(Palma de Mallorca, 1940 – )
Associació cultural. Dedicada a fomentar les manifestacions artístiques.
Organitza exposicions i, especialment, del 1942 ençà, el Saló de Tardor, concurs anual amb diverses seccions. Ha publicat amb intermitències el butlletí mensual “Revista”.
Actualment és instal·lar al Casal Balaguer per deixa del músic Josep Balaguer i Vallès.
Sigla de l’entitat del Rosselló Centre d’Estudis i de Recerques Catalans dels Arxius (1958-67).
(València, 1957 – )
(CIAS) Entitat esportiva i científica. Fundada com a secció del CIAS espanyol.
Té seccions d’escafandrisme, pesca submarina, investigació i arqueologia.
Ha portat a terme estudis biològics; la secció d’arqueologia ha recuperat, entre d’altres peces, un Efebus grec.
(Rosselló, 1958 – 1967)
(CERCA) Entitat. Creada pel director de l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals Jean-Gagriel Gigot, i per investigadors rossellonesos.
Des del 1958 publicà un butlletí trimestral, bilingüe -francès i català-, ciclostilat fins al número 24 (1964) i imprès després fins al número 37-38, el darrer (1967).
Hi col·laboraren Miquel Bouille, Albert Cazes, Jordi Claustres, Marcel Durliat, Roger Grau, Pere Ponsich i, sobretot, J.-G. Gigot, que en fou sempre el director.
(l’Alguer, Sardenya, 1952 – 1985)
Entitat cultural. Fundada per a la conservació del català alguerès. Ha estat presidida per Rafael Catardi (1952-61 i des del 1971) i per Antoni Simon i Mossa (1961-71).
Promogué la publicació de “Renaixeça Nova” (1960), organitzà els jocs florals de l’Alguer (1960, 1961) i edità discs de cançons alguereses (1972).
A partir del 1985 la seva feina fou continuada per l’Obra Cultural de l’Alguer.
(Cotlliure, Rosselló, 1955 – )
Entitat esportiva i científica. El 1967 es convertí en Club Internacional d’Immersions de Cotlliure.
Les seves principals activitats són l’exploració i la pesca submarines i el paracaigudisme combinat amb la immersió.
(l’Alguer, Sardenya, 1993 – )
Centre. Creat mitjançant un conveni signat entre Òmnium Cultural i la Universitat de Sàsser.
El seu objectiu és promoure accions de formació del professorat, cursos de llengua i crear materials didàctics en el registre propi del català de l’Alguer, sota la tutela de la càtedra de llengua i literatura catalanes de la US.
Des del 1993 organitza l’Escola d’Estiu per a Mestres. Edita la revista infantil mensual “Mataresies”.
Des del 1999 és la seu del punt de suport que la Universitat Oberta de Catalunya té a l’Alguer.
(València, agost 1931 – desembre 1935)
(CAV) Entitat constituida amb una orientació predominantment cultural i que volia acollir els distints sectors valencianistes. Aquesta actitud apolítica fou modificada per Joaquim Reig i Emili Cebrian, que regiren el Centre des del gener del 1933.
Reig cercà una aglutinació nacional (totalitzadora) en el País Valencià, i intentà, sense èxit donada l’oposició de l’Agrupació Valencianista Republicana, de crear una Acció Valencianista.
Pel setembre de 1934, el Centre tornà a l’anterior apoliticisme, però a la fi fou un dels grups que, amb l’Agrupació Valencianista Republicana, constituí el Partit Valencianista d’Esquerra.
(Catí, Alt Maestrat, segle XVIII)
Grup de músics. Originaris de la vila de Catí i dels pobles del voltant, que al segle XVIII actuaven a les catedrals i a les parròquies del País Valencià.
Aquest grup era fruit de l’escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales (1742). L’escola proveí de músics moltes esglésies, i també de llibres de cant que revelen l’alta habilitat gràfica dels escriptors.
Des del punt de vista estrictament musical, però, els himnaris procedents de Catí desvirtuaven el gregorià primitiu a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síl·labes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades.
(País Valencià, 1997 – )
Moviment de base popular, de caràcter nacional i progressista per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes. Començà la seva tasca promogut des d’Acció Cultural del País Valencià.
El 1997, s’obrí a Alacant el primer casal. Des d’aleshores, i amb l’objectiu d’arribar a 100, han obert les seves portes més d’una vintena de casals arreu de les comarques valencianes, la Franja de Ponent i la Catalunya del Nord.
Als centres, punt de trobada de la gent interessada en la llengua, la cultura i el país, s’hi duen a terme nombroses activitats culturals i cíviques, amb vista a aconseguir una major implicació en la defensa del valors comuns dels Països Catalans.
Dades dels Països Catalans 