1864 va fundar a Sant Gervasi (Barcelona) una escola de noies, on es feien classes de diversos idiomes, així com de dibuix, pintura, piano i gimnàstica.

Fou divulgador actiu de la bona música a Barcelona. Col·laborà a la “Crónica de Cataluña”.

És autor de dues novel·les en castellà; la titulada Cuatro millones li fou premiada per la Real Academia Española.

Fages i de Sabater, Marià

2 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1820 – 1872)

Polític i jurisconsult. Germanastre de Narcís Fages i de Romà.

Fou diputat per Girona i Figueres a les corts espanyoles entre 1857 i 1866. Era afiliat al partit moderat.

Col·laborà assíduament al diari “La Corona”. El 1865 va publicar els seus discursos polítics.

Fages i de Romà, Narcís

6 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1813 – 21 desembre 1884)

Jurisconsult i agrònom. Germanastre de Marià Fages i de Sabater. Estudià lleis a les universitats de Cervera, Osca i Saragossa.

Fundà la Societat d’Agricultura de l’Empordà (1845), la primera del seu gènere a l’estat espanyol. El 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona. Promogué diverses activitats que contribuïren a l’avanç agrícola.

Publicà les revistes agrícoles “El Bien del País” (1845-49) i “La Granja” (1850-55), i publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles: Defensa de Abdón Terrades (1842), Aforismes rurals (1849) i Sobre la conveniencia y necesidad de establecer la enseñanza agrícola en granjas escuelas (1853), que tingueren una gran popularitat.

El seu fill fou Carles Fages i de Perramon.

Fages i de Climent, Carles

3 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 17 maig 1902 – 1 octubre 1968)

Escriptor. Fill d’Ignasi Fages i de Climent. Doctor en llengües clàssiques.

Excel·lent i mordaç epigramista, poeta de gran rigor formal, es destacà pel joc de rimes i la riquesa idiomàtica.

Les bruixes de Llers (1924), Tamarius i roses (1925), Sonet a Maria Clara (1938) i Balada del sabater d’Ordis (1954), càntic al cap de Creus, sobresurten entre les seves millors obres.

També publicà teatre històric (El bruel, 1928; La dama d’Aragó, 1955) i una cruel biografia dels seus avantpassats, Climent (1933).

Dalmau i Gener, Delfí

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 31 juliol 1891 – Barcelona, 15 abril 1965)

Pedagog i filòleg. El 1918 fundà el Liceu Dalmau a Barcelona, i a catorze poblacions catalanes més, que el 1940 passà a anomenar-se Institut Belpost, i es dedicà a l’ensenyament per correspondència. És el creador del mètode de taquigrafia internacional Dalmau.

Com a conferenciant i articulista (usà els pseudònims Llibertadà i Poli Glot), destacà per la defensa de l’esperanto i de la cultura catalana.

Fundador de “Clarisme” i col·laborador d'”Alt Empordà”, “La Nova Revista”, “Mirador” i “Antologia”.

Obres principals que escriví: Poliglotisme passiu (1936) i Aclariments lingüístics (1962).

Cristau i Brunet, Jaume

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 11 febrer 1940 – )

Instrumentista de contrabaix, compositor i director de cobla.

Guardonat en diversos certàmens de composició, algunes de les seves sardanes més representatives són: Albada empordanesa, Formosa Sarai, Nostra ofrena, Figueres a Pep Ventura, L’honor d’una amistat, Cavall Bernat, Ginesta i romaní, A Palmira.

També a compost diverses obres simfòniques, per a cobla, com Suite op 1 (1985), Peralada 1985 (1985) i música de cambra (Nana per a un infant, 1984).