(Barcelona, 1909–1934 i 1980 – )
Associació fundada per tal de promoure activitats a favor de la democratització de la cultura.
En aquest sentit fou seu de moltes institucions i, alhora, tribuna lliure d’activitats favorables als drets humans i als interessos de la classe obrera. S’hi professaven cursos d’extensió universitària.
Enllaç web: Ateneu Enciclopèdic Popular
(Barcelona, 1889 – 1939)
Entitat privada. Fundada per a impulsar l’ensenyament en català. Tingué una gran acceptació.
Les principals activitats a què es dedica foren la subvenció d’escoles, beques, organització de colònies i concursos escolars, formació de mestres, la creació de la Biblioteca per a infants Apel·les Mestres i, sobretot, la millora del material docent, amb la publicació de nombrosos llibres de text.
(Barcelona, 5 octubre 1887 – 29 octubre 1972)
Compositor i pianista. Deixeble de Josep Rodoreda i Carles G. Vidiella a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Dirigí l’Orfeó Canigó. El 1917 fundà l’Institut Musical Ardèvol i el Trio Ardèvol.
És autor d’obres de música de cambra, d’orquestra i de cant. Una suite seva obtingué el premi Ciutat de Barcelona 1958.
Escriví alguns llibres de teoria entre els quals un Tratado de técnica musical (1923) i uns Estudios rítmicos, polirrítmicos y politonales (1939).
Fou el pare del també compositor Josep Ardèvol i Gimbernat.
(Catalunya, 29 abril 1996 – )
(AQU) Consorci. Té per objectiu l’avaluació del sistema universitari a Catalunya, l’anàlisi dels seus resultats i la proposta de mesures de millora de la qualitat dels serveis que presten les universitats públiques catalanes, especialment els de la docència i recerca.
Es tracta d’un consorci de dret públic, entre la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i les set universitats públiques catalanes: la de Barcelona, l’Autònoma de Barcelona, la Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra, la de Girona, la de Lleida i la Rovira i Virgili.
Enllaç web: AQU Catalunya
(Barcelona, 1953 – )
Aeroclub. Constituït arran de la fusió de l’Aeroclub de Barcelona i l’Aeroclub de Sabadell. És una escola de pilots comercials i d’aviació lleugera.
El 1958 es fundà la seva filial, l’Aeroclub d’Igualada (vols a vela). També té filials a Manresa (paracaigudisme), Montjuïc i Mollet (aeromodelisme).
Enllaç web: L’Aeroclub
(Barcelona, 1892 – 1922)
Institució fundada per un grup de metges i altres professionals preocupats pels problemes de la higiene social. S’ocupà dels accidents i malalties dels treballadors i del treball de les dones i dels infants.
Tingué com a òrgan d’expressió el “Boletín de la Academia de Higiene” (1893).
El 1905 fou declarada oficial. L’any 1906 organitzà el Primer Congrés d’Higiene de Catalunya que presidí Felip Proubasta.
(Barcelona, 1754 – )
(RAMC) Institució. Iniciada de manera informal, el 1770 adoptà caràcter oficial i el 1786 rebé el títol de reial.
Celebra sessions científiques i àdhuc, durant alguns anys del segle XIX, impartí ensenyances de medicina.
Entre les seves publicacions periòdiques hi ha els “Anales de Medicina y Cirugía”, des del 1915, i el “Boletín Informativo”, des del 1964.
El 10 de desembre de 1991 adoptà el nom oficial de Acadèmia de Medicina de Catalunya.
Enllaç web: Acadèmia de Medicina de Catalunya
(Barcelona, 22 gener 1777 – )
(AJILC) Institució fundada amb el nom d’Acadèmia de Jurisprudència Teòrico-pràctica.
Interrompudes les seves activitats durant la Guerra del Francès, les reprengué –per iniciativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona– el 6 de juny de 1840. Des de llavors resideix al domicili del Col·legi d’Advocats.
És integrada per trenta acadèmics numeraris. Té per finalitat la investigació i l’estudi del dret, el foment de la cultura jurídica, i l’emissió de comunicacions i dictàmens sobre projectes i reformes legislatives, i n’han format part els més importants juristes catalans.
L’any 1936 va organitzar el Primer Congrés Jurídic Català i el 1976 el Segon.
Enllaç web: Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
(Lleida, 1763 – 1765)
Institució. Fundada pel corregidor de Lleida, Procope François de Bassecourt, baró de Maials, que en fou el president.
Tenia per objecte l’experimentació agrícola en terres comunals sotmeses al projecte de repartiment previst pel rei el 1758. Les iniciatives per artigar dutes a terme durant aquest any per la confraria de llauradors de Lleida al marge d’aquesta institució fan creure que la seva acció no fou massa eficaç.
Sembla que l’acadèmia deixà d’existir amb la mort del baró de Maials, esdevinguda el 1765.
(Cervera, Segarra, 1756 – segle XVIII)
Institució. Fou proposada per Mateu Aimeric, amb la finalitat, segons l’escrit de proclamació, de promoure una restauració humanística, de desvetllar el sentit de la veritat i de purificar les escoles filosòfiques, oberta a la participació de teòlegs, juristes, filòsofs, historiadors, filòlegs, matemàtics, poetes.
Figuren com a membres, a l’esmentada proclamació, entre altres professors de la Universitat de Cervera, Josep Finestres i Ignasi de Dou, ultra el mateix Aimeric.
Dades dels Països Catalans 