Arxiu d'etiquetes: esglésies

Lepant, Sant Crist de

(Barcelona, segle XV)

Talla de fusta que, segons la tradició, anava a la nau capitana de Joan d’Àustria a la batalla de Lepant.

Presideix la capella del Santíssim o antiga sala capitular de la catedral de Barcelona, coneguda més popularment per capella del Crist de Lepant, sobre el sarcòfag barroc de Sant Oleguer. La seva devoció és molt popular i arrelada, a Barcelona.

L’especial flexió o corbament de les cames i del cos del Crist es relaciona amb la llegenda que diu que la imatge es mogué per evitar l’impacte d’una bala de l’esquadra turca.

Josepets, els

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de l’antic municipi de Gràcia, urbanitzat principalment al segle XIX, al voltant de la plaça i l’església dels Josepets. El 1871 hi arribà el tramvia de cavalls de Barcelona a Gràcia, i a partir del 1899, el tramvia elèctric. Aquest mateix any la plaça de l’església prengué el nom de Lesseps.

L’església, obra de Josep de la Concepció, formava part de l’antic convent de carmelitans de Santa Maria de Gràcia (1626), anomenat també Josepets, el qual convent fou lloc fortificat (el 1713 fou assaltat pel duc de Popolí, que hi instal·là una bateria, destruïda el 1714 pels catalans).

L’avinguda de la República Argentina fou urbanitzada el 1910. Durant els anys 1970, l’obertura del primer cinturó de ronda i la reordenació consegüent de la plaça de Lesseps fragmentaren definitivament el barri.

Jonqueres -Garrotxa-

2 Respostes

(Maià de Montcal, Garrotxa)

Antiga església prioral (Santa Maria de Jonqueres), actualment de Santa Magdalena.

Existia ja el 978. El 1245 era església prioral discutida entre la mitra de Girona i el monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona (Rosselló).

El 1691 és mencionada com a priorat secular.

Guissona, col·legiata de

2 Respostes

(Guissona, Segarra)

Antiga canònica augustiniana (Santa Maria de Guissona), radicada a l’església arxiprestal de la vila.

Fundada la segona meitat del segle XII, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot de Pallars; era filial de la canònica d’Urgell (el prior era sempre canonge de la seu).

Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 (tenia aleshores sis canonges), esdevingué col·legiata secular a la fi del segle XV, que perdurà fins a mitjan segle XIX.

El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera.

L’església fou molt refeta al segle XVIII, però conserva alguns elements antics.

Grossa, la -Moianès-

2 Respostes

(Calders, Moianès)

Masia i església en un serrat que domina les valls de Marfà i de Malrubí, vora la carretera de Moià a Manresa, on es troba l’hostal de la Grossa, ja en terme d’Avinyó.

Forndelvidre

1 Resposta

(la Jonquera, Alt Empordà)

Masia i antiga església (Sant Martí o la Trinitat), al nord del terme, a la confluència del torrent de Forndelvidre, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà.

Forn del Vidre, el -Alt Empordà-

Deixa un comentari

(la Jonquera, Alt Empordà)

Masia i antiga església (Sant Martí o la Trinitat), al nord del terme, a la confluència del torrent del Forn del Vidre, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà.

Fai, priorat del

10 Respostes

(Bigues i Riells, Vallès Oriental)

Priorat benedictí (Sant Miquel del Fai). És un centre de gran atracció excursionista a causa de la bellesa natural del paisatge (salt del Fai, cascades del riu Rossinyol i coves amb llacs subterranis, estalactites i estalagmites).

El monestir fou fundat pel noble Gombau de Besora, entre els anys 997 i 1006.

L’església de Sant Miquel consta d’una sala espaiosa construïda sota la roca viva, amb un portal romànic; no es conserven els antics altars i retaules gòtics que l’exornaven. La casa del prior ha estat convertida en hostal.

La comunitat benedictina va arribar a tenir fins a sis monjos, i desaparegué el 1567.

Amb la desamortització de Mendizábal (1835-36), la propietat de Sant Miquel passà a mans particulars.

Espinzella

Deixa un comentari

(Viladrau, Osona)

Casa forta, situada a la vall del riu de Mules, entre Viladrau i Taradell.

Era una vila rural ja el 966. Hi residiren els Taradell i els Vilademany des de mitjan segle XII, i des del segle XVI fou una masia important.

L’edifici és gòtic (segles XIV-XV), amb unes dependències neoromàniques del començament del XIX.

Prop seu hi ha l’església romànica de Sant Miquel, esmentada ja el 1181; té un soterrani, també amb absis, de la mateixa dimensió de la capella.

Escunyau

10 Respostes

(Viella, Vall d’Aran)

Poble (1.049 m alt), situat a la riba esquerra de la Garona.

L’església parroquial, romànica (Sant Pere), originàriament del segle XII, té un portal de gran vàlua. El casal de Perejoan és del 1393, i d’altres són del segle XV.

Fins el 1970 fou municipi independent. L’antic terme comprenia també els pobles de Casarill i de Betrén i el despoblat de Castell.