Església (Sant Jaume), a l’extrem dels plans de Navès (Solsonès), al nord del poble de Sorba, de la parròquia del qual depèn.
Codonyet
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: esglésies
Cellers, priorat de
(Castell de Mur, Pallars Jussà)
Priorat canonical (Sant Miquel de Cellers o del Congost) de l’antic municipi de Guàrdia de Noguera, dependent de la pabordia de Mur, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
Probablement fou fundat el 1170 pels comtes de Pallars.
L’església ja era arruïnada el 1418; en resten vestigis.
Casamitjana
Masia i església romànica (Sant Benet de Casamitjana), a la vall de Merlès, en un coster de la serra de la Quar.
Carme de Periques, el
Església romànica, tocant a la masia de Periques, a l’esquerra del Llobregat, aigua amunt del poble.
Capdevila
Casa i església (Sant Iscle i Santa Victòria), a la parròquia de les Cases de Posada, al peu de la serra de Busa.
Bustins
(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)
(o Agustins) Masia i església (Sant Miquel de Bustins), al vessant de la serra de Finestres, a l’esquerra del torrent Mat.
Bellver * -Osona-
Antiga canonja augustiniana (Sant Salvador de Bellver), més coneguda amb el nom de Sant Salvador d’Orís.
Arguells
Santa Margarida de Cabagès
(Vidrà, Osona)
Església, situada prop del mas Pujol, a la capçalera del riu Ges (Cabagès o Cap de Ges és el nom d’una antiga vil·la rural esmentada el 960).
Fou erigida vers el 1120 com sufragània de la parròquia de Vidrà, i després d’una època d’independència (segles XII-XIV) tornà a supeditar-se a Vidrà. La categoria religiosa passà a Santa Llúcia de Siuret, erigida en parròquia el 1878.
Conserva l’edificació romànica, restaurada i oberta de nou al culte el 1975.
Montalegre, priorat de -Maresme-
Antic priorat femení de donades o canongesses agustinianes, situat al límit nord del terme, prop del coll de Montalegre, a l’indret de l’actual Conreria.
Les monges s’hi establiren al començament del segle XIII, i el 1265 la comunitat era de dotze monges, comandades per la prioressa Guillema.
El bisbe Arnau de Gurb els donà la regla de Sant Agustí, i el 1362, a causa de la solitud del lloc, es traslladaren al convent de Montalegre de Barcelona.
