Arxiu d'etiquetes: entitats

Capella Davídica de la Catedral de Menorca

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 16 agost 1944 – )

Capella de música. Iniciada pel bisbe de Menorca Bartomeu Pascual Marroig. N’han estat directors Gabriel Salord i Marquès, fins el 1967, Guillem Colom i Allès. fins a la seva jubilació, el 1995, i Josep Maria Taltafull.

Ha protagonitzat diversos enregistraments i ha actuat com a ambaixadora cultural menorquina en gires per l’estat espanyol, Itàlia, Alemanya i els Estats Units. La coral ha estat dirigida per Philippe Bender, Salvador Brotons, Kemal Khan, Antoni Ros i Marbà i Joan Company.

En el si de la Capella s’han format veus com la del baríton Joan Pons.

Caixa Rural de València

Deixa un comentari

(València, 1946 – )

Entitat bancària. Associada amb l’Asociación Española de Cajas Rurales, fundada en produir-se la transformació de la Caixa Central de Crèdit Agrícola en la Caixa Rural Provincial de València.

Arrelada als seus inicis a València i les seves comarques, té més de 200 oficines i una xarxa de més de 150 caixers automàtics, distribuïts per Barcelona, Tarragona, València i les seves comarques, i el nord d’Alacant. Des del 1961 exercí un paper primordial en el finançament del sector agrícola i de l’àmbit rural.

Des del 1990 l’entitat ha desenvolupat una tasca de divulgació i col·laboració amb el món del cooperativisme, a través de la Fundació Cultural i la Promoció Social. És editora de la sèrie “Cuadernos de Agricultura”.

Caixa Regional de Crèdit Agrícola Mutual Sud-mediterrani

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1990 – )

Caixa resultant de la fusió de la Caixa Regional de Crèdit Agrícola dels Pirineus Orientals (fundada a Perpinyà el 1902) amb la Caixa Regional de l’Arieja.

Tenia, el 1991, 928 milions de francs de recursos propis i un balanç de 14.575 milions, amb 107 caixes locals.

Inicià aleshores una estratègia d’expansió en tots els Països Catalans amb l’adquisició de les financeres Sofiholding (1989) i Focrecrom (1991) de Barcelona.

Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant i València

Deixa un comentari

(Alacant, 1954 – 1992)

Entitat financera. El balanç de situació al final del 1991 presentava unes reserves de 13.272 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 190.514 milions.

En l’estructura del passiu destaca el baix pes de les cessions de deute públic i dels emprèstits, i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, bàsicament en el sector privat.

L’any 1992 es va integrar a la Caixa del Mediterrani.

Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Balears

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1882 – )

“Sa Nostra” Entitat financera. L’any 1897 obrí la primera sucursal. Hi destaquen els comptes d’estalvi i els dipòsits a termini, superiors a la mitjana del total de caixes. Pel que fa a l’actiu, cal esmentar la forta inversió creditícia.

L’any 2008 disposava d’una xarxa d’unes 230 oficines, la majoria a les Illes Balears i amb presència també al País Valencià, Catalunya, Madrid, les Canàries i Castella la Manxa, i la plantilla era d’uns 1.500 treballadors. En el balanç d’aquest any, els recursos propis eren de d’11.000 milions d’euros i els beneficis després d’impostos consolidats superaven els 68 milions d’euros. L’any 2007 rebé la Medalla d’Or de les Illes Balears.

Al juliol de 2010 signà un acord amb altres entitats i amb seu a Madrid.

Caixa d’Estalvis del Mediterrani

3 Respostes

(Alacant, 1976 – 2011)

“CAM”  Entitat financera. Fundada per la fusió de cinc caixes. El balanç del 1991 presentava unes reserves de 50.226 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 613.716 milions.

De l’estructura del passiu destaca el fort pes dels comptes d’estalvi i els dipòsits a termini, i quant a la d’actiu, la forta inversió creditícia. Disposà d’una completa xarxa de més de 400 oficines.

El 2011 va entrar en fallida econòmica i fou adjudicada al Banc de Sabadell.

Caixa d’Estalvis de València, Castelló i Alacant

4 Respostes

(Castelló de la Plana, 1878 – 2011)

“Bancaixa”  Entitat financera fundada gràcies al fruït d’una proposta de Joan Navarro i Reverter a la Societat Econòmica d’Amics del País. Fins al 1931 no tingué obra benèfico-social pròpia i el seu creixement general fou molt lent.

Moltes caixes menors valencianes s’hi van fusionat. El 1984 era la primera caixa del País Valencià pel volum de dipòsits i tenia 444 oficines.

El 2011 es fusionà amb altres entitats per crear Bankia.

Bulletín de la Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrénées-Orientales

2 Respostes

(Perpinyà, 1835 – )

Publicació. Fundada com a òrgan de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals (d’acord amb el nom de la societat, dugué fins al 1843 el títol de “Bulletin de la Société Philomatique de Perpignan).

Abasta una temàtica molt àmplia, amb especial referència, però, als temes agrícoles. D’una periodicitat gairebé anual, el 1880 incrementà la seva producció, fins el 1914, que decaigué notablement.

Des del 1881 hom hi publicà texts en català. Entre els articles publicats cal esmentar la Bibliographie roussillonnaise, de Pere Vidal i Josep Calmette (1906), i la taula general de matèries (1966).

L’havia precedit el Bulletin de la Société d’Agriculture, Arts et Commerce des Pyrénées-Orientales, que, dependent de la societat d’aquest nom que precedí l’anterior, havia publicat 11 números a partir del 1820.

Bressola, La

3 Respostes

(Perpinyà, setembre 1976 – )

Associació cultural. Constituïda per tal de fomentar centres docents en català per als nens i nenes de 2 a 6 anys. Practica una pedagogia activa, laica i gratuïta i es finança sobretot amb les aportacions de particulars.

El primer centre fou obert a Perpinyà al setembre de 1976 gràcies al local que cediren Loïs i Violeta Barrière, que n’han estat alhora els màxims promotors i mecenes.

L’associació ha servit de revulsiu i de gresol a tot el moviment de manteniment o de recuperació de la llengua i de la cultura catalanes a la Catalunya Nord i donà origen, per divisió, a l’associació Arrels.

Enllaç web: la Bressola

Boy Scouts de València

Deixa un comentari

(País Valencià, 1932 – 1939)

Nucli escolta. Format durant la Segona República com a grup autònom dins l’organització Exploradores de España.