Arxiu d'etiquetes: espectacles

Dau al Set

12 Respostes

(Barcelona, octubre 1948 – 1956)

Grup artístic. Creat pel poeta Joan Brossa, el crític d’art Joan Puig i els pintors Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats amb el propòsit d’agitar i renovar l’art català de postguerra.

Entre les seves activitats es destaca la publicació, del 1948 al 1956, d’una revista d’art mensual, batejada amb el mateix nom, en la qual els membres del grup van formular per escrit i plàsticament la seva atrevida concepció de l’art, emparentada amb els moviments dadaista i surrealista.

Dansa de la Mort

Deixa un comentari

(Països Catalans)

Dansa tradicional. Concepte al·legòric medieval que expressa el poder igualador de la mort.

Als Països Catalans, des del punt de vista literari, hi ha només un parell de peces sobre aquesta dansa. Pere Miquel Carbonell transcriví, a la fi del segle XV, una Dansa de la mort e d’aquelles persones qui mal llur grat ab aquella ballen e dansen, traduïda d’una recesió no identificada de la Danse macabre francesa.

Més interès té una anònima Representació de la mort, escrita molt probablement a Mallorca durant la primera meitat del segle XVI, en un cercle conventual, que ha arribat incompleta.

D’altra banda, la processó de dijous sant de Verges ha conservat una dansa en que intervé la mort.

Dames i Vells

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XVI)

Ball popular de parlament i jocós, propi de la confraria dels bastaixos i dels forners de la ciutat, que precedia, juntament amb molts altres, l’entrada solemne dels arquebisbes a la ciutat, la processó de Santa Tecla i les comitives de reis i grans personatges.

Les evolucions, molt simples, eren acompanyades d’una melodia reiteradament exposada per un violí, i ritmades, a més, amb un bombo. El parlament consistia en les queixes d’uns vells al batlle i al rector perquè, casats amb dones joves, despecegues i frívoles, el bon ordre de la casa, l’economia del marits i llur atenció personal n’era perjudicada.

Com en la major part dels balls populars de la Catalunya Nova, els trets de gràcia i cortesia n’eren absents; tots els papers, també els femenins, eren assumits per homes de la confraria, disfressats i alcofollats fins a la cosa grotesca; i també el parlament, del qual es conserven diferents versions, sempre poc o molt escatològiques i amb referències a la vida política local, era d’una comidicitat bufa.

Ha perdurat fins a l’època actual i ha estat afegida a les celebracions d’altres ciutats, com la de Valls.

Dagoll Dagom

(Barcelona, 1974 – )

Grup de teatre. Nascut a la Universitat de Barcelona per iniciativa de Joan Ollé i especialitzat en el gènere musical.

Inicià les seves activitats amb l’obra Yo era un tonto y con lo que he visto me he hecho dos tontos (1974), sobre texts de R. Albertí. El 1977 va obtenir el seu primer èxit amb No hablaré en clase.

Posteriorment, sota la direcció de Joan Lluís Bozzo i Anna Rosa Cisquella, el grup va iniciar amb Antaviana (1978), sobre contes de Pere Calders, una etapa de grans èxits i es va especialitzar en la comèdia musical: Nit de Sant Joan (1981), Glups (1983), El Mikado (1986) o Mar i Cel (1989), a partir de l’obra d’Àngel Guimerà, espectacles que ha representat en català i en castellà per tot l’Estat espanyol i Amèrica del Sud.

L’antologia Historietes (1993) celebrà els 20 anys del grup, que posteriorment ha estrenat T’odio, amor meu (1995) i Pigmalió (1997).

Ha realitzat també diverses obres de televisió.

Enllaç: Dagoll Dagom

Cuca Fera, la -figura de drac-

Deixa un comentari

(Països Catalans)

FOLKLORE  Figura de drac monstruós, moguda per homes que hi van amagats a sota.

Tradicionalment ha precedit la processó del Corpus d’algunes poblacions catalanes (Tortosa, Morella) per representar la idolatria o l’heretgia vençuda per la religió veritable.

Cubana, La

1 Resposta

(Sitges, Garraf, 1980 – )

Grup teatral. S’inicià amb accions improvisades al carrer amb les quals buscava de sorprendre al públic.

Posteriorment ha aconseguit grans èxits populars amb els espectacles La tempestat (1986), Cómeme el coco, negro (1989), Maraton Dancing (1992) i Cegada de amor (1994).

També ha creat per a la televisió la sèrie còmica de caràcter costumista Les Teresines (TV3, 1993).

Ha rebut dues vegades (1989 i 1995) el premi Nacional de Teatre i Dansa de la Generalitat de Catalunya.

Enllaç: La Cubana

Cova del Drac, la

2 Respostes

(Barcelona, novembre 1965 – 1993)

Local dedicat a espectacles i audicions musicals. Situat al carrer Tuset.

De bon començament es destaca pel suport a la cançó catalana i als membres de la Nova Cançó. També dedica atenció al cabaret literari i, posteriorment, al jazz.

El 1993 va abandonar el local originari i, amb el nom de Jazzroom, es va establir a la part alta de la ciutat.

Cor Madrigal

3 Respostes

(Barcelona, 1951 – )

Agrupació coral. Fundada i dirigida per Manuel Cabero i Vernedas.

El 1981 entrà en una fase d’inactivitat de la qual sortí el 1993, sota la direcció de Mireia Barrera.

Formada per una vintena de membres, el seu repertori inclou la cançó popular harmonitzada, la polifonia dels segles XV, XVI i XVII i la música contemporània.

Ha col·laborat sovint en obres simfònico-corals estrenades a Barcelona. Ha actuat a diferents ciutats europees.

Companyia Ínfima La Puça

Deixa un comentari

(Barcelona, 1979 – 2004)

Companyia de pallassos. Fundada per Joan Busquets i Òscar Rodríguez; del 1983 al 1992 s’hi afegí Pep Salvat.

El 1980 presentà el primer espectacle Potti-Potti, al qual seguiren, entre d’altres, Pernassos (1983), Pasatruà (1989), Fes-te la Festa (1994), Els cavallers del nas vermell (1996) i Un cas com un cabàs (1999).

Han creat i dirigit diversos programes a TVE Catalunya: Picapuça (1986-88), Festes de Nadal (1988-89) i Puçastoc (1989-91). El 1992 treballaren per a TVE, amb Amigos Olímpicos, on també han dirigit i presentat la Cavalcada de Reis (1995-98).

Assumiren la direcció artística de la 3a i la 4a edició del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà (1988 i 1990) i la coordinació dels espectacles infantils de la 6a edició (1994). També han programat i coordinat l’espai Pallassòdrom, a la Fira de Tàrrega (1994).

Han rebut importants premis en festivals nacionals i internacionals, fins l’any 2004 en què es dissolgué.

Comediants, Els

3 Respostes

(Barcelona, 19 novembre 1971 – )

Grup de teatre, especialitzat en teatre de carrer i espectacles d’animació.

Han aixecat el complex La Vinya, masia situada a Canet de Mar, han viatjat per tot el món i han esdevingut un dels grups catalans més universals.

Dels nombrosos espectacles que han creat, destaquen aquells inspirats en la cultura popular -sempre amb un fort component lúdic- com Non plus plis (1971), Moros i cristians (1975), Plou i fa sol (1976), Revetlla o vall per a tothom (1978), Sol, solet (1979), Nit d’espetecs, fums i corredisses (1982), Dimonis (1983), Alè (1984), Mediterrània. Hortizons de blau salat (1991), Llibre de les bèsties (1994) o Tempus (1997), sense oblidar l’espectacle de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992.

També han participat en programes de televisió i en pel·lícules, com Karnabal (1985).

El 1996 van rebre la Creu de Sant Jordi.