(Castellfollit del Boix, Bages)
Priorat benedictí (Sant Pau del Mont) dependent de Sant Pere de la Portella (Berguedà), situat a l’antic terme de Grevalosa.
És esmentat ja el 1140. Els priors eren monjos de la Portella que solien tenir-hi comanat un sacerdot o rector que s’encarregava de l’església i de la veïna de Sant Miquel.
Des del segle XV perdé el caràcter de priorat i restà simple propietat de la Portella. Hi ha les ruïnes de l’antiga església.
Església i antic poble, fins al 1970 del municipi d’Espluga de Serra.
Situats prop de Llastarri, a la vall mitjana del barranc de Miralles, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, que neix al vessant meridional de la serra de Sant Gervàs.
Restes de l’església i santuari (Santa Maria del Miracle), bastida el segle XII, a la restauració de la diòcesi, damunt un anterior temple d’època visigòtica, sobre les restes de l’amfiteatre romà, davant la platja del Miracle, que s’estén des de l’inici dels molls, a ponent, fins a la punta del Miracle, que la tanca per llevant.
L’església, romànica, fou enderrocada el 1915 com a mesura davant l’amenaça de ruïna, i posteriorment hom ha excavat la base del temple visigòtic, la dedicació del qual hom ha atribuït, sense cap prova documental, a sant Fructuós.
(Barcelona, 1249)
Temple, situat al carrer Ample, acabat el 1267, reformat als segles XIV i XV i gairebé completament renovat el 1775 per Josep Mas.
Consta de 3 naus amb 4 capelles laterals a cada banda, un creuer i cimbori amb cúpula.
En aquest temple barroc, hi foren fetes nombroses reconstruccions i modificacions als segles XIX i XX, i el 1936 foren destruïts els seus interessants altars.
L’altar major, també modificat posteriorment, és de Vicenç Marzo (1794), i s’hi venera una bellíssima Verge del segle XIV, atribuïda a Pere Moragues.
A partir del 1846 les dependències conventuals de la primera meitat del segle XVII, foren ocupades per la capitania general i foren molt reformades; tan sols el claustre, de planta quadrada, conserva l’estructura primitiva.
Enllaç web: basílica de la Mercè
Antiga quadra, a l’esquerra del Llobregat, al costat de la masia del Marquet, prop del Pont de Vilomara.
L’església de Santa Maria de Matadars, esmentada ja el 956, conserva la capçalera pre-romànica, amb arcs de ferradura; l’única nau fou refeta el segle XI.
Depenia del monestir de Santa Cecília de Montserrat, i actuà com a parròquia independent fins a una època moderna, que fou unida al Pont de Vilomara.
(o Marcinyac) Antiga parròquia (Sant Miquel de Marçanyac) i església (1.070 m alt), situada als contraforts sud de la serra de Busa, entre Besora i la Selva.
Esmentada al segle XI, com a sufragània de Sant Martí de Tarascó, vers la fi del segle XIV passà a dependre de la de Sant Climent de la Selva.
Canònica agustiniana (Santa Maria de Manlleu), avui església parroquial del poble.
Consagrada el 906, fou reedificada el 1086, renovada al segle XVIII i novament vers el 1940. Conserva una part del claustre romànic i un tram d’arcades gòtiques (segle XVI).
Una comunitat de preveres va rebre a Manlleu la regla canonical agustiniana el 1102.
La canònica inicià la decadència al segle XV i fou secularitzada l’any 1592.
Antiga masia i església, a la dreta del Ter.
És testimoniada ja al segle XII, i la capella de la Mare de Déu de Gràcia, que existia ja el 1585, el 1878 passà a dependre de la d’Orís.
Ha donat nom a una propera colònia fabril.
Antiga església (Sant Salvador de Maians), situada prop del coll de Maians (2.100 m alt), que separa el Ripollès de l’Alta Cerdanya i la Baixa Cerdanya, a la frontera franco-espanyola, i de la creu de Maians.
L’església és esmentada ja el 1270.
Canònica augustiniana (Santa Maria de Lledó), creada el 1089 pels senyors de Navata. Des de la seva creació, s’instal·là al voltant de l’església una comunitat canonical agustiniana.
Al segle XII és construí un hospital per acollir pelegrins i l’església actual; és un edifici de tres naus, amb volta d’arcs apuntats la central i de quart de cercle les laterals i amb tres absis. La portalada consta d’arquivolta amb sis arcs i timpà llis. No es conserva el claustre però sí la sala capitular (segle XI).
S’inicià la decadència del priorat el segle XIV; a partir del 1852 esdevingué parròquia.
