(Tortosa, Baix Ebre, 934 – Ispahan, Pèrsia, 970)
Savi àrab.
(Palma de Mallorca, 13 novembre 1859 – 9 gener 1917)
Erudit i bibliòfil. Fill de Tomàs Aguiló i Forteza. Estudià dret a València, i exercí d’arxiver en diverses institucions mallorquines.
Col·laborador de Josep Maria Quadrado i director del “Bolletí” de la Societat Arqueològica Lul·liana, entitat de la qual fou president (1899-1917).
Publicà textos històrics relatius a l’illa, que han romàs dispersos en revistes i en alguns opuscles.
(Palma de Mallorca, 1837 – 1838)
Institució fundada per un grup d’erudits, entre els quals, Joaquim M. Bover i Antoni Furió. Les seves activitats foren dirigides a la recol·lecció d’objectes arqueològics, de llibres rars i d’obres d’art.
Foren redactades diverses memòries sobre temes històrics i literaris. Nomenà membres corresponents. Establí relacions amb altres acadèmies catalanes i de diversos països.
Fou dissolta abans d’un any de la seva fundació per ordre del rei, a causa de la significació política d’alguns dels seus membres.
(Madrid, 21 novembre 1808 – Palma de Mallorca, 27 maig 1879)
Metge militar, botànic i erudit. Es llicencià al Col·legi de Cirurgians de Barcelona (1829). El 1832 ingressà al cos de sanitat militar i participà en la primera guerra carlina. El 1837 fou destinat a l’hospital militar de Palma de Mallorca, exercí el càrrec de cap de sanitat militar de les Illes i va tenir una actuació destacada en les epidèmies de còlera (1864) i de febre groga (1871) a Barcelona.
Va escriure sobre medicina, botànica i història, d’entre les quals destaquen: Elementos de botánica (1843), el primer manual botànic publicat als Països Catalans (i a l’estat espanyol); Topografía físico-médica de las islas Baleares y en particular de la de Mallorca (1854), Historia orgánica de las fuerzas militares de Mallorca desde su conquista en 1229 hasta nuestros días (1862) i Raimundo Lulio juzgado por sí mismo (1866).
Fou el pare de Valerià Weyler i Nicolau.
(Simat de Valldigna, Safor, 8 maig 1903 – València, 12 desembre 1976)
Erudit. Ingressà, molt jove, al cos tècnic de Correus i fou destinat, el 1922, a Barcelona, on s’interessà per la investigació a través de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Col·laborà, amb treballs de caràcter històric, a diverses publicacions valencianes, i edità diversos llibres.
(Barcelona ?, segle XVI)
Dama culta. Muller de Joan Almogàver, cosí del poeta Joan Boscà. Aquest li dedicà la seva traducció castellana d’Il Cortegiano (1534); a l’edició Garcilaso publicà un elogi d’ella.
(Santander, Cantàbria, 3 novembre 1856 – 19 maig 1912)
Erudit. Deixeble, a Barcelona, de Francesc Xavier Llorens i Barba i de Manuel Milà i Fontanals (1871-73), el qual el féu hereu de la seva biblioteca i dels seus papers.
A Barcelona es guanyà l’amistat duradora d’Antoni Rubió i Lluch, Josep Franquesa i Gomis, J.L. Estelrich, Mateu Obrador i M. Costa i Llobera, entre altres, inicià el seu constant interès per la cultura catalana i publicà el primer escrit, sobre Cervantes poeta (1873).
A la seva obra Horacio en España (1877), donà a conèixer la primerenca oda A Horaci de Costa i Llobera. A la Biblioteca Vaticana de Roma aplegà materials per al seu innovador estudi Arnaldo de Vilanova, médico catalán del siglo XIII (1879).
Fou decididament contrari al catalanisme polític. Ho palesà només en converses i en lletres privades. Per això ha estat considerat, sense distincions, com a catalanòfil, sobretot des del seu discurs en català als Jocs Florals del 1888.
Afiliat a Unión Católica de Pidal i Mon, el 1883 fou diputat liberal-conservador per les Balears, on pronuncià el seu bell discurs sobre Ramon Llull (1884), i hi guanyà nous amics, com els dos Alcover i Josep Maria Quadrado, els papers del qual passaren també a la seva biblioteca.
Des del 1893 fou senador, primer per la universitat d’Oviedo, i des del 1899 per l’Academia Española, a la qual havia entrat el 1881 amb un discurs sobre La poesía mística en España, que s’obre amb Ramon Llull i es clou amb Jacint Verdaguer.
A la Historia de las ideas estéticas en España (cinc volums, 1883-91), tot d’autors catalans hi són presents, així com als Orígenes de la novela (quatre volums, 1905-15), amb remarcables estudis sobre Ramon Llull, Anselm Turmeda, el Curial e Güelfa i el Tirant lo Blanc.
Mantingué una continuada correspondència amb molts escriptors de tots els països de llengua catalana, la qual ell considerà sempre una sola llengua, i ben diferenciada de la provençal.
(Catalunya, segle XVII)
Erudit. És autor d’un episcopologi de Vic (1628), que redactà en llatí.
L’obra acull moltes notícies i precisions que no han resistit pas les revisions historiogràfiques posteriors.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – segle XVII)
Erudit i canonge de Tortosa (1609). El 1629 dotà la festa local de Sant Ruf.
És autor d’un índex de la documentació històrica de la ciutat, basat en bona part en els acords capitulars, i d’un episcopologi de Tortosa.
(Catalunya, segle XVIII)
Erudit, historiador i poeta. Fou prior a Meià i abat de Gerri de la Sal.
És autor de diversos escrits sobre diferents matèries, i fou estimat com a poeta.
Dades dels Països Catalans 