Arxiu d'etiquetes: Falset (bio)

Borràs -varis bio-

Deixa un comentari

Bernat Borràs  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Guerriller. Fou molt actiu contra les tropes napoleòniques. Combaté al Camp de Tarragona, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Destruí un gran nombre de combois enemics.

Crispí Borràs  (Cervera, Segarra, 1838 – 1902)  Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l’arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d’Espanya. També és autor de pintures d’inspiració religiosa.

Francesc Borràs  (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837)  Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d’anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21).

Josep Borràs  (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1797 – Itàlia ?, segle XIX)  Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic.

Lluís Borràs  (Lleida, 1874 – segle XX)  Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa.

Pere Borràs  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1844)  Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l’escorbut.

Margarida de Prades

(Falset, Priorat, 1387 – Riudoms, Baix Camp, 23 juliol 1429)

Reina de Catalunya-Aragó (1409-24). Filla del comte Pere de Prades i de Joana de Cabrera i descendent de Jaume II d’Urgell.

La infanta Margarida es crià a la cort protegida per Martí I l’Humà i Maria de Luna. Quan el rei quedà vidu (1406) i després d’haver mort el seu hereu Martí el Jove (1409), li aconsellaren que es casés de nou amb l’objectiu de cercar successor.

El rei escollí Margarida de Prades, que llavors devia tenir uns vint-i-un anys, amb la qual es casà el 17 de setembre de 1409. Margarida no donà cap successor a la corona, potser a causa de l’avançada edat del monarca.

El 1424 professà al monestir de Valldonzella, de Barcelona i després passà al monestir de Bonrepòs (Priorat).

Va morir d’un brot de pesta a Riudoms, i fou traslladada i enterrada al Bonrepòs.

Estrem i Fa, Salvador

Deixa un comentari

(Falset, Priorat, 28 març 1893 – 14 setembre 1936)

Poeta. Publicà Les hores dolces (1920), Elegia del Priorat i altres versos (1927), La mala collita (1930) i el llibre en prosa La gent del Llamp (1920).

El 1931 dirigí la revista “Priorat” de Falset i emprengué moltes tasques culturals a la seva comarca.

Morí assassinat per un escamot revolucionari.

Elionor de Prades

6 Respostes

(Falset, Priorat, vers 1333 – Barcelona, 26 desembre 1416)

(o Elionor de Xipre)  Reina de Xipre. Filla de l’infant Pere I d’Empúries, comte de Prades i de Ribagorça, i de Joana de Foix.

Es casà amb Pere de Lusignana, comte de Trípoli, el qual heretà el regne de Xipre (1360). Apassionada i violenta, les seves intrigues foren causa de la mort del marit (1369) i del cunyat.

Enemistada amb el seu fill, Pere II d’Empúries, el seu cosí Pere III de Catalunya, li va atorgat una pensió i la féu senyora de Valls, on visqué entre el 1382 i el 1394, on tingué diversos enfrontaments amb les autoritats locals i els ciutadans.

Els darrers anys de la seva vida els va passar a Barcelona, on acabà els seus dies com a terciària franciscana .

Va ésser un personatge popular en la literatura de segles posteriors.

Arbolí, Joaquim

Deixa un comentari

(Falset, Priorat, segle XVII – Poblet ?, Conca de Barberà, 1660?)

LXIII Abat de Poblet (1656-60), el IX dels quadriennals. Substituí Josep Sanç.

Durant el seu abadiat fou acabat el panteó dels ducs de Cardona i Sogorb, i enterrat el fill d’aquests, duc de Lerma, en una cerimònia molt pomposa.

Fou definidor de l’orde cistercenc i autor de l’estudi Antigüedades de Poblet.

El succeí Antoni Rossell.

Batiste i Alentorn, Eduard

1 Resposta

(Falset, Priorat, 5 desembre 1855 – Manresa, Bages, 7 setembre 1920)

Escultor. A Barcelona, fou deixeble de l’Escola de Llotja i dels germans Vallmitjana i Barbany. Estudià, també, a Roma.

Treballà en el monument a Colom, de Barcelona. Les seves obres més apreciades són les estàtues sedents dels naturalistes Félix de Azara i Jaume Salvador (façana del Museu Martorell de Barcelona).

Alcolea i Gil, Santiago

1 Resposta

(Falset, Priorat, 18 març 1919 – Barcelona, 30 juliol 2008)

Historiador de l’art del segle XVI al XIX. Estudià a la Universitat de Barcelona i féu el doctorat a Madrid. Professor agregat de la Universitat de Barcelona des del 1965.

Entre les seves obres sobresurten diversos volums sobre art. Es remarcable la seva tesi doctoral La pintura en Barcelona en el siglo XVIII. Participà a l’obra col·lectiva Historia de la pintura en Cataluña. En 1969 aparegué el seu assaig Escultura española.