Arxiu d'etiquetes: esportistes

Escolà i Segalès, Josep

(Barcelona, 28 agost 1914 – 7 març 1998)

Futbolista. Va arribar el Futbol Club Barcelona provinent de la Unió Esportiva de Sants, on havia ingressat el 1933. Fou dos cops internacional.

Jugador en actiu fins al 1949, passà després als serveis tècnics del club.

La seva habilitat i potència li valgueren el sobrenom del Catedràtic.

Dicen

(Barcelona, 4 febrer 1965 – 31 desembre 1986)

Diari esportiu de la tarda en castellà. Continuació del setmanari del mateix títol, creat el 13 de setembre de 1952.

Dedicat especialment al futbol, aconseguí tiratges d’importància.

Deferr i Àngel, Gervasi

(Premià de Mar, Maresme, 7 novembre 1980 – )

Gimnasta. Aconseguí la medalla d’or en la prova de salt sobre cavall dels Jocs Olímpics de Sydney del 2000, fet que el convertí en el primer gimnasta català que guanyava una medalla d’or olímpica en una prova de gimnàstica.

Al novembre de 2000 obtingué la medalla d’or en la final de la copa del món que es disputà a Glasgow, en la prova d’exercicis a terra.

Crivillé i Tapias, Àlex

(Seva, Osona, 4 març 1970 – )

Motociclista. Després de debutar amb només 15 anys al campionat d’Espanya, el 1989 es proclamà campió del món en la categoria de 125 cc.

Passà a 250 cc el 1990 i, un anys després, a 500 cc. El 1992 aconseguí a Holanda la seva primera victòria en un gran premi.

El 1996 i el 1997 fou sotscampió del món darrera de l’australià M. Doohan.

Creus i Molist, Joan

(Ripollet, Vallès Occidental, 24 novembre 1956 – )

Chichi Creus”  Jugador de basquetbol. Ha jugat en diversos equips catalans (F.C. Barcelona, Cacaolat Granollers, TDK Manresa).

En la seva llarga trajectòria esportiva (té el record de minuts jugats a la lliga ACB) ha guanyat tres títols de copa (1981, 1982 i 1996) i dos de lliga (1980-81 i 1997-98).

Es retirà el 1999.

Costa i Masferrer, Carles

(Barcelona, 22 abril 1968 – )

Tennista. L’any 1992, amb el triomf en el torneig Comte de Godó i el d’Estoril i finalista al de Madrid i Roma, assolí la desena posició en el rànking mundial per davant de la resta de jugadors espanyols.

Costa i Casals, Albert

(Lleida, 25 juny 1975 – )

Tennista. Debutà com a professional el 1995, any que guanyà el seu primer torneig de l’ATP, a Kitzbühel.

El 1996 aconseguí tres títols: Gstaad, San Marino i Bournemouth. L’any 1997 s’imposà als torneigs de Marbella i Comte de Godó de Barcelona. El 1998 guanyà dos torneigs, Hamburg i Kitzbühel, i l’any següent tornà a imposar-se a Kitzbühel i a Gstaad i vencé en el torneig d’Estoril.

Fent parella amb Àlex Corretja, guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Sydney del 2000.

Formà part de l’equip que guanyà la final de la copa Davis a Barcelona contra l’equip australià, disputada al Palau Sant Jordi al desembre 2000.

Corretja i Verdegay, Àlex

(Barcelona, 11 abril 1974 – )

Tennista. Guanyà el seu primer títol ATP a Buenos Aires el 1994.

El 1997, en guanyar tres títols seguits (Estoril, Roma i Stuttgart) es col·locà quart a la classificació ATP i, amb la seva condició de finalista al Roland Garros i guanyador al Màsters el 1998, es col·locà entre els tres primers jugadors del món.

Cornet i Pàmies, Gaietà

(Reus, Baix Camp, 22 agost 1963 – )

Atleta. Especialista en 400 m llisos des del 1989, obtingué el rècord espanyol amb 44 minuts i 96 segons.

Fou campió d’Espanya de 200 m llisos el 1989 i de 400 m llisos el 1989, 1990 i 1992.

Comitè Olímpic Català

(Barcelona, 19 maig 1988 – )

(COC)  Organisme que agrupa les federacions esportives catalanes, atletes i personalitats de l’esport català, amb aspiració d’assolir el seu ple reconeixement com a comitè olímpic nacional per part del Comitè Olímpic Internacional.

Els seus principals objectius consisteixen en la promoció de valors i ideals olímpics en l’àmbit territorial de Catalunya i, especialment, tenir la capacitat per presentar esportistes i equips catalans als Jocs Olímpics.

Té com a antecedents la constitució, l’any 1913, d’una comissió de l’esport català, que mantingué relacions directes amb el COI i de la qual nasqué l’any 1920 la Confederació Esportiva de Catalunya amb funcions de comitè olímpic nacional, la qual meresqué del COI, l’any 1923, el màxim guardó de la Copa Olímpica.

Dissolta la Confederació Esportiva amb motiu de la Dictadura de Primo de Rivera, fou reconstituït definitivament el 1988, i es presentà la sol·licitud de reconeixement al COI el 19 de març de 1990.