Arxiu d'etiquetes: ensenyament

Consell Escolar de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1985 – )

Organisme superior de consulta i participació dels sectors inclosos en la programació general de l’ensenyament no universitari. Creat per la Llei de Consells Escolars del desembre de 1985 de la Generalitat.

Són representats els professors de l’àmbit no universitari, els pares d’alumnes, els alumnes, el personal d’administració i de servei dels centres docents, els titulars de centres privats, les centrals i organitzacions sindicals i patronals, els moviments de renovació pedagògica, l’administració educativa, l’administració local, els presidents dels consells escolars territorials, les universitats, l’Institut d’Estudis Catalans, els col·legis professionals i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, a més de tres personalitats reconegudes en el camp de l’educació.

La funció consultiva i participativa pròpia és exercida en àmbits més reduïts pels consells territorials i els consells escolars municipals.

Enllaç web: Consell Escolar de Catalunya

Consell de Pedagogia

7 Respostes

(Barcelona, 1913 – 1924)

Organisme, creat a partir del Consell d’Investigació Pedagògica creada per la Comissió d’Instrucció Pública i Belles Arts de la diputació de Barcelona, el qual el 31 de gener de 1916 emprengué una nova etapa i adoptà el nom definitiu, que passà a dependre de la Mancomunitat de Catalunya el 14 d’abril de 1920. El primer director fou Eugeni d’Ors, i Alexandre Cirici el primer secretari.

D’entre les seves activitats cal assenyalar l’organització de les Escoles d’Estiu, l’extensió del sistema Montessori, la creació dels Estudis Normals, la fundació de les escoles pilot de la Mancomunitat, el servei de publicacions “Quaderns d’Estudi”, “Butlletí dels Mestres” i els textos de divulgació de la “Biblioteca Minerva”; organitzà, també, una magnífica biblioteca pedagògica i assessora els altres organismes de la Mancomunitat per a l’establiment de biblioteques especialitzades.

Suspeses les activitats del Consell per la Dictadura de Primo de Rivera, la seva obra es perpetuà a través del Consell Informatiu de Pedagogia, creat el 1930, i sobretot pel Consell de Cultura de la Generalitat, que nasqué amb l’adveniment de la República.

Consell de l’Escola Nova Unificada

2 Respostes

(Catalunya, 27 juliol 1936 – 1939)

(CENU)  Organisme creat per la Generalitat por després d’iniciada la guerra civil, per tal d’implantar, com a substitució del règim escolar enderrocat, una escola nova, inspirada en els principis nacionalistes del treball, de la fraternitat humana i de la supressió de tota mena de privilegis.

Estava presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat i dirigit per representants de sindicats i d’entitats pedagògiques i polítiques.

La principal aportació fou el Pla General d’Ensenyament que es proposà com a meta urgent l’escolarització de tots els infants de Catalunya.

No obstant això, les difícils condicions creades per l’avanç de la guerra, juntament amb les tensions polítiques, limitaren, sobretot a Barcelona, l’abast del projecte.

Consell de l’Escola Cristiana de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1977 – setembre 2003)

Organisme. Creat després d’una sèrie de contactes que s’iniciaren en una reunió dels bisbes de Catalunya, d’on sortí el document L’escola cristiana que volem.

El 1979 celebrà el seu primer congrés, reflectit en el treball Una escola per Catalunya avui i aquí.

El 2003 fou substituït per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

Consell Català de Formació Professional

Deixa un comentari

(Catalunya, 1999 – )

Organisme de consulta i assessorament. Creat per la Generalitat de Catalunya amb relació a la formació professional en tots els àmbits educatius i socials que hi sigui establerta.

Adscrit el departament d’Ensenyament, es presidit pel seu conseller i pel de Treball alternativament.

Enllaç web: Consell Català de Formació Professional

Congrés Universitari Català, Tercer

Deixa un comentari

(Barcelona, del 10 al 14 abril 1978)

Assemblea, celebrada sota el patrocini dels òrgans de govern de les universitats catalanes.

Els temes tractats feren referència a les relacions entre l’ensenyament universitari i la societat, la docència, la recerca i l’estructura territorial.

Congrés Universitari Català, Segon

1 Resposta

(Barcelona, del 7 al 14 abril 1918)

Assemblea. Malgrat els bons oficis del rector de la Universitat de Barcelona Dr. Valentí Carulla, aquest congrés es va veure obligat a celebrar les sessions a l’Ajuntament de Barcelona.

Fou presidit per August Pi i Sunyer, i actuà de secretari Josep M. Batista i Roca, president de la comissió organitzadora, estudiant en aquell moment.

Les conclusions del congrés, que serviren de base per al reglament de la futura Universitat Autònoma, poden resumir-se en: lliure elecció pels interessats de les autoritats acadèmiques, substitució del sistema d’oposicions, participació indirecta dels alumnes en el govern de la universitat, llibertat de les facultats per establir llurs plans d’estudi, autonomia acadèmica i docent i oficialització del català.

El congrés creà una comissió que publicà l’any següent el Manifest dels universitaris, signat per 26 catedràtics.

Congrés Universitari Català, Primer

4 Respostes

(Barcelona, del 31 gener al 2 febrer 1903)

Assemblea celebrada per tractar de l’organització d’un ensenyament universitari català autònom. Actuà de president Jaume Algarra i Postius, que ja era secretari del comitè organitzador patrocinat per diverses entitats adscrites al naixent moviment catalanista.

La ponència bàsica presentada pel Dr. Domènec Martí i Julià plantejava l’organització de la Universitat catalana. A les conclusions, s’afirmava que la Universitat de Barcelona havia d’ésser fonamentalment una Universitat catalana i era missió del govern de col·laborar a aquesta catalanització.

Es proposà, també, que els professors numeraris no fossin nomenats pel sistema clàssic d’oposicions.

Fruit del congrés foren els Estudis Universitaris Catalans.

Comissió d’Educació General

Deixa un comentari

(Catalunya, 1918 – 1924)

Organisme de política cultural. Creat per la Mancomunitat de Catalunya per dur a terme el projecte d’Institut d’Educació General, ideat per Prat de la Riba el 1914.

Portà a terme una tasca important de divulgació cultural, de temes d’higiene i d’educació moral pels pobles del Principat.

Destacaren les campanyes del bon hostal de Catalunya, en defensa dels ocells, la creació de la Lliga Nacional d’Associacions de Música i de la Germanor d’Orfeons de Catalunya i la coordinació del certàmens literaris.

Fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera.

Comissió de Cultura

4 Respostes

(Barcelona, 1916 – 1939)

Organisme creat per l’ajuntament barceloní. Lluís Duran i Ventosa, propulsor d’aquest organisme, en fou el primer president; el gran impulsor, però, en va ésser Manuel Ainaud, qui comptà amb l’estreta col·laboració de Josep Goday, arquitecte municipal.

La Comissió, juntament amb el Patronat Escolar de Barcelona creat el 1922, suprimit el 1924 i restablert el 1930, contribuí a canviar de soca-rel l’ensenyament públic barceloní.

En el terreny qualitatiu, l’ajuntament, i els organismes citats, constituïren l’avançada de la renovació pedagògica catalana, sobretot en els períodes 1914-23 i 1931-38.