Arxiu d'etiquetes: escultors/es

Canet -varis/es bio-

2 Respostes

Antoni Canet  (Catalunya, segle XV – Illes Balears, segle XV)  Escultor. Treballà al Principat fins al 1497, any en què s’establí a Mallorca.

Berenguer de Canet  (Rosselló, segle XII)  Noble. Primer membre d’aquest il·lustre llinatge. El 1160 sortí fiador, amb altres barons del consell comtal i del Rosselló, d’un gran prèstec que hagué de manllevar Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Guillem de Canet  (Rosselló, segle XIII – segle XIV)  Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.

Jaume Canet  (Illes Balears, segle XVII)  Jurista. És autor de diversos escrits jurídics, molts d’ells relatius al dret foral.

Joan Baptista Canet  (Lleida, segle XVII – 1649)  Jurista. Era doctor en lleis. Havia estudiat a la Universitat de Lleida. En seria catedràtic. També fou paer de la ciutat. Deixà algunes al·legacions remarcables.

Maria de Canet  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Probable filla de Ramon de Canet. Muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El matrimoni no tingué fills. A la mort del seu marit, el 1332, el vescomtat hagué de passar al cunyat de Maria, Hug II.

Martí de Canet  (Catalunya, segle XIII)  Cortesà. Fou acompanyant assidu de Pere I el Catòlic, i també de Jaume I durant la minoritat d’aquest.

Pere Joan Canet  (Illes Balears, segle XVII)  Jurista. Amb Antoni Mesquida féu un recull dels privilegis de l’antic regne de Mallorca, feina que fou enllestida el 1662.

Calandín i Calandín, Emili

Deixa un comentari

(València, 1870 – Barcelona, 1919)

Escultor i pintor. Fou pensionat a Roma. Té obres remarcables al Museu de València, entre les quals el retrat de Vicent Domènec (1901).

Establert a Barcelona, fou professor de l’Escola de Llotja.

Treballà sobretot com a medallista durant els seus darrers anys.

Cabré i Maclié, Baldomer

Deixa un comentari

(Tarragona, 1874 – Amèrica, 1919)

Escultor. Morí al cap de poc temps d’haver emigrat.

És notable el seu Noi nu al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Borrell -varis bio-

1 Resposta

Camil Borrell  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Jurista. És autor de De regiminis Cathaloniae praestantia, publicat a Milà el 1611 i Additiones ad speculum principium de Belluga, glossant l’obra dels jurisconsult citat.

Guillem Borrell  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Jutge de Vic (1079-1111), es creu que va participar en la redacció dels primers Usatges de Barcelona, en època del comte Ramon Berenguer I el Vell.

Jaume Borrell  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Arquitecte i escultor. Del 1517 al 1519 féu la major part de l’hospital de Santa Maria de Lleida, incloent la galeria del pati i la imatge de la Mare de Déu esculpida en relleu.

Borràs i Solana, Josep

Deixa un comentari

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1857 – Barcelona, 1947)

Escultor. Fou figura destacada de les Exposicions de Madrid dels anys 1897 i 1901.

Borràs, Vicenç

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, segle XV – Vic ?, Osona, segle XV)

Escultor. Vers el 1455 treballà a Vic, on hom li atribueix un Sant Miquel (Museu Episcopal).

Intervingué en el retaule d’alabastre de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries, en el tabernacle de la Mare de Déu.

Bonull, Pere de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Escultor. Hom li ha atribuït el sepulcre de Jaume II de Catalunya i de Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus, bé que només consta que cobrà pel tabernacle d’aquest sepulcre.

Bonifaci *

Deixa un comentari

(o Bonifàs)  Forma del cognom emprada per alguns membres de la família d’escultors catalans Bonifaç (segles XVII-XIX).

Bonet i Savé, Ramon

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 1870 – Barcelona, 1953)

Escultor. Col·laborà amb Gaudí a l’ornamentació de la Sagrada Família. Són remarcables les seves figures d’àngels músics a la façana del Naixement.

Visqué a París, on treballà a l’obrador de Rodin, i posteriorment s’establí als EUA.

Bonafè, Macià

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Fuster i tallista. Treballà als cors de Santa Maria del Mar de Barcelona, de Santa Maria de Manresa i de la seu de Vic; féu el cor inferior de la catedral de Barcelona (1456).